D'exercici escolar a enquesta fiable

Ni són una consultoria política electoral ni experts en sociología. De fet, són en realitat alumnes de tretze anys de l’Institut de Tecnificació d’Amposta. Dit així, poca credibilitat, de partida, donarien molts a una enquesta electoral que van preparar, en el marc de la classe de matemàtiques, en relació als posibles resultats de les eleccions a la ciutat. I vet aquí, malgrat que es va produir un resultat històric i de difícil pronòstic, que els alumnes de 2n A d’ESO la van clavar a l’hora de predir que Esquerra d’Amposta obtindria la majoria absoluta (val a dir que li van atorgar un regidor més, 12, dels que finalment va sumar, 11), que CiU patiria una patacada de primer ordre (li concedien 6 regidors i n’ha obtingut 7), i que el PSC en sumaria dos i el PxC, un, com ha passat. Allò que en principi havia de ser un exercici per analitzar les discrepàncies habituals entre les enquestes electorals i els resultats, va acabar sent, insospitadament, una tasca acurosa, digna d’una consultora de prestigi.

“El que es pretenia amb este exercici era una aplicació pràctica de les matemàtiques a la vida quotidiana i, com que estàvem en època electoral, era molt oportú dur a terme una enquesta, i de passada, aprendre l’aplicació de la llei d’Hondt i comprovar com les matemàtiques i l’estadística té una utilitat en moltes qüestions del nostre dia a dia”, ha explicat a aguaita.cat el professor Alfredo Borràs. “La intenció era comparar el resultat d’una mostra amb la totalitat i comentar les possibles diferències, on podia estar l’error, etc.”, apunta.

Per fer-ho, la setmana prèvia a la campanya electoral, els alumnes es van organitzar en grups de cinc, es van distribuir la ciutat per àrees i van començar l’exercici pràctic, aplicant unes directrius bàsiques per millorar la fiabilitat de l’enquesta. En primer lloc, calia que hi participés molta gent. De fet, van aconseguir 854 enquestes. A més, havia d’entrar gent de tots els barris, cadascun amb les seues tendències i particularitats, i també de totes les edats, evitant la temptació d’enquestar a gent més jove, per similitud amb ells. Igualment, van voler fer-la anònima, de manera que s’entregava una papereta als enquestats amb tots els partits, i ells amb discreció podien marcar la seua preferència i tirar-la a una urna, garantint l’anonimat. Tots estos van ser elements segurament que expliquen en part l’encert final. A més, el fet de ser gent jove i tractar-se d’un exercici escolar  convida a pensar que es fa més difícil mentir, per part de l’enquestat. Finalment, la proximitat de les eleccions, just a punt de començar la campanya, en podria ser un factor més.

Val a dir, per evitar suspicàcies –atès que un partit va comentar este fet-, que van cometre un petit error d’inici a l’hora d’imprimir les paperetes, per bé que el van poder corregir. A les paperetes d’un dels cinc grups –només un- no hi figurava l’opció del PSC, però després de deu vots recopilats en iniciar l’enquesta, se’n van adonar i van eliminar-los, de manera que van tornar a començar.
 
Després d’analitzar els resultats de l’enquesta, abans de les eleccions, vam comprovar tots com d’improbable, teòricament, era que la realitat tingués alguna versemblança amb el pronòstic aconseguit… El cas és que diumenge 24 de maig a la nit, com no podia ser d’altra manera, els alumnes de 2n A d’ESO de l’institut estaven del tot pendents i interessats en quin resultat es produïa. I, efectivament, ni ells mateixos creien el que estava succeint. Aquella enquesta, suposadament disparatada, gairebé s’estava complint. De fet, només els va acabar ballant un regidor, que l’enquesta concedia a Esquerra d’Amposta i va acabar recaient a CiU. Però la majoria absoluta havia estat pronosticada "matemàticament" per uns alumnes de tretze anys.