Carrer d’Ernest Hemingway

per Antoni Royo Aspa, Tortosa, 12 de maig de 2015 a les 16:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des de fa uns dies, Tortosa compta amb un carrer amb el nom d’Ernest Hemingway. El carrer està situat entre els carrers de Cervantes i Despuig, just darrere l’antic cinema Fèmina (1943-1996), allà on es troba l’accés al refugi antiaeri de la Guerra Civil recentment inaugurat. Hemingway va cobrir la defensa republicana i la destrucció de la ciutat per part de l’aviació feixista amb cinc cròniques entre el 4 i el 18 d’abril de 1938. “Bombing of Tortosa”, la crònica del 15 d’abril de 1938, Divendres Sant, en què la ciutat va encaixar 54 tones de bombes conseqüència de 12 atacs aeris, ha esdevingut un dels textos més emblemàtics de la seva cobertura sobre la Guerra civil espanyola. Al vespre d'aquell dia, Hemingway farà una reflexió terrible que ens ajuda a copsar el moment: “Hi havia moltes raons per deixar Tortosa i dirigir-se a Barcelona, incloent-hi la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat”.
 

Foto de la placa del Carrer d’Ernest Hemingway.


Durant aquesta primera estada, destinada a cobrir la defensa de la zona del tram final de l’Ebre davant l'avançada de les tropes franquistes, Hemingway es desplaçarà pel territori. Xerta, Santa Bàrbara –un poble bonic en paraules del corresponsal- o Ulldecona, però també Amposta –que contempla des de la riba esquerra- són llocs des d’on descriu els preparatius de defensa. La darrera crònica, el 18 d’abril, està signada des del Delta de l’Ebre: “El Delta de l’Ebre té una terra bona i rica, i on creixen les cebes, demà hi haurà una batalla.” És possiblement en el decurs d’aquesta jornada quan s’inspira per escriure el relat de 'El vell del pont', un conte que reprodueix la conversa amb un home rapitenc -de San Carlos- obligat a abandonar els seus animals de companyia i incapaç de seguir avançant, aliè a la política: “No m’interessa la política. Tinc setanta-sis anys, he caminat dotze quilòmetres i crec que no puc seguir més”.

Hemingway tornarà el novembre de 1938 a les comarques de l’Ebre per cobrir les notícies de la Divisió de Líster a la Batalla de l’Ebre. Henry Buckley, corresponsal de The Daily Telegraph, i company de Hemingway en aquell viatge, recorda creuar el riu per Móra d’Ebre i quedar atrapats per la corrent. En una fotografia es pot veure a Hemingway salvant la situació i fent-se càrrec dels rems.
 
Hemingway no és l’únic corresponsal de guerra que visitarà les nostres comarques. El periodista italià Raffaello Patuelli explica l’ocupació de Roquetes i Ferreries per part del Corpo di Truppe Volontarie el 18 d’abril de 1938: “A les vuit de la tarda, cinc carros de combat han sobrepassat Roquetes i han arribat a Tortosa, a “la misma Tortosa”, com diuen els espanyols, han arribat al pont de ferro que havia estat volat una hora abans. Tortosa ha estat ocupada.” Patuelli era el redactor principal de Il Legionario, un diari destinat a les tropes enviades per Mussolini a Espanya, uns 50.000 soldats, entre tropes regulars, milicians i voluntaris remunerats. Continua Patuelli: “Els tancs avancen, aixafant la ferralla escampada per l’ample carrer, fregant els cables telefònics que pengen per tot arreu i trencant amb el seu fragor el silenci dels carrers deserts”.

 

Imatge del diari Il Legionario. Foto: Cedit per Aleix Torà.


El diari barceloní El Noticiero Universal publica la crònica “Tortosa, ejemplo, antes y ahora” el 27 de juliol de 1938. El periodista Braulio Solsona visita una ciutat evacuada i destruïda: “La ciudad  martirizada por la aviación enemiga, la ciudad de la que apenas quedan en pie unas cuantas casas, y cuya población, estoica, decidida, con temple heroico y firme espíritu de lucha, ha tenido que refugiarse en los pueblos contiguos, en chozas y cuevas, bajo los olivos que pueblan la cálida llanada”. Solsona explica l’acció de l’Ajuntament traslladat a El Perelló: “Hasta allí llegan todos los días, después de recorrer varias jornades a pie, bajo el sol calcinador, grupos de tortosinos. Y allí encuentran, además de los víveres necesarios a su sustento, el aliento de unos hombres que han hecho un culto del cumplimiento de su deber”.
 
Tanquem amb Robert Capa, el millor fotògraf que va cobrir la Guerra Civil espanyola. El seu reportatge fotogràfic de l’últim dia de la Tarragona republicana, el 15 de gener de 1939, amb la població fugint per la N-340 cap a Barcelona, és estremidor. Capa no va arribar fins l’Ebre, però una d’aquestes fotografies ens apropa l’èxode dels ebrencs, obligats a abandonar-ho tot, com aquell home rapitenc del conte de Hemingway. “Un pagès gran de l’Ebre amb dona i nét fugint cap a Barcelona. És qualsevol cosa menys un home que s’interessi per la política o els partits, però no ha dubtat gens ni mica a abandonar mas i pàtria. És un de tants que s’estimen més prescindir de tot abans que congraciar-se els enemics de Catalunya.” Els viatgers provenien de Benifallet, i el nen era una xiqueta que es deia Aroma Beltran, morta el 2008, i que va poder ser identificada arran de l’exposició de les fotografies de Capa a Tarragona el gener de 2009.
 
Oriol Querol ha realitzat el documental 'El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939' on reconstrueix la presa d’imatges i les reflexions de Capa en aquell dia. El treball quotidià d’altres fotoperiodistes com Gervasio Sánchez o Peter Van Agtmael que ens recorden la malaurada actualitat de guerres i destruccions, èxodes i poblacions refugiades, com els quatre anys de la guerra a Síria. El nostre quotidià fa ara 77 anys.

 

Participació