«Espanya ha d'actuar pels crims del franquisme, jutjant o extradint»

L'argentina Inés Garcia Holgado, impulsora de la querella argentina contra l’Estat espanyol pels crims del franquisme, a la qual esta mateixa setmana ha decidit presentar-se com a part l’Ajuntament de Tortosa, aprovant una moció d’ERC, va visitar ahir per primer cop els escenaris de la batalla de l’Ebre, on va desaparèixer un dels dos familiars que va perdre a la guerra. Aguaita.cat va poder copsar les seues impressions i la seua veu crítica cap al fet que ni la justícia ni la política vulguen tancar dignament esta pàgina de la història.

Ha pogut visitar la serra de Pàndols, on va desaparèixer un dels dos familiars que va perdre a la guerra civil espanyola. Què ha sentit?
Estic personalment molt commoguda per esta visita. Ha estat molt emocionant. El meu oncle, que pertanyia al 5è regiment de l’11ena Divisió, va caure aquí a Pàndols. No sé concretament on. He vist el seu nom inscrit al memorial de les Camposines…

Quina impressió li ha causat este memorial on es dipositen restes localitzades sense identificar?
Com a punt de memòria és un bon lloc, però és clar, necessitem més. Necessitem que s’obren les fosses, identificar les restes, que tire endavant el banc d’ADN que ho ha de permetre…

El seu pare va cedir una mostra d’ADN, que va traslladar des de l’Argentina el president de l’Equip Argentí d’Antropologia Forense Luis Fondebrider, al banc que es promou a Catalunya, amb impuls escàs per part l’Administració. Què li diu que haja de ser la societat civil qui lluite per estes eines de memòria i dignificació bàsiques?
Necessitem memòria, veritat i justícia I que ens queda molt per fer. A l’Argentina el banc d’ADN per a desapareguts està impulsat per l’Estat, té 9.000 mostres… quan es troba una fosa comú es denuncia, s’investiga, es fan els encreuaments i la majoria de vegades s’indentifica a qui pertanyen les restes. Aquí és molt frustrant el que veig. No m’ho puc explicar.

Creu que l’Estat espanyol s’ha dotat dels mecanismes per reparar la memòria de les víctimes del franquisme i en tot cas, quins han de ser els mecanismes que caldria aplicar?
Cal que el poder judicial intervinga, o bé que jutge o bé que extradisca, per tal que els repressors siguen condemnats, aquí o fora. I és necessària una Llei de Nulitat de Sumaris, perquè de moment les víctimes són delinqüents, i els familiars reclamen que es restituisca la veritat i la memòria. I en això és el poder polític qui s’ha de mullar, perquè des del punt de vista polític tampoc s’han donat les passes necessàries en tots estos anys.

Hi confia encara, en una reacció del poder judicial espanyol?
La majoria dels jutges són franquistes. Confiava que algú afrontés este tema, però no ho he vist. Després del que va passar amb Garzón, que va ser un avís a qui s’atrevís a tocar el cas, no hi ha iniciatives, però hem de lluitar i confiar per a que les coses canvien.

Tampoc s'ha mostrat excessivament esperançada amb la força o l'interès efectiu que puguen mostrar les institucions internacionals, tot i que els informes dels relators enviats per Naciona Unides l’any passat han estat molt crítics cap a l'administració espanyola...
Hem de recordar que fins i tot els organismes de drets humans de la Unió Europea han rebutjat presentacions contra els crims del franquisme per considerar que es tracta de delictes antics. Això ha passat, és un problema greu. I dins de l’Estat tampoc hi ha hagut reacció, desconec el motiu, potser la dictadura va ser massa llarga, potser manca educació… Ara efectivament l’ONU s’ha posat crítica, veure’m què se’n deriva…

Com a advocada, pel fet que sosté que a Espanya no hi ha opció jurídica que permeta condemnar als responsables del genocidi franquista, van presentar la querella a l'Argentina en tot cas apel·lant a la Justícia Internacional. En quin punt està la causa i què n’espera d'ella?
Veig amb optimisme com avança, el fiscal treballa molt, per a la jutgessa és una causa molt important que vol tirar endavant…

Però si l’Estat espanyol no aprova extradir, difícilment es podrà jutjar, no?
Efectivament serà difícil. Veurem quins camins tenim, farem tota la força possible.

Què han aconseguit, de moment, amb la querella, i què els manca per escriure?
Volem exposar al món qui van ser els responsables dels crims, alguns dels quals seguixen vius. Cal retratar-los davant la societat. I manca molt encara per escriure en esta pàgina de la Història.

Esta mateixa setmana, l'Ajuntament de Tortosa ha aprovat presentar-se com a part en la querella argentina que vostè promou. Crec que tenen ja el suport d'uns 300 querellants. En la seua visita, ha pogut establir algun contacte amb l'alcalde o en tot cas què li sembla que l’Ajuntament haja aprovat esta moció presentada per ERC?.
No he tingut contacte amb l’alcalde, no, però és molt positiu que l’Ajuntament s’adherisca, perquè quanta més gent sumem, més força tindrem.