Crònica d'una victòria agredolça

Ja poc abans del tancament del col·legis el nucli dur de Junts Pel Sí a les Terres de l’Ebre no les acabava de tenir totes. Al seu punt de reunió en esta nit electoral, l’Hotel Corona de Tortosa, no es respirava l’ambient d’eufòria que calia esperar d’una jornada històrica com la del 27-S. L’altíssima participació arreu del país, i especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, feia preveure un repunt important de l’unionisme. “Molts nervis”, admetien fora de micro alguns dels membres de l’equip de campanya. La majoria absoluta en escons de la candidatura encapçalada per Romeva quedava descartada gairebé d’entrada i això es notava a l’ambient.

Passaven les 8, i la sala amb 3 taules amb una mica de piscolabis i les botelles de cava continuaven solitàries. Cap simpatitzant s’ha acostat a la seu fins les 9 passades. Llavors sí, s’ha anat omplint de gent, però amb alegria continguda: “És el que hi ha, la societat és plural. No hem aconseguit superar el 50% dels vots, que és el que volíem. Però la participació ha estat altíssima”, comentaven un grup de simpatitzants pels passadissos.

Els ja clàssics crits de “In-Inde-Independència!”, no han arribat fins que ha comparegut el president Mas, número 4 a la llista de Junts Pel Sí, per fer una valoració de la nit. La consigna, alentada sobretot pel delegat del Govern a l’Ebre, que gaudia del seguiment electoral com si estigués mirant un partit de futbol, assegut davant de la pantalla gegant, ha animat el públic a cridar. Corria el cava, sí. Ha acudit força gent, sí. Però ningú s’ha atrevit a celebrar els resultats com si fossen el “mandat” definitiu que esperava la coalició per engegar el procés cap a l’Estat Propi.

Els xiulets i algun que altre improperi –sobretot per part dels militants de CDC- han arribat quan ha aparegut en pantalla el president d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. “Uuuuuhhhhhh, fora, foraaaa!”, ha cridat més d’un.

No ha estat la nit que molts esperaven a l’Hotel Corona. Segurament no ha estat la victòria que imaginaven. I prova d’això ha estat el to amb què tant Meritxell Roigé, com Alicia Gamundi, han fet les declaracions. “Els resultats han estat espectaculars”, han dit amb cara de pòker, com qui interiorment, reconeix que s’esperava una altra cosa.
A les 22.30 les sales de l’Hotel Corona reservades per seguir la nit electoral s’han anat buidant. Alguns feien intencions d’anar a la plaça Barcelona, “per veure l’ambient”. La majoria, però, ha optat per marxar a casa. Per una banda, els d’ERC, per l’altra els de CDC.

La nit més xaladora de la CUP
La CUP, alternativa de mena, ha escollit el bar ‘Les xiques’ de l’Aldea com a seu electoral, i allí hi han fet cap una setantena de simpatitzants. El que durant la campanya han estat explicacions assossegades i didàctiques del seu argumentari anticapitalista, esta nit ha estat una explosió d’emocions davant el televisor, expressades a través d’un crit igualment anticapitalista. La frescor que desprèn este partit s’ha evidenciat també esta nit electoral, la més desimbolta i alegre de les viscudes a les diferents seus. Des del punt de vista de la candidata ebrenca millor posicionada, Carme Abril, els resultats indiquen que “ara cal construir la república catalana” i que cal fer-ho a través d’una Declaració Unilateral d’Independència que no només ha de vindre del Parlament, sinó de la mobilització social. Per això, “el primer pas ha de ser un programa de xoc contra l’emergència social”, indicava Abril.

Nova bufetada per als socialistes
A la seu del Partit Socialista de Catalunya a Tortosa, alguns militants esperaven asseguts davant el televisor quan arribaven els periodistes a prendre declaracions, mentre altres acabaven de fer el piscolabis de la nit en una sala ‘privada’, vetada a les càmeres. En plantar-se els micròfons, simpatitzants, candidats i líders ebrencs del partit han fet formació entorn a la seua principal candidata ebrenca, Bibiana Porres, per escoltar la seua valoració, que ha obviat el fet que el PSC no tindrà per primer cop en l’etapa democràtica diputat ebrenc, i s’ha centrat en destacar que els resultats en general han estat millors dels que donaven les enquestes i que a l’Ebre, de tindre circumscripció, hauria estat la segona força. Tot i el missatge positiu que ha volgut transmetre, alguna cosa en els caps cots i les mirades abaixades denotava més cansament que alegria.

Entre solitaris i absents 
Però la sensació encara ha estat més desangelada en la visita dels mitjans a la seu d’Unió i l’intent de visita a la de Catalunya Sí que es Pot, frustrada pel fet que els representants de la candidatura a l’Ebre han optat per tancar la paradeta fins i tot abans que acabés el recompte. Carlos Sanchís ha optat per plegar veles abans que acabés la nit i marxar cap a la Ràpita on viu tot admetent que la cosa no havia anat per tirar coets, de fet ni quatre cebetes per no ser dit. “Certament no són els resultats que esperàvem, cal admetre-ho”, apuntava fent una aturada al pis de sota d’on hi ha la seu a Tortosa. Tampoc estaven per cantar jotes a can Unió, però almenys per els quedava algun tros de pizza i ganes d’escodrinyar les dades els recomptes oficials d’un ordinador que desafia els dictàmens de l’obsolescència programada per treure’n alguna cosa positiva. 600 vots a Tortosa, i el 3% a tot el territori, i a dormir tranquils i satisfets, que “no estamos tan mal, hombre”.

Festa 'light' a la plaça Barcelona
"Que ningú es despiste, avui comença la construcció de la república catalana", ha dit davant d'unes cinquanta persones, i amb cara de circumstàncies, el president d'Òmnium a les Terres de l'Ebre, Josep Moragrega. Semblava que el contingut del missatge no s'adequava a l'expressió corporal dels representants de les entitats de la societat civil. 
La Plaça de Barcelona de Tortosa ha viscut moments molt més èpics celebrant algun dels títols del Barça, però, malgrat tot, s'ha volgut imposar un missatge de victòria: "Hem guanyat i Catalunya ha estat un Estat independent. Tenim un mandat democràtic això és una realitat", ha exhortat, per la seua banda, el coordinador de l'ANC a les Terres de l'Ebre, Manel Alves.