Un informe d'intervenció del Consell Comarcal del Montsià al qual ha tingut accés aguaita.cat sosté que els llocs de treball del gerent i de la cap de premsa de l'ens com a personal de confiança no encaixen en la legislació estatal vigent.

Segons defensa la interventora de l'ens comarcal, des de l'entrada en vigor de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Aministració Local (LRSAL), impulsada a final del 2013 pel govern espanyol, els consells comarcals no poden tindre càrrecs de confiança -aquells llocs de treball proposats a dit pels càrrecs electes que governen a la institució. Un fet que ha dut de corcoll la institució comarcal, que defensa, d'una banda, que si s'apliqués este precepte i s'eliminés una "figura clau" a totes les intitucions comarcals com és el gerent, suposaria tocar-les de mort i, de l'altra, que, interpretant la llei en base a la realitat catalana, el Consell ha de mantenir estos llocs de treball.

Segons s'exposa l'informe d'intervenció, actualment el Consell Comarcal té dos llocs de treball eventual com a càrrecs de confiança, tots dos contractats a instància de CiU, que governa a l'ens. Són la cap de premsa, l'actual regidora a l'oposició de CiU a Alcanar, Tere Lange, i el gerent, expresident del mateix Consell i exregidor d'Urbanisme a Amposta, Daniel Rius. L'informe de la interventora subratlla que amb l'entrada en vigor el 31 de desembre del 2013 de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local "només els ajuntaments, diputacions provincials, consells i cabildos insulars poden incloure en les respectives plantilles llocs de treballs la cobertura dels quals corresponga a personal eventual [on s'inclouen els llocs de confiança designats per càrrecs polítics]" i que " la resta d'entitats locals o dels seus organismes depenents no podran incloure en les seues plantilles llocs de treball la cobertura dels quals corresponguen a personal eventual", exposa a partir de l'art. 104. bis.

L'informe d'intervenció data del febrer de 2014 i, segons es desprèn del contingut, la interventora va advertir de la situació al president comarcal -que té les funcions de cap de personal-, Joan Martín Masdeu, a partir de l'entrada en vigor d'esta llei i va instar-lo a adoptar "les mesures oportunes per donar-ne compliment" i destaca que "en cas que aquest personal continue prestant els seus serveis a l'ens ens trobarem davant d'una situació jurídica no emparada per la normativa vigent i la seua retribució constituirà un pagament no ajustat a la legalitat".

Tot i això, el Consell Comarcal manté actualment ambdós llocs de treball. El president de l'ens, Joan Martín Masdeu, subratlla que amb la mateixa llei a la mà i fent una interpretació "procatalana", els preceptes exposats en l'informe no serien d'aplicació a la realitat comarcal i assegura això queda palès en les disposicions addicionals de la llei. En efecte, la disposició addicional tercera de la LRSAL manté que "en el cas de les comunitats autònomes amb un sistema institucional propi, les referències d’esta llei a les diputacions provincials s’entenen efectuades als ens locals supramunicipals previstos en els corresponents estatuts d’autonomia als quals s’atribuïxen competències", mentre que la disposició addicional sisena estipula també que  "les previsions d’aquesta Llei s’han d’aplicar respectant l’organització comarcal a les comunitats autònomes els estatuts d’autonomia, de les quals tinguen atribuïda expressament la gestió de serveis supramunicipals".

Tot i això, la qüestió no és supèrflua i posa sobre la taula el debat sobre els llocs de confiança posats a dit i les retribucions que els hi són assignades en el si de l'administració pública. El president de l'ens admet que "en els casos de consells comarcals on es donava una estructura de càrrecs de confiança de naturalesa estrictament política", és a dir, "membres de partit realitzant algun tipus de funció", "estos llocs s'han eliminat". "Però em consta que la majoria de consells comarcals en què es presten per part de personal eventual funcions que són necessàries la postura ha estat la mateixa que nosaltres", subratlla. 

De fet, l'informe d'intervenció també mostra els seus dubtes sobre l'aplicabilitat de la llei espanyola en el cas de la figura del gerent, un lloc reconegut a la Llei d'Organització Comarcal de Catalunya, com un òrgan propi dels consells comarcals. "Atès que no ens trobem solament davant de la figura d'un personal eventual, sinó d'un òrgan del propi ens comarcal, segons allò que disposa l'art. 12.2 del TRLOCC (Text Refòs de la Llei d'Organització Comarcal de Catalunya)", fet que entraria en contradicció amb la llei estatal i davant "la impossibilitat d'informar sobre la prevalença entre ambdues", l'informe insta el president del Consell sobre la necessitat de requerir-ne un informe jurídic. ​"S’ha consultat la problemàtica amb diferents entitats municipalistes perquè ens assessoren sobre si realment este precepte és d’aplicació als consells comarcals, però a hores d’ara encara no tenim una resposta fonamentada a dret", explica Masdeu. "Aplicant tal qual la LRSAL, els consells comarcals no podrien tindre gerent, la qual cosa és una autèntica aberració i va en contra de les competències autonòmiques", rebla.

Una altra qüestió seria definir en quina situació quedaria la cap de premsa. Si bé l'informe mostra dubtes quant al gerent, no és així en este segon cas. Per contra, Masdeu l'equipara al mateix supòsit del gerent: "Al final estem parlant de si s’aplica la LRSAL als consells comarcals. Nosaltres en fem una interpretació procatalana. Ara bé si la interpretació és proespanyola evidentment aquí hauríem d'eliminar consells comarcals directament".