ERC impulsa una moció per restituir la memòria dels deportats a camps nazis

Esquerra Republicana presentarà a tots els ajuntaments i consells comarcals una moció pel reconeixement i la restitució de la memòria dels deportats als camps d’extermini nazi en el 70è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen.

Segons dades de la Universitat Pompeu Fabra, actualitzades per l’estudiós canareu Joan Batiste Beltran, a Mauthausen i els seus comandos van ser empresonats i esclavitzats 7.347 republicans espanyols dels 8.964 del total deportats a tots els camps, 1.972 dels quals, un 22 %, eren catalans; un 8 % eren del País Valencià i un 1 %, de les illes Balears. Dels catalans deportats, 202 eren ebrencs, 155 dels quals van anar a parar a Mauthausen i Gusen. D’aquests 202 deportats, 141 van morir o desaparèixer. 41 dels deportats eren del Montsià (29 morts); 72, del Baix Ebre (50 morts); 52, de la Ribera d’Ebre (32 morts), i 37, de la Terra Alta (31 morts).

El president de la federació d'ERC a l'Ebre, Gervasi Aspa, ha explicat que "l’objectiu de la moció és restituir la memòria històrica i divulgar entre les noves generacions el testimoni i sacrifici dels deportats" i subratlla que ha de servir per "recordar la complicitat del govern feixista espanyol amb la deportació i mort dels republicans als camps d’extermini i per denunciar que tots els governs espanyols han obviat qualsevol tipus d'exigència de responsabilitats a personalitats del franquisme còmplices d'este genocidi".

La moció recorda que, malgrat que el règim franquista va ser còmplice de l'extermini de catalans i espanyols al camps nazis, durant tots estos anys de democràcia els governs espanyols "han obviat qualsevol tipus d'exigència de responsabilitats a personalitats del franquisme còmplices d'este genocidi". "Tampoc no s'ha fet el reconeixement ni la reparació moral que els deportats es mereixien".

"Exigim que es pose fi als silencis històrics i institucionals que hem arrossegat fins ara, que es dignifique i restituïsca la memòria dels deportats i dels lluitadors per la llibertat", ha afegit el polític republicà.

Un dels objectius de la moció és fer pedagogia i divulgació entre els més jóvens, d’aquí que el primer acord de la moció demane a la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que els centres educatius de Catalunya, abans d'acabar el curs 2014-2015, dediquen alguna sessió a explicar als alumnes la trajectòria, presència i compromís dels deportats republicans als camps d'extermini.  El text també insta l'Estat espanyol que mitjançant una llei específica assumisca les seues responsabilitats per la col·laboració amb el règim nazi, complicitat denunciada i condemnada en la resolució 19 (I) de 12-XII-1946 de les Nacions Unides. També que l’Estat faça una declaració institucional expressant la voluntat de reparació moral als deportats reconeixent la seua lluita i el sacrifici en defensa de les llibertats. En l’àmbit local, demana impulsar des dels ajuntaments actes i activitats de recerca, divulgació i explicació a la ciutadania sobre la deportació de ciutadans del municipi i del conjunt del país als camps d'extermini nazi. Per acabar, demana sumar-se a les activitats de l'Any Neus Català, impulsat per la Generalitat de Catalunya, fer arribar a l'Amical de Mauthausen i altres camps de totes les víctimes del nazisme d'Espanya un agraïment per l’abnegada feina educativa, cultural i divulgativa que ha fet i fa des que es va fundar i adreçar còpia de la moció a diversos organismes i entitats.

Actes commemoratius
ERC i JERC celebren a més este dissabte un conjunt d'actes emmarcats en la proclamació de República amb el lliurament dels guardons a la Fraternitat Republicana i la Menció Joan Ferré. Com que el proper 5 de maig farà 70 anys de l’alliberament , en els actes d’aquest any retran homenatge als republicans ebrencs que van patir la deportació.

Així, el proper dissabte, 18 d’abril, al Casal Municipal de Móra la Nova, a les 20.00 h, Josep Maria Sáez oferirà la xerrada titulada Roc Llop, de Miravet a Mauthausen . Homenatge als ebrencs que van sofrir els camps d’extermini , acompanyat amb lectures i música de Toni Borrell. Després, a les 21.30 h, la Federació de l’Ebre celebrarà el sopar homenatge a la Fraternitat Republicana, en què cada comarcal d’Esquerra lliurarà el guardó a una persona que durant la seva trajectòria civil ha destacat en la defensa del valors republicans i de la llibertat nacional. Per la seva banda, durant el sopar, les JERC homenatjaran amb la Menció Joan Ferré la LGTeBre , en reconeixement per ser la primera agrupació ebrenca que lluita pels drets d’aquest col·lectiu i per la igualtat. També, a les 18.00 h i a la Sala de la Democràcia de Móra d’Ebre, les JERC han organitzat la xerrada ‘Reiniciem el present, guanyem el futur’.