La processionària comença a baixar dels pins per la pujada de temperatures

Com ja explicàvem fa unes setmanes, enguany la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) ha rebrotat amb força i hi torna a haver força bosses a molts pins que amb la suavització de les temperatures d'esta segona quinzena de febrer comencen a baixar en massa dels arbres creant les clàssiques processons  als pinars. En estes zones cal vigilar ja que el contacte directe o indirecte pot ser perillós, per persones i per animals.

Si tens contacte amb la processionària és important rentar-se amb aigua i sabó. Si el dolor augmenta, cal anar a urgències. Per tal d'eliminar-les s'han de cremar amb gasolina o alcohol, però amb molta precaució per evitar incendis forestals.
 
L'eruga processionària provoca urticària en el 12 per cent de les persones que viuen en zones rurals i en el 4 per cent de les quals resideixen en àrees urbanes, segons es desprèn de l'estudi 'Prevalença de reaccions cutànies a la processionària del pi en adults', que es publica a la revista Contact Dermatitis. L'estudi, que ha estat dirigit per investigadors espanyols de diferents comunitats autònomes, ha valorat la prevalença de la urticària en la població adulta, que és un dels principals problemes que es desencadenen del contacte, sigue directe o indirecte (per l'aire), amb l'eruga processionària.

L'eruga processionària té pèls en forma d'arpó, que es desprenen, viatgen per l'aire i poden entrar en contacte amb els ulls o amb la pell, provocant, en el primer cas conjuntivitis i, en el segon, urticària. Com explica l'especialista en al·lèrgies, Javier Subiza Garrido, «en esta espècie d'arpons hi ha una substància que és histaminoliberadora», per la qual cosa totes les persones que entren en contacte amb esta eruga tenen este tipus de reaccions. «És un efecte tòxic que afecta la població que té la mala sort que estos microarpons arribin a la conjuntiva ocular o a la pell», afegeix.
 
A més i encara que en menor mesura, «s'han descrit casos clínics de pacients que van desenvolupar una veritable al·lèrgia a estes estícules a través d'un mecanisme intervingut per IgE; és a dir, un mecanisme similar a l'al·lèrgia als pòl·lens o aliments», adverteix l'especialista. «Estos casos -prossegueix l'expert- són més greus perquè a l'ésser per un mecanisme IgE s'han descrit reaccions al·lèrgiques de gran intensitat i alguns casos d'anafilaxi, especialment, entre professionals que desenvolupen la seva labor professional en el camp».

Normalment, les reaccions inespecífiques, que no estan mesurades per IgE sinó per la mateixa substància tòxica irritant que es desprèn de l'eruga, solen «ser lleus», però depèn molt de la quantitat a la qual el subjecte s'expose. «Si el contacte és molt massiu, pot produir reaccions més importants», assegura Subiza. En el cas en què la reacció sigue lleu el primer que cal fer, segons Subiza, és tirar-se aigua, si és freda millor, a la zona afectada. Després «es pot tractar amb un antihistamínic. I en els casos més greus es pot utilitzar un corticoide sistèmic».