Descobert a l’entorn de la Torre de la Candela de l’Aldea un aljub del s. XII

Sofia Cabanes
10 de febrer del 2015
Actualitzat el 11 de febrer a les 15:05h
L'espai de la Torre de la Candela serà visitable.
L'espai de la Torre de la Candela serà visitable. | Sofia Cabanes

La Torre de la candela de l’Aldea i el seu entorn, serà d’aquí uns mesos un espai arqueològic revaloritzat i visitable. El treballs de restauració d’esta singular edificació de defensa que data del s. XII han permès descobrir al seu entorn una gran cisterna o aljub coetani a la torre i que constata la importància de l’assentament.

“A les torres medievals sol anar a associat un petit assentament. Nosaltres sabíem des de feia temps que a l’entorn de la Torre de la Candela hi havia restes vinculades, però l’excavació ens ha permès descobrir esta gran cisterna”, ha explicat Joan Martínez, arqueòleg dels serveis territorials que ha participat en els treballs dirigits pel també arqueòleg Antoni Cartes.

Els arqueòlegs han estimat que la quantitat total emmagatzemada en este dipòsit podria rondar els 40.000 litres d’aigua, suficients per abastar una petita comunitat de famílies. Curiosament, des del s.XIX l’aljub formava part dels fonaments d’una masia construïda a sobre i també hauria servit com a petit magatzem fins a l’abandonament del mas.

L’estudi dels materials trobats i la documentació existent sobre la Torre de la Candela haurien d’acabar de determinar també amb més exactitud l’època de l’assentament. La Torre data del s. XII i es creu que hauria perdurat fins la segona meitat del s. XIII: “Es tractaria d’un assentament medieval cristià, però no descartem, perquè era la primera teoria que teníem, que l’assentament fos andalusí d’origen. De moment, per les restes que tenim, és un assentament pròpiament cristià”, ha asseverat Martínez.

La Torre de la Candela, assentada prop de l'estuari on desembocava l'Ebre, formava part d’un sistema defensiu de torres de guaita “imprescindible en un moment en què la frontera, després de la conquesta cristiana, és un punt molt bel·ligerant”, segons Martínez.
La torre formava part fins fa 4 anys de la finca de la Palma o del Capità. El seu anterior propietari i l’Ajuntament van arribar a un acord per a què els terrenys fossen municipals. L’alcalde Dani Andreu, ha agraït “la generositat” de l’anterior propietari, fet que va permetre impulsar a l’Ajuntament este projecte de restauració.

“Quan estiguen acabades les obres de restauració de la Torre podrem visualitzar la connexió directa amb totes les torres de guaita de la zona: la de Camp-Redó, la de Oriola, la del Castell d’Amposta, la de Burjasènia, la Torre de l’Ermita i fins i tot la de Benixarop que queda molt lluny. Podrem visualitzar la plana deltaica i evidentment el nostre riu”, ha explicat Andreu.
 
Les obres d’arranjament de l’espai es completaran amb zones pavimentades i arbrades, equipades amb bancs i taules. L’enjardinament final, crearà diferents zones de vegetació autòctona. Tot plegat ha comportat un pressupost de 104.000 euros, 78.000 dels quals provinents dels fons LEADER i la resta aportada pel propi Ajuntament.