«Que tot continue igual ens acosta al col·lapse com a espècie»

Al temps que la crisi ha empès molts joves a marxar, altres, potser nadant contracorrent, han emprès en camí del retorn al món rural. També és una aposta arriscada, perquè les oportunitats són escasses, però la imaginació i la il·lusió són eines poderoses quan un es llença al sacrificat camí de l’emprenedoria. Com Marta Martínez, una biòloga de 29 anys que després de reforçar la seua formació acadèmica amb un màster en biodiversitat i alguns cursos de cosmètica natural, s’ha instal·lat al poble matern, Horta de Sant Joan, per desenvolupar el seu propi projecte. La idea de crear uns lots de cosmètica natural per tal que la gent es faça les seues cremes a casa és ja una realitat que comença a créixer. Fitomims, com es diu l’empresa que ha constituït, acaba de rebre el segon premi de Biocultura-Incubaeco, que té per missió impulsar i promocionar empreses amb alt potencial de creació de valor ambiental i social, així com de rendibilitat econòmica.
 Tornen els trementinaires a l’era Internet?
Tornen, amb la mateixa essència i els mateixos valors (posar en contacte natura i societats humanes), però amb mètodes diferents de guanyar-se la vida: si les trementinaires d’ahir feien llargs viatges a peu per vendre herbes i remeis, avui dia disposem d’una eina comunicativa molt important com Internet.

A què es deu este retorn d’un ofici perdut i ara adaptat a noves necessitats?
La crisi ha servit com l’inici del fi d’una etapa. Els anys de creixement econòmic i de crèdit fàcil van ser els anys de l’acomodament, del consum desenfrenat, del comprar-usar-llençar. En canvi, la crisi funciona com a revulsiu en el sentit que demostra que la forma com s’havia viscut –i com es viu- no és sostenible, i que cal valorar què hi havia de positiu en el passat per recuperar-ho. Hi ha una necessitat de reconnectar amb la natura, i aquí les trementinaires del segle XXI tenim un important paper de mitjanceres.

La majoria desconeixem les plantes que trobem quan anem al bosc, quan sortim al camp... què ens hem deixat pel camí amb esta pèrdua de coneixement?
La gran varietat de matisos que ens ofereixen els boscos mediterranis. Mirem al bosc i només veiem un munt de pins sense cap utilitat. Per desgràcia, el ser humà contemporani necessita trobar una utilitat a la natura per respectar-la i cuidar-la, i sense coneixement no podem trobar utilitat. El bosc mediterrani és riquíssim en plantes amb propietats medicinals, cosmètiques, tintores, alimentàries, etc.

Què ens hi ha allunyat?
Esta pèrdua de coneixement s’explica per l’hegemonia d’una determinada forma d’entendre el món. Durant anys se’ns ha dit que tot es podia comprar, i quan han faltat diners este discurs comença a fer figa. El coneixement torna a tindre valor perquè és poder. Un exemple molt fàcil: qui sap fer un hort s’estalvia diners en verdura i sap exactament què es menja, d’aquí que els horts comunitaris o els horts urbans estiguen creixent molt. Nosaltres volem fer el mateix amb la cosmètica: amb Fitomims saps exactament què et poses a la pell perquè t’ho fas tu, i el preu creiem que és raonable.

Al final, en este projecte hi ha tota una filosofia de vida, que implica fer les coses per tu mateixa i amb materials que tenim a l’abast. Què ens aporta el fet d’elaborar més que comprar-ho tot fet?
Un plus de satisfacció i de tranquil·litat. Satisfacció perquè la indústria cosmètica ha presentat les cremes com un producte molt sofisticat i impossible de fer a casa, i Fitomims demostra que és molt fàcil i que fins i tot pot ser divertit. I tranquil·litat, perquè en fer-ho tu mateix saps perfectament què hi poses.

Hem perdut també la capacitat de fer-nos el menjar, la roba... veieu que hi ha una presa de consciència i una revifada també en estos sectors o encara l’estil de vida que portem ens ho impedix?
Creiem que l’actual moment és de xoc entre dos maneres de veure el món. La lògica i l’esperança ens diuen que esta presa de consciència, que de moment és minoritària, ha de créixer. Sobretot perquè l’altra opció, que tot continue igual, ens acosta perillosament al col·lapse com a espècie.

Comercialitzeu només per internet o teniu també punts fixes a algun lloc del territori?
També tenim punts fixes arreu del territori. A Barcelona, Lleida, Mataró, Igualada, El Prat, Badalona, el Penedès, Castelló... A les Terres de l’Ebre tenim un punt de venda al Delicatessen de Sant Carles de la Ràpita i a la casa refugi El Boixar.

Quin és el perfil del vostre client?
Gent amb consciència ambiental i que té interès en saber què es posa a la pell cada dia. Als tallers que hem fet arreu de Catalunya hem trobat molt desconeixement al voltant de la cosmètica. Quan expliquem que les cremes convencionals estan fetes en bona mesura de derivats del petroli, la gent al·lucina i s’interessa pel producte. D’altra banda, també ens hem centrat en aprofitar la puixança actual del corrent Do it youself (fes-t’ho tu mateix), ja que hi ha molta gent interessada en aprendre a fer les coses per si mateixa.

Tots els ingredients que utilitzeu són naturals o bé ecològics?
Tot és 100 % natural i, a més, vegetal. No hi ha cap producte químic. La fragància que fa de conservant als lots també és una mescla d’olis essencials. S’ha de fer pedagogia, no podem demanar que esta fragància dure un any com el conservant químic d’una crema convencional, però té una durada raonable (3-4 mesos) i evitem l’ús de productes que no sabem com afectaran al nostre organisme.

És viable l’ecologisme des del punt de vista empresarial, avui en dia?
Depèn de moltes variables. Qui pense que pel fet de ser un mercat –el dels productes ecològics- en auge crearà una empresa i començarà a fer diners s’equivoca del tot. Començar és duríssim, sobretot si no tens ningú important al darrere. Has de treballar dia rere dia per anar fent xarxa i donar-te a conèixer aquí i allà, sense horaris ni sou fixe. En el tema dels productes naturals s’afegix que encara trobes moltes barreres en determinats sectors. Però, amb tot, en aquest primer any hem dibuixat un camí a seguir que ara toca consolidar.