20
de juliol
del
2015
Actualitzat
el
21
de juliol
a les
16:23h
Sembla que amb esta calor, només al mar s’hi puga estar bé, però molts pobles d’interior amaguen indrets d’aigües fresques per banyar-se. És el cas del toll dels Arenals o la Peixera, al riu Sénia. Hi anirem després de visitar el Centre d’Interpretació del Camp d’Aviació de la Sénia. L’Oficina de Turisme de la Sénia oferix visites guiades sense reserva tots els dissabtes i de concertades entre setmana.
La Sénia es troba en el centre d’un quadrilàter format per Barcelona, Saragossa, València i Mallorca. L’estació de tren d’Ulldecona està prop, i no hi ha boira, només forts vents. Estes condicions i la situació estratègica determinaran la construcció d’un camp d’aviació durant l’any 1937. Les obres acaben al setembre de 1937 i suposaran la tala de 9.000 oliveres, la majoria centenàries i alguna mil·lenària també. S’expropien els terrenys als veïns del poble i com a única indemnització se’ls permetrà aprofitar la llenya. Això sí, un cop acabada la guerra recuperaran els terrenys.
Els visitants veuran que els ametlers han colonitzat l’espai de l’aeròdrom. Parlem d’unes 90 hectàrees i 3 pistes d’enlairament pels avions. De nord a sud feia 1.200 metres i d’est a oest, 1.100 metres. Una vegada construïdes les pistes es van instal·lar tots els equipaments que componen un camp d’aviació: oficines de vol, magatzems de manteniment, sistemes de comunicació, allotjaments i refugis antiaeris. Actualment, a més d’un refugi antiaeri visitable, només resta dempeus la casa de comandància, rehabilitada l’any 2013, i que alberga el centre d’interpretació.
El març de 1938 s’enfonsa el front d’Aragó i les tropes de Franco arriben a la Mediterrània per Vinaròs. El 14 d’abril de 1938 la Sénia i el seu camp d’aviació són ocupats pels franquistes. La legió Còndor es farà càrrec del camp. Entre sis-cents i mil alemanys desfilaran per la Sénia durant els mesos següents de la guerra.
La presència dels alemanys va impactar en el poble. Primer, calia allotjar-los, però també alimentar-los, rentar-los la roba o distreure’ls. Els oficials d’alt rang van rebre allotjament a les cases dels rics. Els soldats es guarien a tendes de campanya i casetes de fusta. Les escoles de la Sénia, avui dia l’oficina de turisme, van esdevenir quarter dels republicans i després dels franquistes.
La foto dels alemanys dinant sota les oliveres m’agrada especialment. Fins i tot semblen bona gent, i sense l’uniforme semblarien una colla d’amics fent una rostida. Potser estan celebrant el naixement del fill d’en Hans, o l’aniversari d’en Günter, o les acrobàcies aèries a Benassal o el bombardeig del Perelló.
Treballar per als alemanys, ja siga cuinant o rentant roba, representava una garantia d’ingressos segurs. Un testimoni de Tortosa, refugiat durant la guerra a Sant Rafel del Riu, recorda com les dones de la seua família anaven al camp d’aviació i agafaven la roba dels soldats, la rentaven al riu i els la tornaven a portar.
A partir de testimonis d’exaviadors alemanys i veïns del poble, l’audiovisual del Centre d’Interpretació permet fer-nos una idea de l’impacte dels alemanys en els costums de la Sénia. Una visió amable: des del passi de pel·lícules en alemany al cinema del poble o la cordialitat en el tracte, fins al llegendari prostíbul de les Coves d’en Martí, un servei gratuït pels soldats amb prostitutes de Saragossa que es renovaven setmanalment.
L’aeròdrom de la Sénia va ser fatalment decisiu durant la Batalla de l’Ebre, però també durant la campanya de bombardejos sobre les poblacions civils de les ciutats i pobles de la demarcació de Tarragona, com assenyalen Ramon Arnabat i David Iñíguez en el llibre Atac i defensa de la rereguarda.
Els amistosos alemanys de la Sénia, el 16 de desembre de 1938, arrasen el Perelló. El primer atac al Perelló utilitza 15 trimotors que bombardegen i metrallen des de 350 metres d’altura. Arnabat i Iñíguez citen un document republicà que informa que sobre la població es descarreguen unes 90 bombes d’entre 75 i 100 quilos en cinc passades seguides. El 17 de desembre dotze aparells protegits per sis caces bombardegen i metrallen la població amb la destrucció total del centre. Cauran entre 70 a 80 bombes i es desconeix el nombre de víctimes, ja que els habitants havien estat evacuats i només hi quedaven militars.
A més dels panells explicatius, els entusiastes del material bèl·lic trobaran als expositors del Centre d’Interpretació, tota mena d’elements de l’època, com ara brúixoles, binocles, ulleres, maquetes, panells d’instruments o restes i peces d’avions. A l’exterior, es pot visitar el refugi antiaeri amb dos entrades i un passadís de 50 metres de llargada amb una capacitat per dos-centes persones. Com a curiositat, al cementeri de la Sénia hi ha enterrats un rus i un alemany, una història que durant l’excel·lent visita guiada us explicaran amb tot luxe de detalls.
La Sénia es troba en el centre d’un quadrilàter format per Barcelona, Saragossa, València i Mallorca. L’estació de tren d’Ulldecona està prop, i no hi ha boira, només forts vents. Estes condicions i la situació estratègica determinaran la construcció d’un camp d’aviació durant l’any 1937. Les obres acaben al setembre de 1937 i suposaran la tala de 9.000 oliveres, la majoria centenàries i alguna mil·lenària també. S’expropien els terrenys als veïns del poble i com a única indemnització se’ls permetrà aprofitar la llenya. Això sí, un cop acabada la guerra recuperaran els terrenys.
Foto aèria del camp d’aviació de la Sénia, fotografiat per Otto Schmidt. Foto: Copyright 2010 by Helmut Schmidt.
Els visitants veuran que els ametlers han colonitzat l’espai de l’aeròdrom. Parlem d’unes 90 hectàrees i 3 pistes d’enlairament pels avions. De nord a sud feia 1.200 metres i d’est a oest, 1.100 metres. Una vegada construïdes les pistes es van instal·lar tots els equipaments que componen un camp d’aviació: oficines de vol, magatzems de manteniment, sistemes de comunicació, allotjaments i refugis antiaeris. Actualment, a més d’un refugi antiaeri visitable, només resta dempeus la casa de comandància, rehabilitada l’any 2013, i que alberga el centre d’interpretació.
El març de 1938 s’enfonsa el front d’Aragó i les tropes de Franco arriben a la Mediterrània per Vinaròs. El 14 d’abril de 1938 la Sénia i el seu camp d’aviació són ocupats pels franquistes. La legió Còndor es farà càrrec del camp. Entre sis-cents i mil alemanys desfilaran per la Sénia durant els mesos següents de la guerra.
La presència dels alemanys va impactar en el poble. Primer, calia allotjar-los, però també alimentar-los, rentar-los la roba o distreure’ls. Els oficials d’alt rang van rebre allotjament a les cases dels rics. Els soldats es guarien a tendes de campanya i casetes de fusta. Les escoles de la Sénia, avui dia l’oficina de turisme, van esdevenir quarter dels republicans i després dels franquistes.
Foto alemanys dinant sota oliveres. Foto: Copyright 2010 by Helmut Schmidt.
La foto dels alemanys dinant sota les oliveres m’agrada especialment. Fins i tot semblen bona gent, i sense l’uniforme semblarien una colla d’amics fent una rostida. Potser estan celebrant el naixement del fill d’en Hans, o l’aniversari d’en Günter, o les acrobàcies aèries a Benassal o el bombardeig del Perelló.
Treballar per als alemanys, ja siga cuinant o rentant roba, representava una garantia d’ingressos segurs. Un testimoni de Tortosa, refugiat durant la guerra a Sant Rafel del Riu, recorda com les dones de la seua família anaven al camp d’aviació i agafaven la roba dels soldats, la rentaven al riu i els la tornaven a portar.
A partir de testimonis d’exaviadors alemanys i veïns del poble, l’audiovisual del Centre d’Interpretació permet fer-nos una idea de l’impacte dels alemanys en els costums de la Sénia. Una visió amable: des del passi de pel·lícules en alemany al cinema del poble o la cordialitat en el tracte, fins al llegendari prostíbul de les Coves d’en Martí, un servei gratuït pels soldats amb prostitutes de Saragossa que es renovaven setmanalment.
L’aeròdrom de la Sénia va ser fatalment decisiu durant la Batalla de l’Ebre, però també durant la campanya de bombardejos sobre les poblacions civils de les ciutats i pobles de la demarcació de Tarragona, com assenyalen Ramon Arnabat i David Iñíguez en el llibre Atac i defensa de la rereguarda.
Heinkel HE 112 sota les oliveres, fotografiat per Otto Schmidt. Foto: Copyright 2010 by Helmut Schmidt.
Els amistosos alemanys de la Sénia, el 16 de desembre de 1938, arrasen el Perelló. El primer atac al Perelló utilitza 15 trimotors que bombardegen i metrallen des de 350 metres d’altura. Arnabat i Iñíguez citen un document republicà que informa que sobre la població es descarreguen unes 90 bombes d’entre 75 i 100 quilos en cinc passades seguides. El 17 de desembre dotze aparells protegits per sis caces bombardegen i metrallen la població amb la destrucció total del centre. Cauran entre 70 a 80 bombes i es desconeix el nombre de víctimes, ja que els habitants havien estat evacuats i només hi quedaven militars.
Foto del Centre d’Interpretació del Camp d’aviació de la Sénia.
A més dels panells explicatius, els entusiastes del material bèl·lic trobaran als expositors del Centre d’Interpretació, tota mena d’elements de l’època, com ara brúixoles, binocles, ulleres, maquetes, panells d’instruments o restes i peces d’avions. A l’exterior, es pot visitar el refugi antiaeri amb dos entrades i un passadís de 50 metres de llargada amb una capacitat per dos-centes persones. Com a curiositat, al cementeri de la Sénia hi ha enterrats un rus i un alemany, una història que durant l’excel·lent visita guiada us explicaran amb tot luxe de detalls.