El delta de l'Ebre té 8.000 anys

El delta de l’Ebre és molt més antic d’allò que es pensava fins ara. Les últimes dades, de fet, permeten afirmar que, fins a cert punt, amb una extensió que arribaria fins a l’actual illa de Gràcia, ja existia fa 8.000 anys. Així trastoca les dos principals hipòtesi que manegaven els experts fina ara. Una d’elles, basada en la literatura i referències a l’època dels romans que parlen de ports marítims a Amposta i Tortosa, apuntava que fins fa 2.000 o 3.000 anys el delta era un estuari. La segona apuntava que fa 3.000 anys, en realitat, el delta arribava a l’illa de Gràcia. Les noves evidències formen part d’un treball dut a terme conjuntament pel Centre de Canvi Climàtic de la URV (C3) i la Unitat d’Ecosistemes Aqüàtics de l’IRTA i han estat exposades al simposi sobre canvi climàtic que avui s’ha celebrat a Tortosa.

Xavier Benito, un dels investigadors que ha participat en este treball, ha explicat que fins ara “interpretacions incorrectes de documents històrics havien decantat a imposar la hipòtesi que Amposta era un port de mar però, com passa amb Tortosa, si fem anar el sentit comú, el fet que sigue port marítim no vol dir que la línia de costa passe per allà”. De fet, les comprovacions d’este equip han superat esta hipòtesi dominant: “Nosaltres hem trobat testimonis que ens permeten afirmar que el mar va arribar a l’Illa de Gràcia fa uns 8.000 anys, això ens permet afirmar que el Delta té una edat mínima de 8.000 anys”, ha afirmat.
Concretament, el que han fet és estudiar testimonis de sediments de fins a 20 metres de profunditat, tot analitzant la seua composició per tal de buscar aquells materials que ens permeten datar l’antiguitat dels sediments a partir del mètode Carboni-14. “Els indicadors que hem utilitzat per fer este estudi són uns protozous que viuen a la superfície dels sediments d’aigües marines com en aigües de transició i que es diuen foraminífers”, explica Benito. “Estos foraminífers –afegix_ estan considerats molt bons indicadors biològics perquè tenen cicles de vida molt curts i a la vegada formen una closca de carbonat de calci. Quan moren poden ser preservats relativament fàcilment en el sediments”.

Així mateix, també han comprovat que en els últims 1.000-2.000 anys, el delta ha canviat 3 vegades de desembocadura, un fet que també s’ha contrastat amb cartografia antiga.
Pel que fa a projeccions de futur, estes s’escampen del seu àmbit d’estudi, però Benito destaca que, atenent al passat, “és important posar perspectiva històrica el fet de com els sistemes naturals han tingut capacitat d’adaptar-se a canvis climàtics i en este sentit, en 8.000 anys hi ha hagut fluctuacions del nivell del mar associades a forçaments climàtics i el delta s’ha anat adaptant”. Això si, en els últims 200 anys, la intervenció de l’home, amb preses, la construcció dels canals, la transformació dels hàbitats, etc., fan que el delta ja no tinga capacitat d’actuar de forma natural per adaptar-se. Afrontar esta nova realitat és un dels reptes del delta en l’actualitat.

En este sentit, Xavier Sigró, un dels investigadors del C3 e la URV, ha remarcat que “hem tingut al llarg de la història molts canvis climàtics, però una de les coses que més preocupen als experts no és tan la intensitat com la velocitat. Hem passar de canvis climàtics que han durant milers danys, a canvis que estan durant dècades”.
 La trobada més important de l’Estat enguany, a Tortosa
Este matí s’ha inaugurat a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV el ‘Simposi Internacional CLIMA-ES 2015: Avanços en la detecció i projeccions del canvi climàtic a l’Estat espanyol’,  la trobada sobre canvi climàtic més important que es farà a l’Estat espanyol enguany. S’hi han inscrit més de cent persones provinents principalment de l’Estat espanyol però també de França, Alemanya, Portugal, Itàlia i fins i tot de Mali. En l’acte inaugural hi han intervingut  Carmen Vela, secretària d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació; Antonio Conesa, director del Centre Regional de Catalunya de la Agencia Estatal de Meteorologia (AEMET);  Josep Anton Ferré, rector de la URV; i Emili Lehmann, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa. Tots quatre han coincidit en destacar que el canvi climàtic és “un problema d’ordre mundial” i que la investigació que es du a terme des de les universitats i institucions és vital per conscienciar a la societat i els governs que cal corregir-lo. 

Organitzat sota l’aixopluc del C3 (Centre de Canvi Climàtic de la URV), en este Simposi , que durarà fins divendres, hi participen els principals experts en canvi climàtic d’àmbit nacional i internacional i es faran públics els últims avanços i projeccions sobre el canvi climàtic a l’Estat produïts des de la publicació del cinquè i últim informe de l’IPCC (el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic), elaborat el 2013. És la primera vegada que a l’Estat espanyol tots els organismes amb interès i responsabilitat sobre el canvi climàtic organitzen conjuntament i donen suport a una activitat integradora de discussió científica d’este tipus.  L’objectiu final és l’elaboració d’un informe sobre el passat, el present i el futur del clima a l’Estat, a l’estil de l’IPCC.