Tots sabem que, dels darrers 30 anys, no totes, però moltes persones que s'han dedicat a la política estan una mica tacades. En certa manera, forma part del nostre caràcter mediterrani. És un tema d'educació. De fons. Per exemple, a les escoles els herois, els més ben considerats i respectats al pati i al carrer són els tramposos, els que aproven els exàmens copiant. Els espavilats. Les veus populars posen una aurèola romàntica al que li fot al fisc, a l'Estat, el defraudador d'hisenda. El bandoler sempre ha estat ben vist.
Ens trobem que qualsevol regidoret de poble petit, del color polític que sigui, ha fet un petit favor a causa del seu càrrec, una menudesa, res important, i raonablement acceptat per tothom, com una cosa natural, de llei de vida... (Què faries, tu?). Un favor al seu germà, pare, una filla, un veí, un parent, un amic... o simplement a una empresa local a punt de fer fallida.
No, no parlem de robar milers o milions d'euros, o de defraudar, de requalificar terrenys... En cap cas es tractaria d'embutxacar-se ni un euro, es tracta simplement d'un petit favor, un cop de mà, ben natural, és clar, i acceptat per tothom... Però el delicte de corrupció, tràfic d'influències, moralment és el mateix, tant si es defrauden 20 milions d'euros, cas Bárcenas, com si l'amic em paga el beure al bar perquè li he fet un petit favor, res d'importància, perquè sóc el regidor o l'alcalde del poble i tenia una informació que li ha vingut bé. Insistim i que ningú es confongui, no volem justificar res i els escàndols de corrupció que hi ha a Catalunya menys encara: qui la fa la paga.
Però també hem de ser conscients que, si es vol, si hi ha una intencionalitat política com afirma la teoria del senyor X, és ben fàcil començar a destapar-ho tot, tant se val si és mentida com si és veritat, en tots els casos el delicte existeix i moralment són condemnables, tant si es tracta d'una operació de milions d'euros, d'un escàndol d'espionatge d'alt nivell o del fet que li comenti a un amic que presenti pressupost que l'ajuntament vol canviar l'espill del lavabo de la llar de jubilats. Aquí es tracta de provocar el caos. Embolica que fa fort... tots al mateix sac!!! Amb la intenció d'acabar convertint tot el país, i especialment Catalunya, en una bassa de purins infecta i pudent. És el que diuen els tertulians del gran Debate de TV5: "Antes era el Oasis catalán y los políticos separatistas lo han convertido en un lodazar".
Preparem-nos que l'escenari de les futures setmanes o mesos podria ser realment fastigós i pudent en tots els sentits, i la desafecció política general anirà creixent i creixent, que és el que realment interessa. Tant corrupte és Bárcenas, que fot 20 milions d'euros o més, com el regidor que colloca a treballar el fill d'un germà a l'ajuntament. Tots podrien passar a la mateixa barcada. Però ara, el que interessa és posar tots els focus mediàtics a Catalunya. Que soni Catalunya i corrupció a la mateixa frase, això és el que cal. I si convé, no cal patir, fabricarem proves falses, tot s'hi val. Qui falta emmerdar? Qui s'ha d'empastifar, ara? Un regidor de la CUP? Un alcalde d'Iniciativa? Un diputat d'ERC? No cal patir! Tenim un supermercat de dossiers! Tenim una fàbrica de proves falses, dissenyem les calumnies a mida del polític o de la institució. El que cal és afegir més carretades de merda a la bassa de purins catalana, "El lodazar"... Després ja s'esbrinarà o no, si són fets provats o era simplement un bluf... I en tot cas, si s'arxiva el procés per falta de proves, o perquè el fet era realment insignificant, el focus mediàtic ni en farà cas. Ningú se n'assabentarà ni se'n recordarà, de l'escàndol que es va muntar contra un home o una dona innocent.
D'aquesta manera s'anirà creant el corrent d'opinió, la desafecció general a la classe política actual. Tots són uns corruptes! La gent dirà allò tant sabut de "No n'hi ha un pam de net!!". Apareixerà un clam, una crida unànime a la regeneració política. Al mateix temps, l'inconscient collectiu associarà directament: Corrupció & Catalunya... Perquè, segons la teoria del senyor X, això és el que realment interessa, que Catalunya no se'n vagi, d'Espanya.
Fins ara, amb 300 anys, la publicitat espanyolista ens havia convertit en els garrepes, avars, agarrats, egoistes que només mirem per nosaltres. Els acudits maliciosos ens presentaven sempre així. El tòpic arrelat a la consciencia collectiva espanyola era clar: perros catalanes, judíos, turcos, polacos. Ara es tractaria d'anar una mica més enllà. I a més de tot això, de la imatge de l'avar de Molière (català per excellència) interessa que el català, el polític que estima Catalunya, que vol salvaguardar la llengua, els costums, la cultura i tant se val que sigui independentista, unionista, espanyolista..., això és el de menys, el que interessa és que el català sigui sinònim de garrepa i, a més a més, el pitjor dels corruptes. Aquesta és la imatge que es vol donar a l'opinió pública nacional i internacional. En el fons, es tracta de treure del cap tota idea de referèndum, dret a decidir o coses per l'estil. La idea, molt cristiana, ultraortodoxa seria aquesta: "Catalán, redímete de tus pecados de avaricia, de usura y de corrupción!!! Catalán, renuncia a Catalunya!!!! Catalunya es Satanás!!! Catalán, abraza la fe verdadera, católica apostólica, romana y española. Catalán, conviértete por la fe en español... Catalán, habla en cristiano!!!!!"
Tot plegat és molt barroer, però tots sabem que alguna cosa hi ha de veritat.
D'aquesta forma, com més malament estarà el país, com més podrit estarà l'Estat espanyol, i Catalunya sobretot, perquè s'haurà convertit en el focus, el niu de tota la corruptela, com més fem hi haurà escampat, més ben preparat estarà el terreny per sembrar la llavor del nou arbre: la vinguda del messies salvador de la pàtria franquista que ens redimirà a tots plegats en Una Grande Libre Nación Española.
Foto: Imatge procedent del blog http://e-pesimo.blogspot.com.es