Política ficció?

per Andreu Carranza, 26 d'octubre de 2014 a les 08:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa alguns anys, quan a algú li deien que feia política ficció era per desacreditar-lo. Era algú que pixava fora de test, que se n’anava de l’olla. Ara, l’expressió ha canviat radicalment de significat, perquè gairebé tots els articles i comentaris que parlen del procés català són de política ficció. Jo considero que és un nou gènere literari dins del periodisme que té el seu èxit, perquè omple cada dia diaris, tertúlies de ràdio i de televisió i, fins i tot, s’han publicat desenes de llibres de política ficció tractant el tema de Catalunya i totes les vessants que dóna de si.
 

Un moment per prendre forces durant la Diada de l'11-S. Foto: Sofia Cabanes

La narració de ficció (política) que us proposo, me va vindre al cap mentre fèiem un entrepà a un tros de gespa de la Diagonal, el mateix 11 de Setembre, esperant col·locar-nos en el tram que ens corresponia per ficar el nostre granet d’arena de la gran V de Victòria i de Votació. Aquest argument de conte parteix de l’òptica unionista, intentant preveure els passos que farà el govern espanyol del Partit Popular. La trama s’inicia amb la prohibició de la consulta el dia 9 de novembre d’enguany i amb la hipòtesi de la unitat dels partits catalans proconsulta en un front comú.
 

Foto: Parlament


Els empresonaments

Membres de la Guàrdia Civil, de paisà, es presenten discretament i per sorpresa als domicilis del president de la Generalitat i els consellers, tots a la mateixa hora. Fa dies que tenen el tema estudiat, això vol dir que ja tenen localitzats tots els escortes de seguretat que fàcilment han neutralitzat. Empresonen president i consellers per separats, als seus domicilis particulars i amb un cotxe, escortat, els traslladen immediatament a Madrid i per carreteres i rutes diferents. Al mateix moment, sincronitzats amb aquesta operació, membres operatius dins de Catalunya amb comandament del CSI controlaran els mitjans de comunicació catalans: TV3 i Catalunya Ràdio, però també la resta de cadenes privades, telefonia mòbil i Internet. S’intentarà, sobretot, donar les notícies reals, la confirmació de l’empresonament del govern català, com a mínim amb 3 o 4  hores de retard, per guanyar temps. També hi ha sofisticats dispositius informàtics del CSI, que estan treballant intensament per tal de barrar, confondre, intoxicar les xarxes, obstaculitzar qualsevol convocatòria massiva a les xarxes socials, també filtren la  informació.

Al mateix temps que es produeix aquesta operació d’empresonament del govern de la Generalitat, de forma simultània també es posarà en marxa un segon dispositiu on s’arrestaran els membres de la mesa del Parlament, presidents de diputacions, i els polítics més significats i rellevants de les diferents famílies que formen la coalició 'Estelada', així com les cúpules de l’Assemblea, Òmnium i altres entitats implicades en el procés. La rapidesa de l’operació és fonamental.  La legalitat d’aquesta segona tanda d’empresonaments simultanis queda més enlaire, però el Tribunal Constitucional també avalarà aquesta actuació com a mesura extraordinària, preventiva i transitòria.

El desplegament és impressionant, però tenen tots els efectius i la logística de l’operació està preparada des de fa mesos. Els cotxes amb el govern, dirigents polítics i les cúpules de les entitats civils surten de Catalunya.


Així,  el govern espanyol ha escapçat el moviment separatista. Per al govern del PP això és de prioritat màxima: deixar sense líders el moviment independentista. El govern espanyol, CSI, assessors de forces públiques i militars estan plenament convençuts que la gent, els catalans, sense els seus dirigents seran molt més fàcil de controlar, manipular i  podran frustrar qualsevol intent de desestabilització o manifestació.

És important treure de Catalunya tot el govern i a tots els dirigents de partits i entitats com més aviat millor, perquè així no hi hagi un punt de concentració massiva que podria fer fracassar l’operació. Si el dispositiu s’inicia a la mitjanit, a les 6 del mati els tenen a tots fora de Catalunya, que és l’objectiu primordial.

L’endemà de la suspensió de la Generalitat, a les nou del mati, el govern espanyol avalat pel Tribunal Constitucional farà un primer comunicat de premsa tranquil·litzant els socis europeus, comunitat internacional, afirmant que s’ha actuat sota l’imperi de la llei d’un estat de dret democràtic, seguint l’ordenament jurídic constitucional que ja preveu aquesta situació de sedició d’una comunitat autònoma, assegurant que tot està dins de la legalitat constitucional, que no passa res i la situació està absolutament controlada. A més, mostraran els empresonats que són tractats amablement i esperen per declarar davant del jutge. El govern farà també un segon comunicat de premsa a les 10 del matí, adreçant-se als catalans i als espanyols dient que no passa res, que tot està en ordre, dins la llei i la més estricta legalitat del mandant constitucional  i que tothom pot continuar fent la vida normal. A les 12 del migdia faran intervenir a Felip VI, que sortirà vestit de general, per tots els canals, assegurant que tot està dins la llei, que el govern no ha fet res més que actuar segons està previst a la Constitució i que el propi Tribunal Constitucional i l’ordenament jurídic avala completament l’actuació del govern. Insistirà que tothom estigui tranquil que aquí no passa res.

El dispositiu de seguretat
 

Foto: Guàrdia Civil

Tot va molt ràpid, encara no fa ni 12 hores que s’ha suspès la Generalitat, i mentre es donen els comunicats de premsa, en tot aquest temps ja estan dins de  Catalunya grans dispositiu de seguretat que ja fa setmanes que tenen preparada tota la logística, Guàrdia Civil, policia nacional i crec que també entraran brigades d’elit de l’exèrcit. Cada unitat ja sap el que ha de fer; control de carreteres, telecomunicacions, vies de tren, ports, aeroports, punts estratègics, delegacions del govern de la Generalitat... El control ha de ser discret, tou, fins i tot amable, es dóna l’ordre que si els ciutadans pregunten què passa, i ho fan en català, que ningú es fiqui nerviós i, per damunt de tot es faci l’esforç per respondre amablement. L’alt comandament de l’operació adverteix una i mil vegades que si algun dels agents que intervenen en l’operació utilitza les armes, els companys de la vora immediatament tenen l’ordre d’arrestar-lo i li caurà al damunt un paquet i un consell de guerra i que no aixecarà mai més el cap. Sobretot, l’operació ha de ser pacifica, s’insisteix molt en això. Fins que no es doni l’ordre contrària, és clar.

És impossible que les forces d’ordre públic o l’exèrcit espanyol puguin controlar absolutament tots els ajuntaments de Catalunya. Llavors optaran per controlar directament els més grans. I situar efectius a les capitals de comarca, mòbils i ben equipats, que es poden desplaçar contínuament pels pobles. És important controlar els ajuntaments perquè cada ens local compta amb uns efectius de guàrdia urbana armats que podrien causar problemes. La guàrdia urbana és el primer que han de controlar.

El govern espanyol té tots els passos mil·limetrats i estudiats i vol evitar un bany de sang que els desacrediti davant del món i també davant del propi país. El comandament de tot plegat el porten civils, membres del Partit Popular assessorats per CSI, alts càrrec militars, i forces de seguretat. Però a l’estat espanyol a més d’haver-hi uns quants  milions de fanatitzats i enganyats pel Partit Popular, també hi ha uns quants milions més de persones normals, més sensates i de sectors de centre, progressistes o conservadores que no els agradarà gens ni mica tot això que fa tuf de franquisme. No ho aprovaran i potser sortiran al carrer? També  suposem que hi haurà comunitats autònomes que se sentiran amenaçades. Ara s’ha aixecat la veda. El govern espanyol tindrà un veritable problema amb això, de fet els preocuparà més això, justificar la seua actuació davant d’Espanya i del món, que la situació pròpiament dins de Catalunya.

Però el govern del PP espera torejar la crisi amb l’ajut del nou i flamant president del PSOE, i ja han trobat alguna manera per collar-lo, és un pacte de mínims, intern, secret, al despatx, totes les velles glòries del PSOE s’hi han involucrat, han pressionat el nou dirigent, és una situació excepcional, d’interès nacional, es tracta de construir un discurs sense fissures que justifiqui l’actuació del govern. Un discurs que estarà en la línia de la legalitat constitucional i del principi inamovible de la Unitat de l’Estat Espanyol. L’amenaça del “separatismo catalán” ha obligat a prendre solucions, “legals” dràstiques i transitòries. La transitorietat i la legalitat han de quedar molt clares en tots els comunicats i declaracions que faran els dirigents de partits polítics i entitats. De forma paral·lela, la gran majoria de mitjans de l’estat espanyol bombardejaran l’opinió pública de forma insistent, amb articles, imatges, tertúlies, comunicats, afirmant que el govern ha actuat segons la llei, justificaran d’una forma o altra la suspensió de la Generalitat i l’actuació de les forces d’ordre, intentaran crear un clima de normalitat.

Comunicat del rei
 

Foto: Casa reial espanyola

Immediatament després que el rei Felip VI faci el comunicat oficial, demanant calma i assegurant que tot és legal, el govern advertirà a tots els funcionaris de la Generalitat que a partir d’aquest moment estan sota la tutela de l’Estat espanyol, assegurant que cobraran la nomina i que aquí no passa res. També recordaran a tots els càrrecs electes que han de complir i fer complir la llei i el mandat Constitucional i que dins del territori de Catalunya facilitin la feina a les forces d’ordre públic que de forma transitòria s’han fet càrrec de la situació.

Després prendran la iniciativa els parlamentaris unionistes del PP, Ciutadans i alguns del PSOE, convocaran a tots els membres del Parlament català, a tots els parlamentaris i senadors que estan a Madrid que es reuneixen en sessió extraordinària i urgent per tal de debatre la situació, i per prendre les mesures oportunes, sempre dins de la legalitat vigent. Els parlamentaris unionistes forces intentaran redreçar la situació, mirar de calmar els ànims, aconseguir algun tipus d’aliança. Mentre durarà la llarga sessió al parlament català,  a porta tancada, es treballarà intensament per tal d’assegurar que no passa res, que el PSOE i el Partit Popular ja s’han ficat d’acord a Madrid per obrir la Constitució i per tal de començar a parlar d’una reforma i caminar cap a un estat federal. També s’intentarà fer veure que si hi ha cap reacció al carrer, s’actuarà amb contundència i tot el que passi serà responsabilitat dels parlamentaris catalans que desafiaran la legalitat vigent. S’intentarà crear un clima de tensió màxima per evitar un bany de sang al carrer, si convé en privat, algun membre del PP o Ciutadans farà d’home bo, i confidencialment, i de forma individual parlarà amb un o altre advertint que tenen informació de primera ma que si la gent surt al carrer hi ha multitud d’infiltrats de l’extrema dreta, que provocaran situacions de màxima violència. Correran els rumors. Si convé diran que ells no estan d’acord amb això, però que la Unitat d’Espanya no es pot trencar i els militars estan disposats a tot, a tot!!!!... S’hauran d’esforçar al màxim creant una atmosfera d’opressió psicològica, de por, afirmant que cal actuar amb calma i ficar seny. Més val deixar passar el temps, que tot s’arreglarà. Alguns del PP o  de Ciutadans afirmaran que ells no estan d’acord amb aquesta actuació del govern espanyol, i forçaran que es crei una comissió per tal de demanar l’alliberament immediat del govern de la Generalitat i els membres de la mesa. L’objectiu de l’unionisme, del PP català i de Ciutadans i PSOE es aconseguir que un nombre indeterminat de parlamentaris, com més millor, es decantin pel que ells diuen: “el seny” la calma, la comissió,  la submissió a la llei... Rebran suports de fora del Parlament, empresaris, entitats unionistes, també de fora de Catalunya... L’Estat controla els mitjans de comunicació, controla també les xarxes d’internet i de telefonia, i durant unes hores, un espai curt de temps, 24 o 48 hores, podran crear un miratge de normalitat democràtica i també amplificaran tot un allau de suports al poble català i als parlamentaris reunits a Barcelona. Sortiran a les cadenes de TV, ciutadans catalans que se senten espanyols i han estat portats a l’abisme per tots aquells dirigents que han infringit la llei i ara estant declarant davant del jutge a Madrid.

La sessió al Parlament català, de moment, acaba sense cap acord però els unionistes han aconseguit el que volien. Com que la suspensió de la Generalitat l’ha portat ha terme un govern del PP, és de pura lògica que els interlocutors més propers al govern, son els parlamentaris del PP català, perquè tenen els contactes, estan més a prop, son els companys de partit!!!!. Amb aquesta lògica simplista, es forma una comissió on el pes el porta el PP català, que actuarà com interlocutor i per mandat del Parlament. La comissió d’urgència aconsegueix un segon acord: el compromís de continuar la sessió l’endemà a primera hora. S’han produït alguns aldarulls espontanis a Barcelona i alguna ciutat que ràpidament han estat reprimits i controlats pels forts dispositius policials, minimitzant el seu impacte, i censurant o intoxicant directament a la premsa estrangera. La major part de la premsa espanyola exerceix l’auto-censura descaradament. Només un reducte de premsa lliure, desacreditat políticament, i tractat de terrorista, extremista, kaleborroca, aconsegueix filtrar algunes imatges de la realitat, que ràpidament son desmentides... Es tracta d’intoxicar la xarxa, crear un clima de permanent confusió a internet, mentre dura l’operació.

Per a l’estratègia d’una operació d’aquestes característiques el que importa és que no hi hagi cap espai de temps buit. Els fets s’han d’anar encadenant un rere l’altre sense pausa. Tot just 24 hores després del decret llei amb la suspensió de la Generalitat, diferents entitats espanyoles i catalanes, com Societat Civil Catalana o com CCC Convivència Cívica Catalana i altres entitats creades a Espanya..., fan una crida a tots els ciutadans de l’Estat per anar a socórrer els catalans. S’organitza una manifestació per l’endemà a les sis de la tarda a Barcelona. Tothom que es vulgui apuntar hi ha autobusos i trens a totes les ciutats i pobles.  (De fet tot això ja fa una setmana o dies que està preparat). Importa engrescar a quanta més gent millor, que agafin cotxes particulars, trens que l’Estat disposa per això, tots els mitjans a l’abast... Tots cap a Barcelona, la marxa “Roja”.

AVE gratis cap a Barcelona
 

Foto: Renfe

De tota Espanya sortiran autobusos i trens (pagats pel propi Estat) per portar un gran nombre de gent a Barcelona. És una gran operació on hi ha milers d’homes i dones implicats, voluntaris disposats a vindre a la capital catalana i organitzar una manifestació a la plaça Catalunya, Passeig de Gràcia en suport a l’Estat Espanyol i als bons catalans que se senten espanyols i que compleixen la llei. S’ha d’aconseguir un nombre no inferior a 120.000 persones per tal de causar l’efecte desitjat. Es fa una  campanya intensiva per tota Espanya, en poques hores bombardejant per tots els mitjans s’aconsegueix convèncer a molta gent que venen amb cotxes particulars, trens, autobusos amb banderes espanyoles. La policia de tràfic  i la guàrdia civil escorten aquest combois que tenen prioritat màxima a les autopistes  i carreteres de tot l’Estat. Moltes famílies que venen a Barcelona agafen l’AVE per primer cop a la vida i gratis, l’ambient és d’alegria. A Barcelona grups de PP i Ciutadans, CCC i Societat Civil ja estan preparats i donen als manifestants que arriben senyeres, perquè es vegi clarament que la bandera de Catalunya també està representada a la macro manifestació... Es possible que en 24 hores s’aconsegueixi reunir unes 300.000 persones vingudes d’arreu de l’Estat Espanyols. Això seria un gran èxit. Les imatges anirien per tot el mon, amb els missatges adients... 'Catalunya  és Espanya' i eslògans per l’estil. La plaça de Catalunya i Passeig de Gracia ple de gom a gom. Això seria el clímax màxim.

La minoria de parlamentaris unionistes de Catalunya, formada pel PP, Ciutadans i alguns del PSOE, que son els interlocutors, dirigeixen  la segona sessió al Parlament i aconsegueixen l’objectiu d’aprovar  una resolució de mínims, per demanar formalment l’alliberament del president i de tots els parlamentaris, i també una queixa formal per l’actuació desmesurada de l’Estat Espanyol. Amb això, els unionistes de Catalunya ja en tenen prou per tal d’atribuir-se una certa legitimitat, i representació del Parlament Català. Es tracta de guanyar temps i fer veure a la resta del món, que el parlament català funciona i es prenen mesures d’urgència. A més s’anuncia que molt aviat, quan es normalitzi la situació es tornaran a convocar eleccions al Parlament català.
  Mentre s’emeten les imatges de la manifestació espanyolista al centre de Barcelona, i la policia dona el nombre de participants: un milió de persones!!!  En aquest moment, gracies a la intervenció de la comissió del parlament català que s’ha traslladat Madrid amb urgència, s’anuncia l’alliberament d’un primer grup de polítics catalans, presidents de Diputacions, alguns consellers catalans. És el primer èxit de la comissió de parlamentaris catalans. Surten les imatges a totes les cadenes amb la informació que tot torna a la normalitat. De moment, però, el president i els caps de les entitats ciutadanes catalanes encara estan declarant. Però la comissió anuncia que en poques hores seran alliberats també.

Han passat tres dies i han deixat al president de la Generalitat i la resta d’empresonats en llibertat condicional, amb la suspensió dels seus càrrec i amb l’ordre de no sortir del país i de les ciutats, en tot moment estaran controlats i pendents d’un judici per sedició. La comissió de parlamentaris catalans, encapçalada per la minoria del PP i Ciutadans, anuncia que s’està treballant perquè en els propers mesos es convoquin unes noves eleccions al parlament català. De moment tota l’administració catalana, totes les conselleries queden sota la tutela de funcionaris espanyols.  La vida continua. 

La ficció s’acaba aquí, però estic segur que la realitat serà molt superior, la superarà i ens aportarà nous elements per poder continuar construint contes als mitjans de comunicació, encara que alguns els agrada anomenar-los articles.          

 

Participació