23
d'octubre
del
2014
Actualitzat
a la
13:13h
La ceràmica, junt amb la cistelleria i el teixit, és una de les tècniques artesanes més antigues. Comuna en diferents èpoques i cultures.
Malgrat l’existència anterior, és en el període neolític on s’emmarca, com a característica general d’estes civilitzacions, la fabricació de la terrissa. Sobretot en objectes destinats a l’alimentació. La possibilitat de tenir estris de terrissa provocà una revolució en el sistema alimentari, ja que permetia no només conservar sinó també cuinar aliments, fet que va modificar la dieta humana i representà canvis evolutius importants.
El seu ús s’allargarà en els temps, i les societats principalment rurals utilitzaran utensilis per a molts usos quotidians. Estris senzills i útils, amb una decoració mínima. La seua funcionalitat és el que preval, concebuts sense cap pretensió de ser bells, només adaptats a les necessitats d’una manera de viure. A més, amb pocs tipus de peces de terrissa es cobrien moltes necessitats.
L’home, rodejat d’ella en abundància en totes les seues facetes de la vida quotidiana (menjar, beure, treballar, cuinar, recol·lectar, transportar, construir...), no li donava el valor de llegat cultural que li donem ara.
Però els estris que els nostres iaios van utilitzar, van anar desapareixent amb la industrialització i modernització de les nostres societats.
La gent abandonava el camp per anar-se’n a ciutat. Les cases es van transformar radicalment. Tenien aigua corrent directament sortint per l’aixeta, cosa que feia innecessari tenir estris per anar-la a buscar a la font o al riu. El clavegueram va suplantar les comunes; les bombes de reg, els catúfols. Les cuines de gas van substituir la llar de foc de llenya i els utensilis de terrissa que l’acompanyaven. Per altra banda, altres materials van ocupar el lloc de la terrissa: el vidre, l’alumini, l’acer inoxidable, els plàstics...van entrar amb preferència a les cases; així com l’arribada de l’electricitat i el ventall d’electrodomèstics.
La seua progressiva desaparició, des del segle XX, amb el canvi de les formes de vida i l’arribada de nous materials, farà sorgir la necessitat de conservar-la, estudiar-la, documentar-la...I apareixen els equipaments culturals destinats a estes tasques. Entre ells, el Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar.
Vista interior de l'exposició permanent del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar. Foto: Cedida
Daniel Boquera Benaiges
Conservador del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar