Lo miracle de la Verge de Pallerols

Al llarg dels darrers articles de “Lo Reüll” hem pogut copsar que a les Terres de l'Ebre i el Nord del Maestrat, coneguts també com a Territori Comantxe, som únics i incomparables en infinitud de qüestions: rancietats, activitats culturals desfasades, polítics dignes de pel·lícules de Hollywood i tindre la capital sexual dels Països Catalans el dia dels Sants Innocents. Però si per alguna cosa destaquem és per totes aquelles històries per a no dormir que romanen en la nostra memòria popular. Benvinguts a: “Llegendes, ungüents miraculosos i personatges fora de sèrie”. I aquí teniu la primera història. Una característica que tenen estes històries i llegendes, és que a mesura que se van explicant, la informació se va modificant, exagerant i canviant, pel que possiblement l’article no reproduisque la història en plena exactitud. Vos invitem a que escrigueu i participeu al respecte aportant nous detalls.

Corria la primavera de l'any 2009 a la Pobla de Benifassà, municipi del País Valencià marcat per les desavinences entre veïns d'Ulldecona i la Sénia. Els que no coneixen la història es qüestionaran: Per què collons dos pobles catalans del Montsià estan emprenyats per un territori que pertany a la comarca del Maestrat? Només cal formular la pregunta de qui és el pantà que freqüenta el terme i la polèmica començarà a fer xup-xup entre seniencs i ulldeconencs. La història en realitat és simple: el riu –sec– que ressegueix el curs del pantà rep el nom de Sénia, però l'embassament el van pagar els veïns d'Ulldecona, i encara que als seniencs els agrada ostentar-lo com a seu per un tema de proximitat, el pantà queda dintre del terme de la Pobla de Benifassà.

Si la denominació del pantà l'hem de decidir per la freqüència de gent que l'utilitza d'un poble o d'un altre, s'hauria d'anomenar: “Embassament de la Verge de Pallerols”, perquè més hores i més peripècies que ella allí no les ha passat ningú. Des del seu ermitori és l'ama del carxofar, vigila qui entra i qui surt i controla que ningú no vaigue a fer cap trastada sota pena de malefici. A les nostres terres la gent és tan rància que si critiques les tradicions tens tots els números d'emportar-te una hòstia ben pegada, però si goses posar-te amb una Mare de Déu, encara no l'has acabat de criticar que ja has passat la nit dins del nínxol familiar.

Diuen que la primavera, la sang altera; i potser necessitava anar-li a fer companyia a Sant Pere. El cas és que la Verge va desaparèixer de la seua capelleta, cosa insòlita ja que no ho havia fet mai, entre d'altres coses perquè estava tancada amb una reixa que la retenia dins l'ermitori amb la qual cosa ho tenia complicat per escapar-se. Per als que pensen que estic socarrat, no sóc jo qui defensa la teoria que la Verge de Pallerols té vida pròpia. Segons explica la llegenda a la web de l'Ajuntament de la Sénia “uns pastors es van trobar la imatge de la Verge al costat d'una font del camí del Ròssec, a la muntanya de Pallerols; llavors la van baixar al poble però es diu que la imatge va tornar al lloc on l'havien trobat”. I veient que li agradava la dula i que qualsevol dia se n'aniria, no tornaria i els donaria un disgust, li van construir una capelleta on la van tancar per a tindre-la controlada, sota la qual hi naix una font.

Si la Verge se va escapar o la van segrestar ningú ho sap, el que sí que se sap és que les reixes que la protegien –o la mantenien retinguda per a que no s'escapés– havien estat forçades i allí ningú havia deixat rastre de res. La Verge de Pallerols no apareixia, l'escepticisme sobre un possible retorn de la Mare de Déu es va anar generalitzant entre els veïns de la Sénia, així que l'Església va crear una nova vacant per a trobar-li una altra figura que la rellevés en les seues funcions i se li va encomanar a un artista. 

Els mesos passaven, l'estiu havia arribat, l'artista treballava incansablement amb la nova imatge i, al mateix temps, mentre els embassaments dels Països Catalans gaudien d'abundoses aigües en recurs, el que hi havia a la Pobla de Benifassà s'estava assecant com a conseqüència de les condicions ambientals i climatològiques de la conca del Xúquer. El nivell de l'aigua havia baixat fins a tal punt en què es veia l'antiga carretera que passava per baix quan el pantà no existia. En realitat els embassaments i rius catalans pateixen d'estiatge, així que el que passava al pantà de la Sénia-Ulldecona era el més normal del món. El que no era normal era que la resta estessen tan plens.

La nova figura de la Mare de Déu de Pallerols va quedar enllestida a finals d'estiu i l'Església va convocar els feligresos un dissabte per a consagrar-la. 

Just el dia següent, una veïna de la Sénia va decidir anar a passar el tarda a l'embassament per passejar i gaudir de la natura com a bona excursionista que era. Mentre feia la seua ruta, des de la llunyania d'on es trobava va veure que colgat entre el fang i l'aigua hi havia algun objecte que brillava amb el reflex del Sol. Seguida pel seu instint de caça-tresors va dirigir-se al lloc per analitzar amb detall què és el que havia descobert, qui sap si una relíquia del passat… i –no ho endevinaríeu mai– després de furgar una mica en va desenterrar la reproducció original de la Verge de Pallerols que havia desaparegut de l'ermitori mesos abans.

Aquella dona de seguida va comunicar la troballa a l'Església de la Sénia qui va decidir restablir la imatge original al seu ermitori. L'aventura, a part d'un desgast físic important –uns quants mesos sota l'aigua–, li havia suposat l'amputació d'un braç a la Verge i un altre al Sant Crist, que la sort o el miracle van fer que apareguessen al mateix lloc d'on se la va desenterrar. Una altra casualitat de la vida, o no, va fer que la mateixa tarda de la troballa, un dia després de la benedicció de la Verge alternativa, es desencadenés una tempesta a la regió que va deixar caure un aiguat de Maria Santíssima i que va omplir en temps rècord el pantà fins a deixar-lo a rebentar de recursos hidràulics.

Aquella successió de fets van ser la font d'inspiració d'una teoria per part dels devots de la Mare de Déu de Pallerols anomenada “Lo miracle del pantano” o “Lo miracle de la Verge de Pallerols” que s'explica en els següents termes: la Verge havia estat víctima d'una bretolada i uns gamberros, fills del dimoni, l'havien segrestada del seu ermitori i tirada sense cap escrúpol des de dalt del pont de l'embassament en caiguda lliure. De tornar a casa des del municipi si que ne sabia, però de nadar, no gaire, així que la natura, amb l'afany de protegir-la d'aquells destralers i del mal, la va arrastrar fins a un lloc on la va resguardar per a que el dia de demà fos descoberta per algun veí o turista. Un cop la Verge de Pallerols va haver-se estabilitzat en un de tants paratges del pantà, va poder-se recuperar de la sofoquina i d'aquella malaurada nit, va tirar per la via del miracle manipulant les forces de la natura per què durant una llarga temporada no plogués amb l'afany de reduir els recursos hidràulics i que quedés al descobert. Quan la troballa va ser una realitat, un cop més, tirant per la via del miracle, va desencadenar un diluvi per omplir l'embassament al nivell dels que hi havia als Països Catalans i restablir l'ordre natural de les coses.

Un miracle d'estes característiques no passa cada dia, i hi ha moltes casualitats pel mig. Els devots de la Mare de Déu davant la incredulitat dels escèptics van argumentar el següent: Com es justifica que el pantà de La Sénia-Ulldecona en este context sigue l'únic dels Països Catalans que no estès ple? O santa deu ser la casualitat que la Mare de Déu original, esculpida dècades enrera per l'artista Barrera, fos trobada un dia després de la benedicció de l'anterior, i que just després es posés a ploure fins al punt de reomplir-se el pantà. Possiblement estava envejosa perquè l’anaven a substituir. Sense cap dubte aquí hi ha obra divinal. El que sí que li haurien de donar és les gràcies a la dona que aquella tarde de diumenge se'n va anar a la dula pel pantà en lloc d'assistir als oficis de la missa, sinó la Verge igual encara continuaria negada i tindria una intrusa.

La confraria de la Mare de Déu de Pallerols, una de les instigadores i gran defensora de la teoria del miracle, per a la loteria de Nadal, va traure a la venda el número corresponent al dia de la troballa de la figura, amb l'objectiu de sufragar la nova imatge de la Verge, que es va vendre en temps rècord fins al punt que van haver de buscar nous dècims amb la mateixa data per tota Espanya. Malauradament la Mare de Déu, després d'aquella aventura, haver estat amputada de dos braços, colgada d'aigua i fang durant mesos, en dejú d'almoines i després d'haver manipulat els elements de la natura en diferents ocasions per tal de ser retrobada; no li quedaven prou forces per a donar una darrera gràcia als seus feligresos i fer que els toqués la loteria. Però “Lo miracle del pantano” passarà a la posterioritat en el rànquing d'històries populars de la nostra contrada juntament amb altres que anirem descobrint durant este any.

Lo Mascarat