Jordi Pujol, novel·la d'estiu

per Andreu Carranza, Flix, 8 d'agost de 2014 a les 10:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'agost de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan vaig assabentar-me que Jordi Pujol havia evadit impostos amagant durant més 30 anys una herència a Andorra em vaig quedar de pedra! No m’ho creia. No podia ser… Este és el sentiment generalitzat, a tots ens ha passat el mateix, en major o menor grau. Després he sentit tristesa per la condició humana, perquè conec personalment el senyor Pujol i la seua dona Marta Ferrusola. Li va agradar molt 'L’Hivern del Tigre', i durant tot un dia, al matrimoni Pujol&Ferrusola els vaig fer una ruta literària pel Maestrat. Vam parlar de moltes coses aquella jornada que conservo com un bon record, ho dic sincerament. És tot un plaer parlar amb Jordi Pujol, un polític d’alt nivell, a més a més un gran lector, un incansable viatger, es coneix cada pam de Catalunya… És per tot això que encara no m’ho acabo de creure. Com és possible que un home com ell haja pogut fer una badada tant monumental? Un home amb més de 80 anys, que ho ha sigut tot a la vida, que ho ha tingut tot, amb un prestigi i un respecte, que passarà a la historia de Catalunya... Tot per una herència a Andorra? Per mi no és creïble. Aquí s’amaga alguna cosa.

Jordi Pujol, a partir del moment que dona suport al procés a decidir, era conscient que anaven a per ell, per tot el que significa per un sector ampli i conservador del nacionalisme català. A més tenint algun fill una mica perillós a la família. Era previsible que el nacionalisme espanyol busqués qualsevol cosa fosca, fins i tot davall de les pedres, per intentar tacar-lo. Ja ho van fer amb Artur Mas, embrutant-lo en plena campanya electoral. Tot era mentida, però aquí no passa res. Aleshores, no m’explico la badada de Jordi Pujol? I la decisió... inculpar-se ell públicament, immolar-se com un 'bonzo' per desaparèixer de l’escena política catalana, ara que s’accelera el procés? Em sembla molt fals. Un muntatge...


Tots ens sentim una mica estafats, defraudats. Jordi Pujol ja havia fet el pas cap a la gran historia del país. Però no m’acabo de creure tot això de la herència a Andorra, em sembla una excusa, una trama ridícula... Inversemblant! Hi ha alguna cosa que no sabem. Sospito que la veritat no la sabrem mai. Aquí des de fa temps s’està jugant un altra partida i nosaltres, els pobres ciutadans que paguem impostos, no en sabem de la missa la meitat. Em podeu acusar de veure fantasmes, d’inventar teories de la conspiració... El que vulgueu! Però com més li dono voltes, més me n’adono que Jordi Pujol, un home intel·ligent, lúcid, amb visió de la realitat, amb perspectiva històrica, no s’immola públicament tal com ho ha fet, corrents i de pressa la darrera setmana de juliol, tot just abans d’encarar els tres mesos més decisius de la historia de Catalunya dels darrers 300 anys... Tot per una herència de son pare que fa 34 anys que té a Andorra? Que ens en begut l’enteniment? Au va! Home! Que no m’ho crec!!!

Tot és una escenificació! Em sembla molt i molt estrany, no em quadra gens ni mica, ni amb el seu caràcter, ni la seua forma de ser, la seua trajectòria... Com és possible que haja destruït d’un cop de mà tota una trajectòria política de qui hagués passat a la historia com un dels homes clau de la Catalunya del segle XX i principi del XXI. Quan alguns ja el tractaven com el nou Cambó... Direu que me’n vaig de l’olla, que tinc la ment de novel·lista, ho accepto. Però deixeu-me imaginar la trama del relat de política ficció, que segurament no tindrà res a veure amb la realitat (o potser sí, ves a saber?)... Només és una hipòtesi. Una novel·la d’estiu de Jordi Pujol.

Anem desgranant el carroll. Tenim diversos elements de la trama. Primer: A alguns dels fills de Jordi Pujol els han enxampat amb les mans brutes (això ho sap tothom, és públic). Segon: A l’Estat Espanyol li interessa desprestigiar l’independentisme, al preu que siga. Tercer: L’Estat Espanyol vol destruir la figura publica del molt honorable Jordi Pujol, que en els darrers temps s’ha decantat cap a l’independentisme. Un home de pes que pot arrossegar una part de l’electorat.

No només l’Oriol Pujol està tacat, sino que la pasterada més important, per les informacions que van apareixent, és la del seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. De fet la cosa ja va començar a destapar-se al restaurant la Camarga, amb la seua ex núvia, i la dirigent del PPC, la Camacho, i els micròfons... Embolica que fa fort!


De fet tota la operació per retirar de la circulació l’expresident Jordi Pujol, va començar mesos després de la manifestació del juliol de 2010, 'Som una nació', quan l’honorable es va decantar cap al dret a decidir, donant suport al seu delfí, Artur Mas. La FAES crea una secció secreta per tal de lluitar contra el procés a decidir de Catalunya, i posa en marxa l’operació que porta per nom: “Ilíada”. Algú proper a la FAES, una setmana abans, avisa a Durant i Lleida... “Senyor Duran ha empezado la caza mayor”. Duran entén el missatge i es retira de la política. Esta gent va a per totes.

L’agent especial que porta el nom en clau “Aquil·les” és baixet, rodanxó de cara, calb, d’uns cinquanta anys i escaic, té una certa retirada a aquell estafador de nom Enric Marco, aquell home que deia que havia estat presoner dels nazis, als camps de concentració de Mathausen i va resultar que tot era mentida... Un farsant! La semblança física, i la connexió (vides paral·leles) Enrico Marco & Jordi Pujol, també té un sentit, subliminal, dins del pla de la FAES... No pot quedar cap fil de la madeixa descabdellat. Aquil·les, l’agent encarregat de treure de la circulació al Molt Honorable, ingressar a la oficina Antifrau de Catalunya el 2013. Este estiu, a finals de juny, es presenta a la oficina de l’expresident de la Generalitat. Demana una audiència urgent i privada per un assumpte de la màxima gravetat. Presenta les seues credencials com a agent de l’oficina Antifrau. L’expresident i l’agent de la FAES aquell matí tenen una conversa privada. Aquil·les li mostra tots els documents, tot... Li diu que en pocs dies, el seu fill Jordi Pujol Ferrussola, investigat per la Fiscalia anticorrupció, i també el seu fill Oriol, aniran directament a la presó. Serà un escàndol públic de repercussió internacional. El cas és que la cosa no queda aquí, perquè és tota la família, matrimoni i els set fills, els que podrien estar imputats, tots, per activa o per passiva hauran de passar comptes amb la Fiscalia. Ho tenen tot lligat! A més a més, li diu que la cosa està feta, que, de moment ja tenen el jutge que donarà l’ordre d’ingrés, presó preventiva, per a Jordi i després l’Oriol. En setmanes, mesos, tots els membres de la família Pujol&Ferrussola aniran passant pel jutjat anticorrupció, ara un, ara l’altre. Pot ser una tortura dramàtica insofrible. Tota la família tacada, perseguida, arrossegada pel fang. Tots els mitjans de comunicació, com a hienes, esperant la carnassa. Es vol muntar un escàndol monumental i arrossegar pel fang a la família en ple, Pujol&Ferrusola...

-Senyor Pujol ha empezado el Safari...- diu Aquil·les, que parla sempre en castellà.
Si el punxen no treuen sang. Ell sabia que l’estaven investigant, que els seus fills havien fet alguna malifeta... Mira que els va avisar, però els diners son golosos i tenien el poder que obre portes... Ésser fill de l’Honorable! Però mai, mai de la vida s’hagués pogut imaginar una cosa així...

Pujol intenta reaccionar, intenta parlar, però se n'adona que no hi ha res a fer, tot està dat i beneït. L’impassible Aquil·les li va mostrant sobre la taula document rere document, els ulls de Jordi Pujol van d’una xifra a un altra, d’una signatura a un altra, llegix frases inconnexes d’un paper, d’un altre... L’Estat Espanyol té molt de poder i juga brut, tothom ho sap, tothom sap que això és una democràcia ‘bananera’, però els seus fills aniran de cap a la presó! I el que és pitjor: tota la família serà humiliada públicament, profanada... tots!. Arrossegats per Aquil·les a l’entorn de tot Catalunya! Espanya! El món! La història! Per un pare, ja siga Jordi Pujol o Amancio Garcia, això és terrible! Molt, molt dur! Veure els fill tancats! Tota la família vexada, arrossegada pel fang, com el cadàver d’Hèctor... que dirà la mare? Que diran els amics? Què dirà Catalunya? Un daltabaix...

L’home s’ensorra, tremola, tus una mica, es fica les dos mans a la cara. Tanca els ulls i es diu que no és possible. Interiorment sap que el tenen acorralat. Aquil·les, que ja hem dit que té una certa retirada a Enric Marco, el pobre farsant dels camps de l’Holocaust, ara mateix sembla el mateix doble de Jordi Pujol, sembla que l’Honorable s’estiga mirant a l’espill, cara a cara.

Tot ha estat preparat minuciosament. L’estratègia ha sortit de la FAES. El propi Aznar, ho va comentar amb Felipe Gonzalez i tots dos van donar el vist i plau. Tot es va tancar el 2012, en una cacera en un coto privat, amb l’alta elit de magistrats, banquers, polítics i alts funcionaris espanyols... Quan algú va preveure que la qüestió Catalana anava a la deriva. Aleshores, un alt magistrat dins la cúpula del Poder Judicial, un home gris, afeccionat a la literatura va batejar l’operació: “Ilíada”.

El nom en clau de Jordi Pujol és el de “Príam”, rei de Troia i el pare d’Hèctor, el fill derrotat, humiliat i vexat, arrossegat pel fang per Aquil·les. Carregar-se públicament a Jordi Pujol, la figura més important i emblemàtica del nacionalisme català. Això suposarà un cop molt dur per a l’independentisme. En la seua dialèctica, els membres de la FAES pensen que una declaració del Molt Honorable Jordi Pujol propera a la data de la consulta, (9 de novembre), amb el pes i el prestigi que ell té davant d’un sector de població més aviat gran i conservador, que vota sempre, faria molt de malt a l’Estat Espanyol. Faria trontollar la balança cap al SI-SI. A més a més, Jordi Pujol té una projecció internacional molt important, el coneixen els governs de tots els continents, el respecten, l’home va viatjar molt i va tractar amb dignataris i les personalitats més importants del món. Si eliminen políticament Jordi Pujol de l’escenari polític català, serà un cop definitiu contra l’independentisme, pensen ells. Ho tenen tot apamat.

Aquil·les li diu que es calme, que entén la seua situació, que ell està allí perquè l’admira, i vol arreglar les coses. Li han encarregat esta missió i ell té el deure de complir-la. Després d’un llarg i tens silenci. Aquil·les endega la segona fase de l’entrevista. Es treu del maletí un llibre, “La Ilíada”, el deixa damunt la taula sobre el caos de documents. L’obre amb parsimònia i dins hi ha diferents papers doblegats entre les pàgines, que li va mostrant lentament. Hi ha un banc a Andorra, una entitat, discreta que ells controlen. Tenen un document amb la herència del seu pare, la signatura d’un notari, el rebut d’ingrés d’una quantitat en milions de pessetes. La data d’ingrés... Tot és fals, però perfectament legal. Un treball impecable d’enginyeria de la falsificació. Aquil·les calla.

Jordi Pujol veu als seus dos fills tancats a la presó, calumniats, arrossegats pel fang, tota la família en patirà les conseqüències, una humiliació publica així és terrible, terrible... Amb dos fills a la garjola, la família imputada, de jutjat en jutjat, ocupant titulars a la premsa, tots els fills, la dona... Han profanat, han trencat el més sagrat...
L’expresident els coneix molt bé i sap que esta gent va a per totes. Tremola, li agafa un atac de tos, una llàgrima li corre avall, està acorralat... Ara mateix no sap perquè però se sent igual que Príam, el pare d’Hèctor, dins la tenda de campanya d’Aquil·les. L’ancià, l’home, despullat de tot, el pare implora pietat, pietat pels seus fills, la família..., s’agenolla als peus de l’orgullós Aquil·les i, com Príam, li diu que ell també té un pare, que s’apiade d’un ancià que l’únic que reclama és una mica de dignitat pels fills i la família, que tinga compassió d’ell.

Aquil·les treu un darrer document doblegat a les últimes pàgines de la Ilíada. Li mostra. Jordi Pujol llig àvidament i se’l queda mirant fixament. Aquell paper el lliga de mans i peus per sempre més. Jordi Pujol interiorment pensa que ha de triar: la família o Catalunya? I al final signa el document. Decidix, li dol en l’ànima, té un gran pesar però al final, com un bon home, un bon pare, tria la família. I Jordi pujol s’immola públicament. A canvi dixaran en pau els seus fills, la dona, ell carregarà les culpes de tot. Ell tot sol.

(Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència)
  

 

Participació