Per què no hi ha porno ebrenc?

per Aguaita.cat , 17 de febrer de 2013 a les 19:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Un bon dia vaig conèixer 'Les excursionistes calentes', va ser com descobrir la sopa d'all, però allò de "Carda'm" ho vaig trobar massa docte i oriental. Només faltava que l'actor anés amb barretina i sarró i l'actriu com una pubilla. Natros ho hauríem sabut fer millor. Imagineu-vos Evaristo el pagès en ple mes de juny, als arrossars, cultivant arròs i que, de sobte, veu passar una xiqüela d'aquelles que tenen un motiu a cada mamella. El pagès s'emociona, es deslliga el seu mocador de treball que li recull la suor del front i li tira a la mossa com a penyora. Serafina, maldestra de mena, no aconsegueix enxampar-lo al vol i s'acotxa per recollir-lo. "Xica! Si t'aixarranques d'esta manera en comptes d'espigues d'arròs me sortiran panolles de panís. Ni els Ports ni el Montsià superen la bellesa de les teues dos muntanyes. Segur que l'Ebre se mor de ganes de baixar per la regata que marca la vall". En això que ella se posa tota roja i crida: "Ai, calla, carnús! En este poc suc que gastes com has de conquistar lo meu parrús?". D'acord, m'he passat de folklòric, però seria un bon començament d'una pel•li porno que marqués tendència a casa nostra. Vaig reformular-me la pregunta: "Per què no tenim porno ebrenc?".

Manca d'imaginació? Impossible. Fa pocs anys, la Sénia es va convertir en un safari on s'havia escapat una lleona que "veia les persones com salsitxes" (paraules de l'alcalde del municipi als mitjans de comunicació. Només ens ha superat l'Ecce Homo de Borja). Poc pressupost? A menys que vulguem enregistrar-la amb 3D i portar-la a Cameron perquè afegisca efectes especials, no és excusa. I si fos així, a dia d'avui és tan senzill com fer un Berkami i ens n'acabaríem sortint. Manca d'artistes? Potser és que no volem demostrar al món que som uns patates al llit, tal com ho palesa l'IDESCAT quan afirma que som la regió de tot Catalunya que tenim la taxa de natalitat més baixa. Sembla que la punteria no està feta per a natros.

Llavors, què és? Us ho diré! Som una colla d'hipòcrites. Vivim en pobles grans i ciutats petites on ens coneixem entre tots amb un parell d'ataüllades i, si comencem a emparentar persones, acabem sent una puta família. Tenim interès per saber amb qui freqüenta el llit la nostra veïna, però ens fa vergonya reconèixer que som uns 'voyeurs' nats i que estaríem encantats de la vida de veure una escena comprometedora en viu i en directe per poder donar-ne testimoni. Per vergonya aliena i immoralitat religiosa, cap mitjà de comunicació ni cap institució oficial publicaria una notícia per promocionar un actor/actriu del nostre territori que tinga el desig de dedicar-se a una tasca tan noble com és el porno, que consisteix a mostrar a les masses la pràctica més antiga per obtindre plaer entre dues persones. Això sí, el pobre valent que gosés fer-se artista ja podria demanar cita a GAES, perquè li petarien els timpans de tant que el seu nom passaria de boca a orella. Si el sistema ferroviari a les nostres terres fos tan complex i efectiu com ho és la xarxa de safareig, no aniríem en AVE, aniríem en Concorde.

Tot aquest conglomerat de periodistes sense llicència que sustenta altruistament la xarxa batxillera ebrenca està formada pels iaios i les iaies que es reuneixen en petits comitès als pobles i ciutats, la GESTAPO del segle XXI. No és culpa seua que es dediquen a xafardejar sobre la vida de la resta. Mentre que ells ja no tenen obres per anar a visitar com a conseqüència de les males pràctiques dels banquers i els polítics, elles ja no cuiden els néts perquè la societat les ha substituït pel televisor. És el millor moment per rescatar-los, convertir-los en aliats nostres i ajudar-los a desenfocar l'atenció del porno per enfocar-la cap a la injustícia, la corrupció i la indiferència que els de dalt senten pels que estem a baix. Ara hem d'oblidar-nos d'immoralitats clàssiques i abordar críticament la realitat que ens toca viure per decisió d'una oligarquia. És l'hora de mirar de reüll.

Podeu llegir més articles de Lo Mascarat aquí.

 

Arxivat a:
Lo reüll