Els còdexs de Tortosa, a Pedralbes

per Antoni Royo, Tortosa, 15 de setembre de 2014 a les 20:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'impacte de la Guerra Civil sobre el patrimoni arquitectònic de Tortosa commou tant per l'absència d'alguns edificis emblemàtics com per la presència dels seus vestigis. Potser la representació més visible dels efectes de la guerra siga l'església dels Dolors que domina la plaça dels Dolors. Per documentar-nos sobre les absències hem de consultar llibres d'història: l'exhaustiva Historia de Tortosa y su comarca d'Enric Bayerri o el més recent volum Art i Cultura de la Història de les Terres de l'Ebre.

Un dels aspectes més coneguts d'aquesta destrucció, abans dels bombardejos de l'aviació italiana i l'arribada del front a la ciutat, és la crema i el saqueig del qual van ser objecte els edificis religiosos de la ciutat. Joan Cid i Mulet, nascut a Jesús, conseller de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa (1936-1938) i delegat del departament de Cultura de la Generalitat, explica en el seu llibre La Guerra Civil i la revolució a Tortosa (1936-1936) els seus esforços per salvaguardar el patrimoni cultural tortosí. Un llibre del qual encara es pot trobar algun exemplar a la llibreria Serret de Vall-de-roures.


Cid i Mulet, regidor d'Acció Catalana, el partit fundat per Manuel Carrasco i Formiguera, va ser un intel·lectual compromès per la República i per la seua terra. El seu llibre il·lustra les lluites i els equilibris polítics entre els partidaris de la revolució i l'ordre republicà. És el llibre de referència per conèixer com va succeir la destrucció del patrimoni religiós tortosí, però també la seua salvaguarda.

Cid i Mulet recorda l'arribada en auto a la ciutat d'un primer escamot de tres o quatre aventurers -expresidiaris alliberats el 19 de juliol, en paraules del regidor- que van intentar, sense èxit, calar foc a la catedral, però van aconseguir devastar el palau Episcopal. Fins aleshores, Tortosa havia estat aliena a les escenes de violència, una “anomalia” superada amb l'arribada de “La Específica”, un grup de gairebé trenta persones enviades per la Regional de la CNT-FAI els dies 30 i 31 de juliol de 1936 i que es va estrenar amb la crema indiscriminada del patrimoni religiós tortosí el vespre del 31 de juliol.

El fum i el brogit del foc, segons evoca el regidor jesusenc, van alertar els tortosins de l'inici de la crema: “Els convents antiquíssims de Santa Clara i Sant Joan, situats al bell mig d'una populosa barriada, l'edificació de la qual es perd en el record del temps, van cremar amb una velocitat vertiginosa. Foren inútils els esforços sobrehumans que tant els bombers com la població ciutadana realitzaren per tal de parar la cremadissa. En poques hores, la massa gegantina dels edificis es convertí en una fornal.”

El periodista Josep Bayerri ens aporta una altra visió dels fets: “deu dies després van arribar de Barcelona una trentena de membres de la CNT-FAI, rebuts amb entusiasme pels militants locals, que constituïren el comitè revolucionari; una multitud incontrolada, al principi incitada per ells però després de forma espontània, va començar a calar foc a esglésies i convents, sense que les autoritats locals podessen fer res per evitar-ho, mentre els bombers eren rebuts a pedrades per la gent que aplaudia complaguda i amuntegava mobles, bancs i imatges en improvisades fogueres” (El Punt Diari “Agost del 36” 10.09.2006, pàg. 56).


Convent de Santa Clara, en primer terme les runes de la primitiva església de Sant Miquel. 

El llibre de Cid i Mulet també ens ajuda a desentranyar l'episodi de l'evacuació del patrimoni artístic, un cop protegit gràcies al concurs de mossèn Eduard Solé, arxiver de la Catedral -“l'únic capellà a Tortosa”-, a qui el regidor salva la vida. En un primer moment es va dipositar el Tresor de la Catedral -del qual parlarem un altre dia- al cofre fort de la sucursal del Banc d'Espanya a Tortosa, mentre que els manuscrits i còdexs es guardaven a l'armari llibreria renaixentista ubicat al Col•legi de Sant Lluís, el mateix indret que va servir per recloure els ciutadans de dretes a l'espera de ser ajusticiats.

L'amenaça dels bombardejos aeris va evidenciar la necessitat de dipositar el patrimoni a un lloc més segur. A l'abril de 1938, la precipitada evacuació de la ciutat només dóna temps a recollir el més important dels arxius municipals, diocesà i notarial. Primer es porten al Monestir de Poblet i després al Monestir de Pedralbes, esdevingut seu de l'Arxiu Històric General de Catalunya. Només l'Arxiu Capitular tortosí representava 467 paquets de volums i lligalls entre els quals destacaven els còdexs i manuscrits de la Biblioteca Capitular que van guardar-se a caixes situades al Cor baix del Monestir. Sis caixes de còdexs van retornar-se el mes d'agost de 1939 i una part de l'Arxiu Capitular juntament amb l'Arxiu Municipal va ser retirat per Enric Bayerri, director del Museu Arxiu de Tortosa el març de 1940.

Croquis de la disposició de les caixes de Tortosa al Refetor del Monestir de Pedralbes.

L'Arxiu Municipal, d'altra banda, va portar-se al Monestir de Santes Creus, però com no s'hi havia organitzat cap dipòsit d'arxius, es va conduir a Viladrau, a la Casa Balcells, el lloc on s'havia previst traslladar tot el fons documental tortosí. El febrer de 1939 el fons s'expedeix al Monestir de Pedralbes, ocupant el passadís de la Infermeria i el Refetor. Un altre arxiu, el Diocesà, ocupava uns 50 metres lineals i també es va ubicar al Refetor del monestir fins que va ser retornat al bisbe de Tortosa el juliol de 1939.

Finalment, l'Arxiu notarial de Tortosa, procedent de la notaria del notari arxiver Tuñí va enviar-se a Pedralbes i va ser dipositat a la Sala Capitular i al Refetor, on ocupava 118 metres lineals. Totes aquestes dades es troben documentades a l'exposició Patrimoni en temps de guerra, organitzada per l'Ajuntament de Barcelona al Monestir de Pedralbes i visitable fins al 8 de desembre.

A la part final del seu llibre, Cid i Mulet relata la seua participació en una expedició a Tortosa a principis de juny de 1938 per recuperar llibres, pintures religioses i imatges de la Catedral dipositades encara al Col·legi de Sant Lluís. Circulen amb els fars del camió apagats per la ciutat assolada i deixen el vehicle a l'esplanada dels quarters de la Guàrdia Nacional Republicana -on ara hi ha l'hospital Verge de la Cinta. L'evacuació dels objectes que fou interrompuda per un bombardeig aprofitant la lluna plena, es farà a força de braços per les escaletes del Rastre.

Piles de lligalls dels arxius dipositats al Monestir de Pedralbes. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Tant l'exposició al monestir de les clarisses de Pedralbes (1326) -per cert, posterior en la seva fundació al monestir de Santa Clara de Tortosa (1267)-, com el llibre de Cid i Mulet, posen de manifest l'enorme tasca de protecció del patrimoni cultural de les persones adscrites al departament de Cultura de la Generalitat durant la Guerra Civil.

Agraïm a Jordi Ramos, comissari de l'exposició Patrimoni en temps de guerra, les informacions brindades sobre els arxius tortosins dipositats al Monestir de Pedralbes (1938-1941).
   

 

Participació