L'ebrenca, una literatura amb DO

Literatura ebrenca? Fa uns anys, esta classificació podia semblar una entelèquia, un atac esbojarrat d’autoestima, però no ho era. Almenys, ara ja no ho és. Este fenomen, exclusiu al país, una Denominació d’Origen que impregna trames i paisatges, caràcters, expressions i atmosferes, que establix lligams entre autors i segella amb un distintiu propi la producció literària vinculada a l’Ebre, treu pit este cap de setmana en l’esdeveniment literari territorial per excel·lència. De fet, la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre que inaugura avui la dotzena edició, acompanyada per la Fira d’espectacles Litterarum, ha estat un factor essencial, més aviat "el factor", segons alguns autors, per impulsar i consolidar allò que ara anomenem amb la boca gran literatura ebrenca. N’hem parlat, de com és, i en quin moment es troba, amb tres dels escriptors de més tirada del territori, com es va palpar, de nou, en la passada Diada de Sant Jordi: la xertolina Francesca Aliern, que enguany ha seduït el públic amb ‘Cullerades de vida’, d’editorial Cossetània; el flixanco Andreu Carranza, guanyador del premi Josep Pla amb ‘El poeta del poble’, d’ediciones Destino; i el moranovenc Miquel Esteve, també un dels grans en els rànquings de més venuts amb ‘La fi dels secrets’, d’Ediciones B.

"Sí, existix la literatura ebrenca. Jo fa més de vint anys que compartixo la meua vida amb ella. No cal ser un escriptor del territori, però si que el conega, tanmateix com a la seua gent”, sosté Aliern, tota una especialista en desplegar arguments que es desenvolupen al territori, capbussar-se en personatges que hi viuen o hi han viscut, ficticis o reals, en descriure les costums, els paisatges, la forma de viure-hi i una manera de ser que titlla de “ferma i lluitadora”. És ara quan Carranza hi veu una plena consolidació: “Primer es va llençar el nom, però no tenia un cos ferm, va agafar embranzida, però podia morir i per contra, amb fires com la de Móra d’Ebre, hi ha consolidació, en la forma, és a dir, el llenguatge, i en el fons”, afirma. Esteve coincidix i destaca que “hi ha un perfil d’escriptor ebrenc, que està marcat per l’atmosfera del territori, el paisatge, la gent...” i també hi veu, especialment en la Fira del Llibre Ebrenc, l’explicació a la consecució d’una marca pròpia, perquè considera que el certamen “cohesiona, posa els autors en una peana i diu a fora: eh, que aquí produïm una literatura de pes per competir en qualitat, i a més a més ha reivindicat el sud no d’una manera tancada, sinó en qualitat d’universalitat, però sense perdre la traçabilitat”, sosté.

El moment, valoren tots tres, és bo. “La literatura ebrenca es troba en un moment bo, encara que la crisis econòmica ha aturat les vendes en general”, assegura Francesca Aliern, que no se n’està de criticar “l’IVA imposat per l’Estat a tota mena de cultura, siga teatre, cinema, llibres i altres facetes culturals”. “Em sembla vergonyant este tracte,  perquè ha fet que brollés una forta davallada sense qualificació que ho justifique. El poble que no té accés a la cultura a causa de les taxes abusives de qui els governa, sempre arrossega mancances. El cos necessita aliment, però l’ànima també. Però aquí no ens mobilitzem massa. La nostra protesta hauria te tenir la força d’un huracà. La cultura és un bé social, per tant, necessari”, reivindica.
 Amb tota l’efervescència productora existent, la qualitat és una condició indispensable per obrir-se un camí que ha estat, a més, necessàriament constant i tenaç per als tres escriptors. Més enllà de modes i tendències que condicionen la demanda, cadascú té una experiència particular per explicar la seua trajectòria sumant lectors. El boca a boca ha estat, per a Aliern, el gran aliat; començar per la base, a partir d’aspirar a petits premis que fan sonar el teu nom, és també una fórmula vàlida per avançar en un inici, comenta Esteve, i la confiança en un mateix, la tossuderia, la constància, i un punt de sort al que sempre apel·la Carranza, són igualment, al seu parer, valors per trobar lloc propi en un sector globalitzat i competitiu. Altra cosa és adaptar-se, o no, a les tendències del mercat, que de vegades marquen les eleccions de les editorials, específicament les més grans, a l’hora d’apostar per una obra determinada.

“Si ens fixem en els èxits recents, veurem que en la tendència actual preval la novel·la històrica, la novel·la negra, l’eròtica, i a més les editorials busquen llibres fàcils de llegir, amb certa tendència cap al ‘best-selerisme’, perquè el públic demana obres que avancen fàcilment, ràpides, on potser la qualitat literària, tot i ser important, no es dirigix tant cap a l’excel·lència”, apunta Carranza. “Hi ha tendències, és cert, però també està la literatura ‘pura sang’, en la que m’incloc, aquella en la que decidixes i escrius tal com et raja, perquè d’alguna forma també té el seu públic, i no tot és tan quadriculat i matemàtic, hi han sorpreses”, afegix Esteve. Ell i Carranza estan vinculats actualment a grans editorials, per bé que defensen que “en la qualitat del treball no hi ha cap diferència amb altres més petites”. Es referixen, per exemple, a Cossetània, amb la que la xertolina manté una llarga relació de fidelitat. “Els primers llibres, com ningú em coneixia, me’ls vaig editar jo, jugant-me els meus estalvis. Després vaig tenir la sort de poder contactar amb la Núria Grau correctora de l’editorial Cossetània, que em va animar a escriure una novel·la i m’hi vaig posar a treballar de seguida. La cosa va funcionar, ja que ens vam endinsar pel camí traçat i pel qual seguim escrivint i publicant des de fa dotze o tretze anys. Estic molt satisfeta amb ells i no penso en canviar fins que s’esgote la meua vena literària. Tot un repte. En cap moment m’han fet cap mena d’imposició, ni condicions. Per mi és una gran avantatja, la qual cosa els agraixo”, remarca.
 
Un espectacle per a cada llibre
Aprofitant que junt a la gran festa del llibre ebrenc que es viu a partir d’avui a Móra d’Ebre es desenvolupa també Litterarum, la fira de l’espectacle literari, hem proposat a estos tres autors ebrencs una mena de joc, preguntant-los quina de les seues obres s’imaginen convertida en espectacle, quin tipus d’espectacle s’imaginen, i fins i tot si posats a pensar, hi veuen algun actor en concret en el paper protagonista. Aliern escull ‘La Menestrala’, per la força que té la protagonista. “Un musical m’agradaria, però seria massa treballós. Per ser pràctics, tal vegada encaixaria millor convertir-la en una obra de teatre costumista”, afirma. A l’hora d’interpretar-la, veu ideal la Mercè Sampietro: “Una gran Joana, amb força caràcter, emprenedora i amb intel·ligència superior”, apunta.

Carranza, per la seua banda, tria ‘El llibre de les set xibeques’, amb un toc costumista però amb algunes parts musicals, i com a actor, hi veu un descendent de Flix, el David Bagés.
Finalment Esteve opta per ‘El Joc de Sade’. De fet, ens avança que ja hi ha alguna productora cinematogràfica interessada en esta exitosa novel·la, així que a l’autor, cinèfil de mena, li agradaria veure com es mou Jericó per la gran pantalla, i ja posats a demanar, interpretat per Edward Norton.