Dipositat anònimament un crani dins una bossa a l’ossera de les Camposines

Redacció
14 de setembre del 2015
Actualitzat a les 15:54h
El crani, entre dos rams de flors, a la part inferior esquerra de la imatge.
El crani, entre dos rams de flors, a la part inferior esquerra de la imatge. | Cedida

Els últims dies han aparegut dipositades, de forma anònima, unes restes humanes al porxo exterior de l’ossera memorial de les Camposines. Concretament es tracta d’un crani, embolicat en una bossa, del qual se’n desconeix l’origen. El Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) que fins a este matí no tenia constància del cas, ha explicat que immediatament procedirà a informar a la subdirecció general de Memòria, Pau i Drets Humans i a enviar-li les restes per tal que les derive a l’empresa o laboratori que les haurà d’analitzar per tal d’elaborar un estudi antropològic i la datació. Així, el paper del COMEBE serà el d’intermediari, i restarà a l’espera de conèixer, en funció de l’informe, si les restes es dipositaran definitivament o no al Memorial de les Camposines.
 

Les restes dipositades han de ser analitzades. Foto: Cedida

La persona que les ha dipositades a l’Ossera-Memorial va poder pensar que esta és la forma més adequada de procedir en el cas de trobar restes, pressumptament vinculades a la Batalla de l’Ebre, però en realitat, el fet de treure-les de l’indret on han estat trobades impedix elaborar cap estudi arqueològic sobre el terreny que podria donar informació relacionada. Per això, el que cal fer és o bé avisar, sense treure-les del lloc, als Mossos d’Esquadra, o bé a la subdirecció general, per tal que procedisquen tal com està establert.

“En tot cas el que està clar és que aquests protocols no funcionen, d’una banda perquè la gent no està ben informada de com actuar, com evidencia este cas, i de l’altra perquè per molt que s’hagués avisat abans, ni la llei ni els protocols d’exhumació estan clars no són cap exempledel que demana el dret internacional en estos casos, que és fer els estudis d’ADN de les restes per identificar les víctimes, e que es fa és dignificar i posar plagues, però sense custodia ni rigor i descuidant les restes i les víctimes”, ha lamentat Roger Heredia, un dels promotors del Banc d'ADN per als desapareguts en la Guerra Civil.