Un tresor al carreró dels capellans

Visitem l'arxiu capitular de la Catedral de Tortosa

per Sofia Cabanes, Tortosa, 30 de desembre de 2014 a les 20:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Mossèn Alanyà fulleja un còdex. Foto: Sofia Cabanes


Des que al maig de fa 2 anys l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa va estrenar nou accés pel carreró dels capellans (a la vora de la plaça de l’Absis) i nova sala d’estudi, uns 550 investigadors s’hi ha apropat a la cerca de documentació.


Josep Maria Alanyà n’és l’arxiver des de fa més de 10 anys. Ell s'encarrega de guardar uns 350 còdex, cartularis, incunables i més 20.000 pergamins que abasten des del segle XI i fins al segle XX. Entre ells, algunes joies, com un missal portat des d'Avinyó pel primer bisbe de Tortosa, l'any 1055; un Horaci del s. XII ple d'anotacions als marges -un dels pocs conservats íntegrament- o un Liber pontificalis -únic, juntament amb l'exemplar del Vaticà. Per si algú encara ho dubtava, el veritable tresor de bisbat és aquí. I és que l'arxiu capitular de la Catedral de Tortosa, per la seua singularitat, és considerat un dels més importants de l'Estat i ocuparia un lloc destacat entre els del seu gènere en l'àmbit mundial.

La consulta directa dels còdexs o dels documents més delicats, però, és del tot puntual. “Alguns dels còdexs que guardem són miram i no em toques, per això remeto sempre les consultes a les còpies de què disposa la  Saint John's University de Minnesotta”, explica Alanyà. L’any 1974 un grup de monjos benedictins d’esta universitat mitjantçant un conveni amb el Bisbat de Tortosa van fer la digitalització de tots els cartularis i l’arxiu capitular de la catedral, un fet que ha contribuït a la seua internacionalització.  “Aquí arriben grans savis internacionals en diferents sabers que coneixen l'existència d'estos còdexs aquí i, per tant, quan fan algun treball, llibre o article no poden passar sense fer la consulta, fer referència o fer la publicació parcial o total”, constata l’encarregat de l’arxiu. “Tenim un segon nivell d’investigador d’aquí que busquen informació medieval a partir dels pergamins i dels cartularis. Es tracta de treballs molt concrets sobre el territori nostre”; a un tercer nivell, trobaríem molts particulars que es dirigixen a l’arxiu capitular “per fer recerca del seu arbre genealògic o treballs d’estes tipus”, relata.

A part dels còdexs, “l’altra riquesa” que guarda l’arxiu, segons mossèn Alanyà, són els pergamins. N’hi ha més de 20.000. “Sempre han estat enrotllats. Tant és així que el seu sistema d’emmagatzematge era sacs de cuiro o de roba. Per això es va recórrer als cartularis on hi ha copiats el continguts dels pergamins”, explica. Molts d’estos pergamins encara estan enrotllats. El pergamí més gran de l’arxiu són les constitucions de la catedral resumides i les de 1413 del Papa Luna, que s’han enviat a planxar”, afegeix. Actualment s’està duent a terme la restauració d’alguns d’estos pergamins. Es netegen i es planxen per millorar-ne la conservació. “Estem preparant el tercer volum del diplomatari de la catedral, del qual ja s’han publicat dos volums sota la direcció del professor Antoni Virgili. Este tercer volum abasta l’època dels bisbes i canonges durant la reconquesta de València, per tant l’època de Jaume I”. Com en els dos anteriors diplomataris, la publicació anirà a càrrec de la Fundació Noguera.

La gent que vulga consultar l’arxiu ha de demanar dia i hora per quedar amb l’arxiver. “Si es pot avançar quin tipus de documentació es necessitarà, molt millor, perquè s’ha de buscar”, afegix Alanyà. L’arxiu disposa d’una sala amb 4 ordinadors, també una petita biblioteca i una sala de restauració.  Amagat en una sala annexa es conserva, a més, un armari del s. XV amb 88 caixons.

 

Carta de l'arxiduc Carles d'Àustria. Foto: Sofia Cabanes

 

Participació