Els embassaments, el canvi climàtic i el caragol poma, principals amenaces per al Delta, segons Jordi Sala

Redacció
25 de febrer del 2015
Actualitzat el 27 de febrer a les 15:19h
El director general Jordi Sala i el delegat d'Agricultura, Pere Vidal.
El director general Jordi Sala i el delegat d'Agricultura, Pere Vidal. | Sílvia Berbís
El director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura i responsable del pla de lluita contra la plaga del caragol poma, Jordi Sala, ha qualificat el model de gestió del Delta de l’Ebre com “un model agrícola rendible i de qualitat, que alhora ha ajudat a situar el Delta com un dels espais humits més importants del Sud d’Europa”.
 
Sala s’hi ha referit en la inauguració este matí de la jornada sobre ‘Salinitat, producció de l’arròs i pla hidrològic’, que ha organitzat la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre.
 
Ara bé, segons ha subratllat Sala, “aquest model també te les seves amenaces”. D’una banda “la construcció d’embassaments riu amunt”, que ha minvat significativament l’aportació de sediments. L’amenaça més recent, segons ha reconegut és “l’aparició de una de les espècies invasores més perillosa, el caragol poma, que de moment s’està controlant”. I més a llarg termini, el canvi climàtic: “En ser un delta relativament jove, encara es pot considerar que està en període d’assentament, el que vol dir d’enfonsament, i un nou fenomen com és el canvi climàtic, que, si bé encara no prou conegut pel que fa a les seves conseqüències, en tots els models es preveu una pujada del mar amb afectació directa a terres baixes com són els deltes”, ha afirmat.
 
El director general de Desenvolupament Rural també ha fet palès que “un altre dels efectes del canvi climàtic és l’afectació del règim de pluges, que si bé, també pel que fa a models, per a l’àrea mediterrània, no preveuen grans canvis quantitatius, sí que ho fan quant a la seva distribució en el temps, anant cap a episodis més extrems, el que pot repercutir en els cabals del riu, i de fet aquests darrers anys hem vist cabals anormalment alts; aspecte que també caldrà considerar en la redacció  del Pla Hidrològic de conca actualment en revisió”.
 
I davant d’aquests escenaris, com ha constatat finament Jordi Sala, “la millor política és la de l’anticipació”. “Mirar què han fet d’altres països en situacions determinades, demanar l’opinió dels experts, o endegar projectes de recerca com s’està fent”, ha constatat.