12
de març
del
2015
Actualitzat
el
13
de març
a les
16:40h
La Fiscalia de Tarragona ha arxivat les diligències iniciades pel fiscal delegat antidroga d'esta província contra el pla anticrisi de Rasquera (Ribera d'Ebre) per llogar terrenys a una associació cannàbica per plantar cànnabis per a autoconsum i eixugar així el deute municipal.
Segons han informat avui a Efe fonts pròximes al cas, la Fiscalia de Tarragona va arxivar aquestes diligències el 20 de juliol del 2013, però no va comunicar al consistori que les tancava, tot i les seues reiterades peticions d'informació, fins que al novembre del 2014 l'Ajuntament de Rasquera va enviar un escrit al Fiscal de Tarragona, Xavier Jou, pel "retard injustificat" del fiscal antidroga, Ángel Villafranca Sánchez, a contestar els seus requeriments.
L'11 de novembre passat, Jou va contestar al consistori que "el 20 de juliol del 2013 les citades diligències van ser arxivades", i afegia que el temps tardat, quinze mesos, era comprensible per la nombrosa documentació que valorar, per la qual cosa no esqueia "retret amb transcendència disciplinària" per a Villafranca, segons la resposta del fiscal, a la qual ha tingut accés Efe.
En la seva resolució de 20 de juliol del 2013, a què també ha accedit Efe, després de recordar el periple judicial seguit des de la presentació del pla anticrisi, s'incideix en que el procediment és una "qüestió prejudicial", per la qual cosa la Llei d'Enjudiciament Criminal obliga a "acordar la suspensió del procediment fins a la resolució del procediment que determina la prejudicialitat".
Per això, decreta l'"arxiu provisional" d'aquestes diligències fins a la resolució i fermesa del contenciós administratiu que porta el jutjat número 1 de Tarragona.
L'Ajuntament de Rasquera va presentar el 20 de juny del 2013 un recurs d'apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la decisió del jutjat número 1 de Tarragona de revocar el seu pla anticrisi basat en la cessió de terrenys a una entitat cannàbica perquè plantés marihuana per al consum dels seus associats, un recurs que el TSJC resoldrà el pròxim 15 d'abril, han confirmat a Efe fonts jurídiques.
El jutjat d'allò Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona va estimar totalment el 31 de maig del 2013 el recurs interposat per la Delegació del Govern a Catalunya i va revocar el pla anticrisi de Rasquera.
Després de més d'un any d'espera, la sentència va revocar els dos acords del ple de l'ajuntament de Rasquera, aprovats el 29 de febrer del 2012, centrats en l'aprovació inicial de l'Entitat Pública Empresarial de promoció econòmica i social de Rasquera, Rasquerana d'Investigació i Interpretació de la varietat vegetal Cànnabis Sativa L (RRICA) i els seus estatuts reguladors, i del contracte privat entre l'Ajuntament de Rasquera i l'Associació Barcelonina Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA).
El 14 de juny d'aquell any, l'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa, va abandonar el càrrec pel cansament acumulat per esta batalla legal i en compliment de la seua promesa que dimitiria si no obtenia el 75 % dels vots emesos en el referèndum que va convocar per aprovar el pla anticrisi de la localitat, pel que va ser substituït per Dolors Subirats, encara que ella mateixa va anunciar que presentaria recurs d'apel·lació, com així va fer.
Segons han assenyalat fonts municipals a Efe, "el sorprenent ara és que Fiscalia va informar públicament que obria diligències, però no que les havia tancat, ni ho va comunicar a l'Ajuntament, quan estava obligat a això, i va contestar amb un any de tardança a les seues diverses sol·licituds d'informació".
Per al consistori rasquerà, este arxiu de les diligències per part de Fiscalia "implica que no havia cap indici d'infracció penal", malgrat que "la Fiscalia va difondre la possible transcendència penal dels acords de l'Ajuntament, i la impugnació dels acords municipals per part de l'Advocat de l'Estat es basava principalment en que els fets podrien ser delictius".
Per tot això, i amb les eleccions municipals del 24 de maig per davant, l'actual equip de govern es plantejarà, en cas de ser elegit, "prosseguir amb el pla anticrisi", a més de no descartar "sol·licitar danys i perjudicis" per deixar de percebre 1,3 milions d'euros d'ABCDA en dos anys.