Radiografia del sí-sí a l'Ebre

A la majoria dels pobles socialistes el sí-sí supera els vots de les forces proconsulta a les eleccions catalanes | Cinc pobles del territori obtenen més del 90 % del Sí-Sí | La Ràpita és la població més gran amb més suports a la independència

S.C.
12 de novembre del 2014
Actualitzat el 13 de novembre a les 10:16h
Mapa del Sí-Sí a les Terres de l'Ebre
Mapa del Sí-Sí a les Terres de l'Ebre | ND
Cinc pobles de les Terres de l'Ebre superen un 90 % de sí-sí en la consulta del 9-N. Són Rasquera, el Perelló, la Pobla de Massaluca, Garcia i Horta de Sant Joan. Si bé en este darrer cas cal tindre en compte el factor que els seus ciutadans van haver d'anar a votar a Gandesa i això podria haver desmobilitzat el poc vot diferenciat del sí-sí registrat a la jornada, podríem qualificar estos 5 pobles com els més independentistes del territori, tot i que just a la línia del 90 % trobem 2 pobles més: Benissanet (89,91 %) i Flix (89,86 %).

En 23 poblacions de les Terres de l'Ebre (44,2 %) el nombre de vots del sí-sí ha superat els suports de les forces proconsulta (CiU, ERC, ICV i CUP) en les passades eleccions al Parlament de Catalunya i, entre estos, només trobem una capital de comarca, Móra d'Ebre. Si bé en els casos de Tortosa i Amposta, que són les ciutats més grans del territori, així com Gandesa, els sí-sí han superat clarament els suports obtinguts per les 3 forces proindependència (CiU, ERC i CUP) en les passades catalanes.

La població més gran del territori amb un suport majoritari del sí-sí i que supera els vots de les forces proconsulta és Sant Carles de la Ràpita, el municipi més poblat després de Tortosa i Amposta. La situació es reproduïx en dos municipis importants més, com són Deltebre i Alcanar.


Als pobles socialistes el Sí-Sí guanya a les forces proconsulta
Un dels factors destacables de les anàlisis posteriors al 9-N és el comportament dels votants en aquells municipis del PSC. Així, dels 18 municipis amb governs locals socialistes (aquells amb alcaldia o que han implicat tenir l'alcaldia esta legislatura a través d'un pacte de govern) 13 han superat clarament els vots de les forces pro-independència i també han obtingut més vots que el conjunt de les forces proconsulta (CiU,ERC,CUP I ICV). Tenint en compte que a la Terra Alta i a través d'un acord amb el PSC el vot socialista s'ha canalitzat en els darrers anys a través de la UPTA, són els següents pobles: Aldover, Camarles, Deltebre, el Perelló, Tivenys, Godall, Sant Jaume d'Enveja, Flix (que va començar la legislatura com a PSC tot i que després es van donar de baixa del partit), Benissanet, Corbera d'Ebre, Pinell de Brai i la Fatarella.

El mateix fenomen es dóna a Ulldecona, municipi de la diputada crítica i exalcaldessa pel PSC, Núria Ventura.

La participació supera les europees 
Tot i ser un factor d'anàlisi arriscat, ja que al 9-N el cens es formava en el moment de votar i també hi han pogut votar els jóvens entre 16 i 18 anys i estrangers empadronats a Catalunya, també hem fet un cop d'ull a la participació als pobles ebrencs. Només en 6 (Ulldecona, la Sénia, la Galera, Freginals, Caseres i Prat de Compte) hi va votar menys gent que en les darreres europees, on, a la vegada, la participació registrada va ser menor que a les eleccions al Parlament.

Al Perelló i Rasquera, en canvi, es van registrar més vots que fins i tot a les eleccions al Parlament.



Comparativa amb el vot sobiranista. Elaboració pròpia