02
de febrer
del
2015
Actualitzat
el
03
de febrer
a les
12:25h
El Delta de l’Ebre està atrapat. L’espasa és la subsidència que va compactant i enfonsant progressivament la plataforma deltaica, i la paret, la crescuda del nivell del mar. Per sortir viu del tràngol, necessita sediments que li permeten recobrar múscul, però ara per ara, els sediments són els grans oblidats i, ni arriben, ni se’ls espera atenent a la planificació hidrològica existent. De cabal líquid, gens, i de sòlid, poc. Per començar a posar de relleu la necessitat de sediments i exigir mesures efectives que permeten que arriben al delta, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife, Delta Polet, River Movies, Ebrevisuals, diversos científics i habitants del territori impulsen la ‘Campanya pels sediments’, que ha estat presentada este cap de setmana, tot coincidint amb el Dia Mundial de les Zones Humides, que es commemora avui.
La campanya pretén “informar a la població sobre la crítica situació i sobre les solucions per restaurar els cabals ecològics del riu i alliberar els sediments atrapats en les preses, així com pressionar políticament per tal de restaurar l'equilibri natural del Delta”, segons apunten els promotors.
Campanya de micromecenatge
Com a part de la iniciativa, s’ha posat en marxa la campanya de micromecenatge 'SOS: salvem lo Delta de l'Ebre!', que pretén aconseguir 2.000 euros per finançar les diferents accions previstes. Els impulsors volen editar 30.000 publicacions senzilles sobre els problemes i les solucions que existixen per distribuir entre els habitants del delta, i col·locar 6 cartells fixos explicant la importància dels sediments en llocs estratègics. També programen esdeveniments públics, actes de difusió i comunicació a través d'audiovisuals, xarxes socials i mitjans de comunicació.
I és que està calculat que al delta hi arriben unes 100.000 tones de sediments l’any, mentre que abans de la construcció dels embassaments, on queden retinguts, el volum que era aportat pel riu al delta era de 20 milions de tones.
El problema de la subsidència té una base científica. Precisament per analitzar el ritme d’enfonsament que presenta el delta, s’han començat a instal·lar en diferents punts estratègics (Riet Vell, l’estació biològica del Canal Vell, el port del Garxal, la Carrova i als filtres verds) una sèrie de reflectors que envien un senyal al satèl·lit, de manera que es podrà determinar com afecta la subsidència a estos punts, amb el pas del temps. Esta xarxa de medició forma part d’un programa Life liderat per l’IRTA sobre mitigació i adaptació al canvi climàtic. A més l’IRTA te previst dur a terme enguany una prova pilot d’injecció de fangs al riu, entre Móra d’Ebre i Benifallet, per avaluar com es distribuixen aigües avall, en funció del cabal i la mida de les fraccions.