Mostra d’ADN des d’Argentina per un desaparegut a la batalla de l’Ebre

El forense Luis Fondebrider ha lliurat a Barcelona el primer testimoni genètic internacional dipositat al banc d'ADN, creat per identificar als desapareguts en la guerra civil

per Sílvia Berbís, Terres de l'Ebre, 10 de juliol de 2014 a les 21:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de juliol de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sobre la imatge d'una trinxera de la Fatarella, una mostra del banc d'ADN i la fotografia de Vicente Garcia Holgado, el soldat desaparegut.

Una última carta enviada a sa mare des del front de Terol, al gener del 38, és la darrera pista que va donar Vicente abans que se li perdés el rastre. Tenia 23 anys i era tinent metge. Quan es va iniciar la guerra civil formava part del Batalló de Comuners de Castella, i després va passar a la 11 Divisió de la Brigada Líster. La família, que va marxar a Argentina a finals dels anys 40, sospita que Vicente va morir a la batalla de l’Ebre, però mai ningú els ha donat unes restes, ni els ha indicat una sepultura on dipositar unes flors. El seu germà Benjamí i la filla d’este, Inés, que és una de les impulsores de la querella argentina contra els crims del franquisme, estan disposats a fer el que calga, i el banc d’ADN n’és una via gairebé única, que bé que, pel que sembla, molt llarga. Benjamí, amb 80 anys, ha permès que li extreguen una petita mostra de sang que, després de viatjar 10.000 quilòmetres, esta setmana ha estat dipositada al banc d’ADN de la Universitat de Barcelona pel forense argentí Luis Fondebrider.


“Em sento alleujat, em puc morir tranquil”, li va comentar Benjamí, que 65 anys enrere va abandonar Espanya deixant sepultats els cossos del seu pare, dos besoncles, i en algun lloc sense nom, el del seu germà Vicente.

“Els familiars de les víctimes ens parlen de la seva necessitat de tancar un cercle d'incertesa, d'angoixa, de dolor”, afirma Fondebrider, director de l'Equip Argentí d'Arqueologia Forense, pioner en l'aplicació de tècniques forenses en la recuperació i identificació de les víctimes de la repressió durant la dictadura militar argentina. Al seu país porten recopilades 9.000 mostres de 4.000 famílies que, contrastades amb 1.200 cossos exhumats, han permès la identificació de 620 cadàvers. “La voluntat política és clau”, ha assegurat el forense.

A Catalunya, però, són figues d’altre paner. L'encara incipient banc d'ADN, impulsat per Roser Heredia, de la Torre de l’Espanyol, i Marc Antoni Malagarriga, dos familiars de desapareguts, ha aconseguit fins ara reunir 30 mostres, a contrarellotge, abans que moren els últims testimoniatges genètics que enllacen a milers de famílies amb els seus morts. Roger i Marc Antoni, de fet, havien respirat tranquils quan, sis mesos enrere, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que, a més de donar suport a la creació del banc genètic, instava al Govern a divulgar informació entre els familiars de desapareguts i a realitzar les iniciatives legislatives necessàries per poder reclamar els cossos i la seva exhumació. El procés ha de ser necessàriament llarg, però a més està sent incomprensiblement lent, o més aviat, immòbil, perquè el termini del dictamen parlamentari s’ha exhaurit, i els deures estan al calaix del Govern. Ni tan sols s’està fent difusió del banc d’ADN per tenir més i més mostres disponibles si algun dia, per fi, s’obren les fosses, amb una llei menys obstruccionista. “És tan urgent que el Govern reaccione com indignant la seva inactivitat”, lamenta Malagarriga. “No hi ha gens més terrible que no tenir un cementiri en el qual anar a dipositar unes flors”, apunta Fondebrider, per a qui l’apatia governamental resulta inaudita: “Ni tan sols en països amb pocs recursos, com Etiopia, Timor oriental o Bolívia, he observat aquesta falta de voluntat política per dignificar la memòria dels morts de la guerra civil i la dictadura”, ha assegurat. Benjamí i Inés, com milers de persones, esperen que Vicente, com molts altres, tinga un dia una tomba que els tanque un cercle que porta dècades obert.
 

 

Participació