La PDE convoca al juliol la pròxima mobilització contra el pla de l'Ebre

Al·legacions contra el pla de conca, abans del 30 de juny, amb una manifestació al juliol, abans que s’aprove. Són les dos accions que marquen l’agenda de la lluita antitransvasament al territori i que anit van ser anunciades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre en la tretzena assemblea general a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. A més d’evitar que s’aprove la revisió del pla de conca sense que es reduïsquen les hectàrees de regadiu previstes ni que augmente el cabal ecològic per al tram final del riu i el delta, la PDE va aprovar una resolució per demanar l’aturada progressiva del minitransvasament a Tarragona, el model, advertix, dels futurs transvasaments de l’Ebre que s’estan tramant.

Ara fa un any, la PDE anunciava travessant el pont del Passador, amb 15.000 persones darrere del nus, l’inici d’una nova etapa de lluita. Anit, en la tretzena assemblea, els portaveus van fer balanç de com s’està disputant esta nova fase, més estratègica i menys barroera que amb el gran transvasament que va fer aixecar el territori, van fer un retrat de situació per establir on estem, i van fer una crida a tornar a mullar-se per l’Ebre amb dos accions importants que se situen entre el juny i el juliol al calendari: la presentació d’al·legacions en massa al pla de conca en revisió, abans del 30 de juny, i una gran manifestació al juliol, abans que la s’aprove este nou pla revisat que ha d’estar en vigor fins al 2021. Amb la mobilització, es vol fer pressió i recordar que les Terres de l’Ebre estan amatents i no donaran ara el braç a tòrcer acceptant un pla que no és més que una peça del trencaclosques de la política hídrica que desplega el Partit Popular, que fa encaixar l’escàs cabal que reserva al tram final de l’Ebre amb un excés de regadius de manera que establix les bases per obtenir sobrants d’aigua que ja se n’encarregaran altres instruments legals per destinar a transvasar.

“Abans del 30 juny hem de presentar les màximes al·legacions, demanem a les institucions, sectors empresarials, socials i forces polítiques, que col·laboren. Amb el Govern català ja tenim un acord per elaborar al·legacions no conjuntes, col·laborarem. La idea és presentar centenars d’al·legacions perquè això ens servirà com a arma jurídica a Brussel·les”, va demanar Manolo Tomàs, que seguidament va anunciar que “entre 30 de juny i 30 juliol convocarem gran mobilització a les Terres de l’Ebre com a complement a les al·legacions i per recordar al Govern espanyol que els ebrencs no cedirem un pas, lluitarem al carrer i demanarem intervenció europea contra el pla”.

De fet, la Plataforma demanarà prèviament una reunió amb la ministra de Medi Ambient, Isabel Garcia Tejerina, per advertir-li que en cas que el Govern espanyol no tinga intencions d’arranjar el despropòsit dels cabals ambientals que reserva per al tram final de l’Ebre i el delta, ni d’incloure el mig centenar de recomanacions que li ha fet arribar la Comissió Europea en la revisió del pla, es demanarà a Europa el bloqueig dels fons per a obres d’infraestructura i mediambientals que espera l’Estat. La Plataforma té en este punt una bona carta a jugar, si l’Estat no cumplix les recomanacions europees, perillen els fons de finançament, recorda. “Tenim l’obligació de denunciar-ho, i potser això no afavorirà els interessos de l’Estat, però no podem aceptar finançament europeu per determinades obres, com ja va passar amb el Castor”, va apuntar la també portaveu Susanna Abella. L’informe europeu, a més de posar el qüestió el cas dels cabals ínfims, fa replantejar les 465.000 hectàrees de regadiu previstes i els 40 embassaments.

Resolució pel retorn de l’aigua del minitransvasament
La tretzena assemblea va servir per plasmar l’entramat estratègic que ha de permetre en els propers anys desplegar una política de petits transvasaments a través dels sobrants dels regadius. Ja se’n parla obertament entre els regants de Múrcia i d’Aragó, va explicar la Plataforma, i també a partir del Segre, amb la interconnexió a Barcelona que torna a estar sobre la taula, va dir. “Tornen els transvasaments, els estan programant, se n’ha parlat fa quinze dies en un congrés d’aigua, de la interconnexió, d’agafar recursos del Segre per a Barcelona, però el Segre no s’ha de trasvasar, i no entrarem en confrontació territorial amb la gent de Lleida ni de cap lloc, el que defensem és que per defensar el bon estat de l’Ebre al tram final el Segre no s’ha de tocar, perquè tindria grans conseqüències”, va assegurar Tomàs.

En la resolució aprovada es rebutgen les interconnexions de xarxes a través del Segarra-Garrigues i del Xerta-Sénia i també es demana el retorn progressiu de l’aigua del minitransvasament a Tarragona, el model, va apuntar Juan Antonio Panisello, de les “transferències d’aigua” que estan en planificació.

Per la seua banda, Matilde Font va fer un exhaustiu repàs a la lluita jurídica, que s’està duent a terme en diversos fronts: a Europa, davant el tribunal Suprem, i també de les denúncies sobre la manca d’estudi d’impacte ambiental d’una de les basses del canal Xerta-Sénia, i sobre el Segarra-Garrigues.

Una tasca exhaustiva en la que la Plataforma, per cert, se cent sola, davant la manca d’interès mostrada pels partits polítics i institucions del territori. ‘Volem fets, no paraules’, va remarcar en la pancarta que envoltava la taula. Uns fets que s’han de transformar en al·legacions al pla de conca, com a acció més propera.