Núria Ventura: «Al PSC continuen sent quatre els que decidixen d’esquenes a la militància»

Als jardins dels Parlament, moments posteriors a l'entrevista. Foto: S. Cabanes

Núria Ventura (Ulldecona, 1974) va acabar ahir el debat de política general que ha marcat l'inici del curs polític votant al costat de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP a favor de celebrar la consulta el 9-N "amb totes les garanties democràtiques possibles". Una postura, presa conjuntament amb Marina Geli i amb el ja diputat no adscrit Joan Ignasi Elena, que va trencar de nou la disciplina de partit, esta vegada, però, conformada amb certa normalitat, sense conseqüències disciplinàries. En esta entrevista Ventura es mulla també sobre la situació que viu el partit a l'Ebre.

Com va viure la Diada?
Vaig participar als actes institucionals a Ulldecona, com sempre. Enguany van coincidir, a més, amb la Diada del Castell a Ulldecona, que és un dels actes més importants de festes i amb festes Quinquennals.

Hauria participat de la V a Barcelona?
Segurament hauria pujat, el que passa que com que des del primer moment sabia que tenia estos actes i ja no m'ho vaig plantejar.

La legislatura passada va ser segurament la més moguda que ha viscut en el sí del partit. La legislatura que encarem esta setmana serà la més moguda en l'àmbit de país?
Home, serà interessant veure cadascú, i ja no parlo de partits, sinó de persones i ciutadans, com se situa davant un dels reptes més importants que tenim com a país. Això crea tensions no només als partits polítics sinó també en tots els col·lectius, perquè estem parlant no ja de raons ni de legalitats, sinó moltes vegades de sentiments i és evident que hi ha tensions en este aspecte, però jo confio que, en l'àmbit de país i de les forces que sempre han representat el catalanisme polític, serem capaços d’afrontar estos reptes.

Mas ha pronosticat eleccions anticipades si no hi ha garanties democràtiques per fer la consulta.
No crec que siga positiu anar a eleccions. Entrar en una dinàmica d'eleccions cada dos anys és nefast per al país. Els reptes s’han d’afrontar tal com vénen. El govern té una majoria suficient i, si compta amb els suports necessaris, pot esgotar la legislatura, que és el que hauria de fer ara mateix. No només la consulta, tota l’acció de govern s’ha de sustentar amb prou garanties perquè responga a les necessitats del país.

A diferència de fa uns mesos quan va trencar la disciplina de vot, avui Marina Geli i vostè han tornat a votar diferent a la resta de companys de grup, a favor del 9-N, i ho han pogut fer amb normalitat. Què ha fracturat el PSC en els darrers temps, la seua posició davant el procés sobiranista o la falta de democràcia interna?
La falta de democràcia interna, sens dubte. Les posicions ideològiques matisades, els grisos formen part del nostre ADN, però les actituds poc democràtiques de certs dirigents són el que ha fracturat durant anys el partit. La pluralitat interna s’ha de gestionar d’una altra manera. I celebro que esta vegada s'haja pogut gestionar amb naturalitat.

Des de l’arribada d’Iceta a la primera secretaria, s’hi sent més a gust al grup parlamentari?
Crec que ja no és una qüestió de sentir-se a gust, sinó de saber si les diferents sensibilitats del socialisme català podem continuar compartint un camí o ens hem d’anar cadascú pel seu. Jo crec que hi ha punts de trobada. Evidentment no són fàcils d’assolir perquè hi ha discrepàncies bastant profundes, però entenc que estem fent un esforç tots plegats per a trobar-ho.

Ha descartat marxar del grup?
No, no he descartat res. No he descartat marxar, ni quedar-me. És a dir, tinc molt clar quin és el meu compromís, i és amb els ciutadans que em van votar en les eleccions autonòmiques passades. El meu contracte amb ells és un programa electoral i jo el compliré estrictament i tinc voluntat d’acabar la legislatura, siga d’aquí un mes o siga d’aquí dos anys. No sé on ni com, però la meua voluntat és esta. I continuaré defensant-ho.

Què li sembla l’opció de Joan Ignasi Elena de ser diputat no adscrit?
És una opció personal que no entraré a valorar.

Des que al gener passat va ser suspesa com a primera secretària, les Terres de l’Ebre no tenen una federació del partit escollida pels militants. Com veu el fet que des de la direcció s’haja impulsat una comissió política per encarar les municipals?
Evidentment la comissió política és una miqueta més plural del que ho ha sigut la gestora, però no resol el problema de fons que té el partit. Les maneres de funcionar continuen sent les mateixes, continuen sent quatre els que decidixen d’esquena a la pròpia militància del partit, a qui no s’ha convocat ni s’ha consultat sobre el tema i, per tant, no puc estar-hi d’acord. A banda, més enllà del que s’ha volgut fer veure amb esta restitució de les meues funcions com a diputada, durant este procés s’han pres decisions que són irrevocables, la de la federació n’és una, però és que, a banda, no estem parlant només de Núria Ventura, hi ha molta gent a qui es va expulsar directament quan se’m va destituir a mi com a primera secretària, molta gent que estava a l’executiva, que ha fet una gran faena i que la continua fent des dels seus pobles i que, per tant, no puc compartir esta manera de funcionar.

La comissió s’ha presentat com un òrgan plural que agrupa a totes les sensibilitats, tot i que alguns portaveus ni primers secretaris no han estat convocats. Com ho veu?
Hi ha unes quantes sensibilitats que ja no estan al PSC. Torno a dir que evidentment és més plural que la gestora, però continuen portant la veu cantant els mateixos. La pluralitat no s’expressa només posant a segons qui a segons on.

Reclama la celebració d’un congrés?
A hores d’ara, sincerament, em sento molt allunyada del PSC pel que fa a l'àmbit orgànic. Repetixo, en l'àmbit orgànic. No tinc cap voluntat de participar orgànicament del funcionament del partit i, per tant, no sóc qui per demanar un congrés. Ho hauran de fer el militants més actius. Sóc càrrec electe, tinc un compromís amb els ciutadans que em van votar, sobretot també a Ulldecona com a portaveu del grup municipal i compliré els meus compromisos en este àmbit. En l'àmbit orgànic, des del gener ja no hi he tingut cap tipus de relació.

Es descarta així per tornar a ser primera secretària.
Sí, no tinc cap intenció de presentar-me a cap congrés, que tampoc sé si el faran.

L’hem vist molt implicada en la direcció de Moviment Catalunya. Creu que conjuntament amb Avancem i NeCat haurien de bastir ja definitivament un projecte electoral comú?
S'està treballant per la confluència d’un espai socialista a Catalunya. És un procés que no està exempt de dificultats, però jo, com a ferma partidària de les aliances d’esquerres, encara ho sóc més d’una gran aliança dels socialistes a Catalunya.

Lluís Salvadó (ERC) ha tirat directament la canya per poder integrar ERC dins d’este bloc per a les municipals. Ho veu bé?
Crec que cada municipi haurà de decidir. El projecte que jo defenso per a Catalunya no és el projecte d’ERC, perquè si ho fos ja estaria a Esquerra i no ho estic. Tot allò que siga sumar les esquerres en les diferents sensibilitats i en les diferents maneres de veure el país, tant pel que fa a les municipals com en l'àmbit nacional, crec que és positiu per als catalans o veïns de qualsevol poble.

Fa uns quants mesos ja va avançar que es presentaria novament a l’alcaldia d’Ulldecona. Ho farà com a PSC o amb la plataforma conjunta que cree Moviment Catalunya amb Avancem i Nova Esquerra?
No ho sé. Falten molts mesos i és una decisió que no em correspon només a mi sinó al conjunt de companys i companyes d’Ulldecona que treballem en un projecte comú i en l’alternativa al govern actual del municipi, que ha sigut una tornada enrere brutal. Per tant, ens correspon col·legiadament esta decisió, tant de qui encapçalarà la candidatura com de quina candidatura presentem.

Encara que ho volgués, sembla que no podrà fer-ho sota les sigles de Socialistes de l’Ebre. Interpreta el registre d'este nou partit per part dels membres de la gestora com un missatge cap a vostè, que l'havia utilitzat sovint?
És difícil interpretar-ho, però en tot cas no serà per noms. De noms n’hi ha molts. Diuen que el nom no fa la cosa. I... cap a mi? No, perquè sincerament són coses que ja no m’afecten. Ja conec quina és la manera de treballar i, per tant, no em va sorprendre.

Li va fer mal veure la foto de Joan Sabaté a la manifestació unionista de Tarragona?
No, perquè no m’esperava res diferent. Sé quina és la postura política del màxim dirigent de la federació a les Terres de l’Ebre del PSC i, per tant, no m’esperava res diferent. Este és un dels motius de la meua discrepància. Jo crec que és evident que un socialista mai pot compartir pancarta amb PP, amb Cs i amb PxC i aquí rau el principal i les discrepàncies en l'àmbit intern.

Pel que coneix, a les pròximes municipals ens podem trobar a Terres de l’Ebre en candidatures socialistes confrontades en un mateix municipi o espera que no s’arribe a este extrem?
Crec que seria un error per part de tots, perquè, ho he dit abans, sóc una ferma partidària de la unitat de les esquerres a l’hora de confluir en projectes comuns i per això no entendria que no poguessen confluir els socialistes d’un o altre municipi. La divisió de les esquerres, en general, l’únic que fa és donar el poder a la dreta; per tant, hem de superar les diferències en este camp. Ara bé, evidentment, res és descartable a causa de la situació.

Si finalment el 9-N podem votar, per quina opció es decantarà?
D’aquí el 9 de novembre falta molt. El principal error que hem comès a este país és anar sempre davant del vent. Encara no hem arribat al 9-N, encara no ha estat convocada la consulta, ni la llei de consultes, ni sabem el mecanisme que es farà servir per poder votar. I, en qualsevol cas, quan estiga tot això fet, caldrà que hi hagen totes les garanties democràtiques per fer la consulta. No li convé a ningú fer teatre el 9-N. La consulta s’ha de celebrar en totes les garanties i el resultat ha de poder ser reconegut, no només per Catalunya, sinó també per la resta d’Europa, perquè, si no, haurem gairebé fet el ridícul. Ara és el moment de la unitat i de fer política per aconseguir la consulta. Quan l’haguem aconseguit, que no sé si serà el 9 o el 10-N o quin dia serà, després podrem començar a prendre part políticament de les diferents opcions i dir quina serà la postura de cadascú.

Però ara mateix està més a prop del que votaria Montserrat Tura o Miquel Iceta?
Ara mateix tinc una postura pròpia i, repetixo, que crec que ens equivocarem si entrem en este debat. Crec que el debat de la consulta no és un debat que s’haja de plantejar en termes només nacionals. És un debat en termes democràtics. En ple segle XXI la gent ha de poder expressar la seua opinió sobre absolutament tot. I, evidentment, si hi ha un anhel majoritari de llibertat al poble de Catalunya pot expressar-se i ha d’expressar-se a les urnes. I és en la batalla del camp democràtic on podem guanyar en l'àmbit de l’opinió pública europea, que és on s’haurà de donar el reconeixement al que anéssem fent. Per tant, no es farà tot en 2 mesos. Hem de fer tots els passos amb molta fermesa i amb molt de rigor perquè precisament siguen després vinculants, perquè, si no, tot el que hem viscut fins ara no haurà servit de res, si cometem el més mínim error.

Hem d’acatar una sentència del Tribunal Constitucional que suspenga la consulta?
No crec que es tracte d’acatar res. La legalitat vigent és la legalitat vigent i les normes són les normes i s’han de complir. S’ha de trobar l’instrument que ens permeta convocar la consulta i celebrar-la amb totes les garanties democràtiques i reconeguda internacionalment. Pel que fa al procés, ara previsiblement entrarà una petició del govern espanyol per a recórrer no només la llei de consultes sinó també la convocatòria del 9-N i, automàticament, segons la llei, hi haurà 6 mesos de suspensió cautelar, fins que el TC dictamine. Estem donant per fet que el TC dirà que no, no només al drecret sinó a la llei i, fins que això no passe, no podem saber-ho. En qualsevol cas, la decisió de com actuar l’haurà de prendre en tot moment el Parlament de Catalunya.

Però és possible arribar a fer la consulta sense un trencament amb la Constitució?
Últimament es parla molt de la desobediència civil. Jo l’entenc la desobediència civil en l'àmbit personal, però un govern no la pot plantejar mai de la vida, perquè són les regles. I si no ens agraden les regles, el que hem de fer és canviar-les amb les regles. I si no tenim prou majoria per canviar-les, el que hem d’aconseguir és la majoria per fer-ho. És així, perquè el sistema democràtic és imperfecte, però és el més perfecte dels que hi ha avui.

L’11 de Setembre de l’any vinent en quina situació creu que estarà el país?
Buf! Si no sé dir-te com estarem d’aquí dos mesos, és impossible saber com estarem d’aquí un any. M’agradaria, evidentment, que s’hagués pogut celebrar la consulta i, en funció del resultat, que el govern de Catalunya es pose a treballar amb allò que li han manat els ciutadans. I en l'àmbit social, que és important, espero que haguéssem sigut capaços tots plegats, i això gairebé és una utopia tal com estan actuant els governs de CiU i el PP, de blindar l’estat del benestar i que no haguem de tornar a parlar ni de pobresa ni de llistes d’espera ni de més retallades ni de problemes a l’inici del curs escolar... i tantes altres coses.