Plutó, al palmell de la mà

Imatge de Plutó enviada per la nau New Horizons el dia 15 de juliol de 2015.
Imatge de Plutó enviada per la nau New Horizons el dia 15 de juliol de 2015.
Artur Tallada
20 de juliol del 2015
Actualitzat a les 11:18h

Imatge de Plutó enviada per la nau New Horizons el dia 15 de juliol de 2015.

 
Esta setmana un giny fabricat per l'home ha arribat a Plutó. Es tracta de la nau espaial New Horizons, que va iniciar el seu viatge el 19 de gener de 2006. Han estat 3.455 dies de viatge (més de nou anys), i 5.913.520.000 quilòmetres de distància recorreguts. D'entrada, ja em sembla extraordinari que siguem capaços de construir un artefacte i enviar-lo de viatge a les fronteres del nostre sistema solar. I més encara, que assolisca el destí imaginat!
 
Quan et fas gran vas aprenent que poques coses són definitives i que, en general, tot va canviant. A mi m'ha passat amb els planetes del sistema solar. De petit el meu llibre d'astronomia de referència parlava dels nou planetes Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. El primer sotrac, meravellós sotrac, el vaig tenir en descobrir que a l'antiguitat, la majoria de civilitzacions només coneixien set cossos errats en el firmament (s’anomenaven errats per la dificultat d’esbrinar les seves trajectòries). Estos eren la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn i el Sol. I, segons sembla, justament d'aquí vénen els noms dels dies de la setmana. Dilluns, el dia de la Lluna; dimarts, el dia de Mart; dimecres, el dia de Mercuri. I així fins arribar al diumenge, el dia del Sol (molt clar en anglès, Sunday).
 
Estos dies m'ha passat una cosa semblant amb Plutó. Coincidint amb l'arribada de la sonda New Horizons he descobert que justament des del 2006 Plutó està catalogat com a un planeta nan. Els planetes nans es caracteritzen perquè no han esvaït o netejat el seu entorn proper d’altres cossos lleugers. Al mateix temps que Plutó va passar a ser considerat un planeta nan, hi van haver altres cossos celestes que, ja que tenen característiques similars a Plutó, van passar a ser classificats també com a planetes nans. Es tracta de:  Ceres, Plutó, Haumea, Sedna, Makemake i Eris.
 
D’esta manera el nostre sistema solar tindria tots estos cossos principals:

● planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú;
● planetes nans: Ceres, Plutó, Haumea, Sedna, Makemake i Eris.
 
Plutó no va ser descobert fins al 1930, per Clyde William Tombaugh (1906-1997), perquè es troba molt lluny de la Terra i perquè és molt petit (té 2.370 km de diàmetre, mentre que la Lluna té 3.474 km de diàmetre). Tot i ser el planeta més tardà en ser descobert, l’arribada a Plutó de la nau New Horizons ha gaudit d’una àmplia i extensa difusió a la xarxa.
 
Des del web de la NASA hi ha un apartat específic per a la missió New Horizons amb tot tipus d’informació, i un Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins amb gran quantitats de recursos per a ser utilitzats en centres educatius. El mateix dia 15 de juliol, la NASA va penjar, en el seu compte d’Instagram, la foto que New Horizon va fer a Plutó en el seu punt de màxima aproximació (uns 12.500 km). Fins i tot hi ha un compte de Twitter dedicat a la missió.
 
En el terreny de les aplicacions, la que ha destacat més ha estat Pluto Safari.
 

Imatge de l’App Pluto Safari.


Plutó Safari ens permet saber d’una manera interactiva quina és la ubicació actual de Plutó i de la nau New Horizons, a la vegada que també ens facilita la localització de Plutó al cel. L'aplicació també compta amb una guia multimèdia de Plutó, un cronograma de fites de la New Horizons i notícies actualitzades sobre la missió. L’aplicació és gratuïta i pot ser descarregada des d’aquí (per a iOS) i des d’aquí (per a Android).
 
Més informació:
●Planetes (Wikipedia).
●Missió New Horizons (Wikipedia).
 
Més articles d’Artur Tallada a Tres és companyia.