«És millor dir que el procés serà llarg i que tindrem molts 11 de Setembre»

L’exconsellera d’Interior i de Justícia, Montserrat Tura, va ser este divendres a la nit a Deltebre per presentar el seu darrer Llibre, Estirant el fil. Quan el PSC va abandonar el catalanisme” (Pòrtic, 2014), ho va fer entre amics del socialisme crític ebrenc, convidada pel regidor de cultura, Joan Alginet –qui va estripar el carnet després de les sancions que el partit va imposar a Núria Ventura, Marina Geli i Joan Ignasi Elena pel seu suport al 9-N- i l’alcalde de la població José Emilio Bertomeu que, tot i mantenir-se al PSC, ha mostrat en moltes ocasions les seues discrepàncies amb la direcció del partit.

“Quan un partit dedica més temps al càstig que al debat, deixa de ser un partit plural i obert”. És una de les frases del llibre amb què Alginet va encetar l’acte. “Mai hagués volgut presentar un llibre així”, va afirmar el regidor.  

En un context preelectoral, per la possibilitat imminent d’unes eleccions plebiscitàries i amb les eleccions municipals a la cantonada, Tura, que ha ajudat a la creació del nou partit Moviment d’Esquerres (MES), sorgit de la fusió del corrent crític Moviment Catalunya i el partit Nova Esquerra Catalana, d’Ernest Maragall, va posar especial atenció en explicar els orígens del socialisme catalanista  recollits al llibre i no tant en els retrets que han conduït a la divisió del PSC. I estirant el fil va remuntar-se als seus rics antecedents polítics familiars. “Ara fa 100 anys el meu avi va ser alcalde amb una majoria del 75 % dels vots amb el Centre Catalanista Republicà, adscrit a ERC”, va relatar. Un dels exemples que va fer servir per subratllar “que si el PSC naix sobirà és perquè tenim aquesta història al darrere”. D’aquí, fins a l’últim gran referent del socialisme catalanista, Pasqual Maragall,  de qui va recordar que ja en el seu discurs d’investidura va parlar d’una “unió amb llibertat” amb Espanya, “entroncant directament amb el federalisme”.

I segons Tura, el PSC va començar a abandonar el catalanisme, després de la retallada de l’Estatut i “la regressió en matèria lingüística i cultural” que han comportat les mesures impulsades pel PP contra la llengua i el sistema educatiu català. “El PSC estava en una posició immillorable en aquell moment per garantir que la defensa del pacte nacional sorgit en la Constitució espanyola no passava per mantenir una comunitat en contra de la seua voluntat”. “Si haguessen mantingut aquella posició, hauríem pogut garantir que es digués que no és possible passar al futur sense escollir si volem estar units”.

Enllaçant en el moment polític actual, Tura va posicionar-se també sobre la necessitat o no d’unes plebiscitàries. “En un moment o altre del full de ruta ha d’haver una urna per saber si hi ha gent que vol estar unida a l’Estat espanyol o no”. “És un tema massa delicat com perquè ho proclame el Parlament”, va manifestar.

Sobre esta qüestió, precisament va preguntar-li el president de la federació d’ERC a les Terres de l’Ebre i regidor de Deltebre, Gervasi Aspa, present també a l'acte. “El millor seria segurament fer una consulta ara, però com la fem?”, va preguntar en referència als impediments legals engegats per l’Estat contra el 9-N. “Valdrà per a alguna cosa el temps que estem perdent?”, va continuar el republicà. “A mi el temps no m’importa. M’importa que ho fem bé i governen les altres àrees”, va respondre Tura, que al passat 9-N va apostar pel sí-sí. “No m’agrada que es digui això ja ho arreglarem quan siguem independents”, va contestar. Segons Tura, “el mapa del 2015 és interessant. Alguns voldrien que fos el definitu, però la història demostra que estos processos són llargs”. En este sentit, l’exconsellera assegura que lemes com el de “tenim pressa” d’ERC, “poden conduir a la frustració”. “L’últim que podem fer és defallir. Per això és molt millor dir a la ciutadania que el procés serà llarg i que tindrem molts 11 de Setembre”.

Entre el públic, també la diputada i una de les cares visibles de MES, Núria Ventura, a més de regidors i simpatitzants socialistes i també una representació de militants i simpatitzants d’ERC.