Rapitenc, el vermut del delta de l’Ebre

Cal anar al delta de l’Ebre per sentir l’expressió “fer un rapitenc”. Així és com li diuen a l’hora de fer el vermut, directament i amb esperit popular. “Fer un rapitenc” implica vermut, sifó i tapa variada. A més de l’expressió, hi ha una marca Rapitenc, un gran clàssic de la zona que compartix tradició i senzillesa.

D'on ve l'expressió "fer el rapitenc"?

Camilo Reverté ens respon a la crida que vam llançar a l’article de “busquem vermuts autèntics” sobre els orígens de l’expressió fer un “rapitenc”. Ens data com a primera referència els anys 60, a Sant Carles de la Ràpita. A l’antiga destil·leria de Sánchez Fibla produïen el seu propi vermut i el servien per a tota la zona, probablement sent els primers a anomenar-lo “rapitenc”, com el producte típic de la casa.

Anys després, a la dècada dels 70, el pare de Reverté, que treballava per a una licoreria de la Ràpita, pujava cada setmana a la casa Miró de Reus per comprar vermut que després se servia als bars i restaurants, o bé per a la venda a granel per a les famílies del poble. Reus era coneguda per la seua reputació i en produïa en grans quantitats que s’exportaven per tot arreu.

A les comarques de sud hi ha molta tradició a fer el vermut i no un vermut, apunta Reverté. Els caps de setmana, era un ritual per a tota la família i els jóvens triaven el seu lloc preferit i omplien les terrasses de gom a gom als migdies. Els més adinerats, els patrons de barca, el feien dissabte i diumenge, mentre que la resta de la gent només s’ho podia permetre els diumenges. Era un dels moments més esperats i socials de la setmana. Vestir-se amb la millor muda i “fer un rapitenc” abans del “ranxo” per dinar era part del protocol del diumenge, el dia festiu de la setmana.

L’oportunitat de crear marca

Com que molta gent es desplaçava a la Ràpita a fer aquest típic vermut, el propietari de la Pensió, Sangrías Camilo, va començar a servir el vermut com a "vermut rapitenc" entre els clients, com si es tractés d'una marca. Fins i tot es va arribar a patentar, però en este cas ho va fer un altre personatge, el distribuïdor local de begudes Ramonillo. Actualment, amb el nom Rapitenc només el pot comercialitzar esta distribuïdora que el va registrar.

Molts comerços de la població tenen a la venda botelles de Rapitenc i garrafetes en els prestatges, com a recordatori pels turistes que s’interessen pel producte de proximitat. Els del poble seguixen la tradició i recalquen que per a ells “no és una qüestió de modes passatgeres, qui sap si per això hi ha tants bars a la Ràpita?”.

Com se serveix un “Rapitenc”?

La beguda sempre se servia ben fresca, però sense glaçons de gel. I s’acompanyava amb sifó. Els acompanyaments del Delta també li feien bona companyia a l’hora del vermut: des de musclos de la badia i calamars a la romana que havien pescat els mariners fins a unes anxoves i olives farcides per obrir la gana. Ara encara es poden trobar llocs on conserven l’essència de la tradició a la Ràpita, com el de Joan Lafont, de la Botiga del Riu, que servix els vermuts a la terrasseta amb vistes a "lo riu". 

Altres escenes vermutaires són el Club Nàutic, Lo Xiringuito de la Costa, La Bodega, Lo Barril, Lo Pepet, Lo de Coca, Tasca la Nova, La Moderna, Cal Chim o la Llotja de Peix, entre d'altres.

Bodegas Pomada, comissari de la fórmula del Rapitenc

Bodegas Pomada està a Ulldecona (Montsià) i embotellen vermut sota la marca Pomada, i també pel Ramonillo amb l’etiqueta i nom de Rapitenc. És el mateix vermut, però que es distribuïx sota dos marques diferents segons la zona. El Pomada es troba al Baix Ebre i Montsià, en general. El Rapitenc només a les poblacions d’Alcanar, Amposta i la Ràpita.

És un vermut de taula, molt casolà, que Josep Maria Pomada seguix fent segons la fórmula de son pare, que ja va començar fa 30 anys. Això sí, ens diuen que "el gust característic és la raó perquè siga tan popular".