Una publicació posa en valor el patrimoni romà al terme de l'Ametlla

Algunes de les peces que es poden veure en l'exposició inaugurada coincidint amb la presentació del llibre al Centre d'Interpretació de la pesca. Foto: Cedida

Divendres passat es va presentar al centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar el llibre Entre Tàrraco i l’Ebre, l’Ametlla de Mar a l’antiguitat , basat en les diverses prospeccions i projectes arqueològics realitzats al terme municipal calero sobre l’època romana, i que trau a la llum la ubicació d’un assentament militar romà del Segle II aC.

El llibre, escrit amb diferents treballs d’especialistes, permet conèixer en profunditat tot el patrimoni arqueològic de l’època romana trobada en els 3 jaciments més importants, la zona de Tres Cales, Calafat i Bon Capó, on s’ubica l’enfonsament d’un vaixell romà considerat el més antic del sud de Catalunya.

El llibre explica tot el procés de les troballes realitzades al municipi i les ubica en la història universal. Al llibre hi ha treballs de diversos autors com el propi Toni Cartes Reverté a més de Gustau Vivar Lombarte, Diana Gorostidi Pi, Eduard Ble Gimeno i Jaume Noguera Guillen, tots ells amb diversos treballs sobre el terreny i ha estat editat per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i el Museu de les Terres de l'Ebre, amb el suport de la Diputació de Tarragona.

Segons Toni Cartes, tècnic col·laborador del museu de l’Ebre, presentador del llibre i un dels especialistes que l’escriuen, “és un llibre de caràcter divulgatiu que per primera vegada agrupa tot el patrimoni arqueològic de l’època romana trobat al terme municipal de l’Ametlla de Mar. Cada capítol té un interès diferent, ja que per exemple un està dedicat a l’arqueologia subaquàtica i parla del jaciment de Bon Capó, un altre de la Via Augusta i centrat amb el tram que es conserva a la zona de Calafat i el Mil·liari trobat a Sant Jordi, i un altre centrat en el jaciment de la zona de Tres Cales. Està tractat des d’un punt de vista que tot i ser rigorós a nivell científic, el llenguatge que s’utilitza és molt planer. Ara la gent pot conèixer la informació de les troballes de la mà dels especialistes que les han fet”.

Les sospites de l’assentament romà a la zona de Tres Cales de l’Ametlla de Mar comencen amb la descoberta accidental a l’inici de 1960 d’un mil·liari d’època romana republicana, considerat el segon més antic de la Mediterrània i el més antic de la península Ibèrica. A continuació es verifica l’existència d’un camí del mateix període a la zona de Calafat, el qual podria tractar-se de la Via Augusta.

La recerca arqueològica a la Plana de Sant Jordi es remunta als anys 80 i des de llavors s’han produït diverses descobertes de ceràmica, monedes, projectils de plom i elements d’indumentària militar que, segons els especialistes, demostren que entre Calaforn i Calavidre hi va haver un assentament militar ja al segle II aC, concretament del 218 al 212 aC en el transcurs de les Guerres Púniques i del 82 al 72 aC en una segona ocupació en el marc de les Guerres Sertorianes.

Posteriorment, des de l’inici i fins a final del segle I se succeeixen diverses ocupacions humanes vinculades a la situació estratègica a tocar a la costa i al manteniment i reparació de la principal via de comunicació terrestre, la Via Augusta o fins i tot un possible mercat regional a camí entre la gran ciutat de Tàrraco i la zona de l’Ebre.

Segons Toni Cartes, “este llibre i les troballes ens estan ensenyant com és esta primera ocupació romana al territori. Tenim una ocupació que comença essent militar i quin és el paper que juga la costa i com la utilitzen els romans en tot el procés d’ocupació i les seues guerres. Al mateix temps veiem els canvis d’un assentament militar a un assentament de tipus civil que encara desconeixem exactament el que era”.

Precisament esta pregunta serà la que intentaran desvetllar en la pròxima i última campanya de prospeccions i excavacions d’este projecte, que tindrà lloc a la zona de Tres Cales el pròxim mes de setembre, a càrrec de l’equip del professor Jaume Noguera de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Menció a part mereix el jaciment de Bon Capó on l’any 1954 es van descobrir les restes d’un derelicte d’un vaixell romà de carregament d’àmfores grecoitàliques. Les restes, reestudiades l’any 2007 han desvetllat que es tracta d’un dels vaixells romans més antics de la península Ibèrica i la descoberta d’una ruta de navegació per mar oberta amb Itàlia.

Tot este projecte és una iniciativa del Servei d’Atenció Museística del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Exposició
La presentació del llibre s’ha fet coincidir en el marc de l’obertura al Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar de l’exposició Les Terres de l’Ebre: de la Neolitització a la Romanització, la qual es pot visitar fins al 29 d’agost cada dia de 11 a 14h i de 18 a 21h.