20
de juny
del
2014
A l'entrada anterior recordàvem l'afusellament de Francesc Cabanes en ser condemnat a mort per un Consell de Guerra Sumaríssim i d'Urgència a Tarragona. Gràcies al capítol del col·leccionable “ Los 100 Consejos de guerra del franquismo ” dedicat al Baix Ebre i editat pel Diari de Tarragona , sabem més coses d'esta mort. Francesc Cabanes , nascut el 1888, havia estat president d'ERC a Tortosa, regidor de l'Ajuntament i jutge municipal. Massa càrrecs amb significació política.
A la seua declaració, Cabanes admet les seues responsabilitats polítiques però busca eximir-se fent un llistat de les persones de dretes a les quals va ajudar a salvar la vida, entre elles, Josep Monllaó Panisello Llaonet -ex director del carlí Heraldo de Tortosa - o el folklorista Joan Moreira. Malgrat els bons informes de la Policia i la Guàrdia Civil -” por su intervención fueron puestas en libertad cien personas de significación derechista ”-, és acusat per la Falange de “ sembrar la mala semilla en esta comarca ” tot i reconèixer que “ favoreció a bastantes elementos de derecha pues sus instintos no eran sanguinarios ”. El jutge el sentencia a mort i és afusellat el 15 de juliol de 1939.
La repressió o millor dit, "la inversió en terror", en paraules de l'historiador Paul Preston, servirà, un cop acabada la Guerra, per imposar el nou ordre franquista. La guerra contra la República es perllongarà per altres mitjans, no als fronts de batalla sinó als tribunals militars, a les presons, als camps de concentració, als batallons de treball, a dins de l'Estat però també a l'exili, com ho il·lustra l'extradició del president Companys.
Com a conseqüència de la repressió s'aconsegueix afeblir l'oposició organitzada, però sobretot, atemorir la població que tendirà a amagar el passat i evitar parlar de política. Un llast que encara arrosseguem avui en dia.
Reivindicar el passat i denunciar la repressió franquista és un dels objectius de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona que fa unes setmanes va portar a Tortosa l'exposició Memòria Democràtica a Tarragona, un passat per a no oblidar . La mostra documentava les figures de l'alcalde Josep Rodríguez, el periodista Josep Subirats i el soldat Tomàs Roigé, tots tres represaliats pel franquisme, i en el cas de Rodríguez afusellat el 8 d'agost de 1939.
En el discurs de Cap d'Any, el 31 de desembre de 1939, Franco ja alertava: “ Es preciso liquidar los odios y pasiones de nuestra pasada guerra, pero no al estilo liberal, con sus monstruosas y suicidas amnistías, que encierran más de estafa que de perdón, sino por la redención de la pena por el trabajo, con el arrepentimiento y con la penitencia ”.
Tenim més testimonis de la repressió de la postguerra a les nostres terres. Des de la depuració de mestres, a l'assimilació dels treballadors públics o l'escarni quotidià de les famílies de republicans. Josep Gombau Borràs, mestre nacional a Santa Bàrbara, és apartat de la seua feina i obligat a pagar una multa de 200 pessetes després de passar cinc mesos tancat a la presó de Benicarló arran d'una denúncia.
Cartell de les Festes de les Santes de Mataró de 1936 provinent de la col·lecció del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i exposat a la mostra de l'Arxiu. Francesc Bas Espuny.
Cal saber que un cop ocupada Catalunya, dels 15.860 funcionaris existents, només 753 van conservar la seua plaça. De fet, tots aquells que volien treballar amb el nou règim van haver d'adoptar els nous codis per fer-se perdonar. És el cas de Francesc Bas Espuny, artista gràfic al qual l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre dedica una exposició visitable fins el 28 de juny . El mataroní Francesc Bas s'instal·la a Tortosa en acabar la Guerra per treballar com a delineant municipal i és l'autor de la majoria del material gràfic de postguerra a la ciutat. Bas passarà de les senyeres del cartell per les Festes de les Santes de 1936 als Crists crucificats dels cartells de Setmana Santa dels anys 1940.
En el llibre de Teresa Castelló dedicat a la dona pagesa de les Terres de l'Ebre, una dona de Benifallet recorda: “A la meua mare, com que era roja, quan vam arribar al poble, li feien fer jornals de vila. És anar a treballar gratis. Li feien anar a trencar ametlles, a agranar l'església o els carrers del poble, netejar els safarejos o la casa de l'alcalde. Això era el jornal de vila ... Hi havia una dona que era molt fascista i deia: Si l'església està bruta és perquè volem. Per què tenim los rojos del poble? ” (Castelló, Teresa La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60 Terres de l'Ebre , Farell Editors, 2013, pàg. 28)
Volem tancar esta entrada amb una altra exposició i un llibre. Hi ha una repressió encara més subtil. És aquella que s'exerceix a través de la cultura i les manifestacions artístiques oficials. En acabar la Guerra, la Barcelona laica, catalanista i revolucionària havia de ser purificada i reeducada. L'ensenyament, una de les competències més importants de l'Ajuntament, esdevindrà una eina per adoctrinar i espanyolitzar. La Ponencia de Cultura , per la seua banda, serà l'ens encarregat de gestionar la política cultural de l'Ajuntament destinada a construir una nova imatge de la cultura catalana en consonància amb el nou règim.
Exposició Barcelona en postguerra (1939-1945) Foto: Cedida
L'exposició Barcelona en postguerra (1939-1945) , al Castell de Montjuïc fins el 30 de juny, mostra a través de documents, fotografies, cartells, plànols i premsa de l'època com era la vida a la ciutat durant els primers anys de la postguerra. La mostra comença abordant la planificació de l'ocupació física de la ciutat per continuar amb l'impacte de la Victoria franquista sobre l'espai urbà i el desplegament d'una nova simbologia i un nou ritual palès en el nou calendari de festes. La darrera part de l'exposició se centra en la política cultural de l'Ajuntament. Hi ha un apartat també per recordar les triomfals visites de Heinrich Himmler i del comte Galeazzo Ciano que mostren sorprenents imatges com la d'un concert del grup artístic i cor de les Joventuts Hitlerianes al Palau de la Música amb esvàstiques incloses.
Setmana Santa a les portes de la Catedral de Barcelona, 6 d'abril de 1939. Foto: Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Este enorme esforç de documentació està recollit en el llibre-catàleg Barcelona en postguerra 1939-1945 de l'Editorial Efadós. A part dels textos impecables, el llibre permet delectar-nos amb les magnífiques fotografies, procedents de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de Carlos Pérez de Rozas, el millor fotògraf d'aquella Barcelona en blanc i negre.
A la seua declaració, Cabanes admet les seues responsabilitats polítiques però busca eximir-se fent un llistat de les persones de dretes a les quals va ajudar a salvar la vida, entre elles, Josep Monllaó Panisello Llaonet -ex director del carlí Heraldo de Tortosa - o el folklorista Joan Moreira. Malgrat els bons informes de la Policia i la Guàrdia Civil -” por su intervención fueron puestas en libertad cien personas de significación derechista ”-, és acusat per la Falange de “ sembrar la mala semilla en esta comarca ” tot i reconèixer que “ favoreció a bastantes elementos de derecha pues sus instintos no eran sanguinarios ”. El jutge el sentencia a mort i és afusellat el 15 de juliol de 1939.
La repressió o millor dit, "la inversió en terror", en paraules de l'historiador Paul Preston, servirà, un cop acabada la Guerra, per imposar el nou ordre franquista. La guerra contra la República es perllongarà per altres mitjans, no als fronts de batalla sinó als tribunals militars, a les presons, als camps de concentració, als batallons de treball, a dins de l'Estat però també a l'exili, com ho il·lustra l'extradició del president Companys.
Com a conseqüència de la repressió s'aconsegueix afeblir l'oposició organitzada, però sobretot, atemorir la població que tendirà a amagar el passat i evitar parlar de política. Un llast que encara arrosseguem avui en dia.
Reivindicar el passat i denunciar la repressió franquista és un dels objectius de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona que fa unes setmanes va portar a Tortosa l'exposició Memòria Democràtica a Tarragona, un passat per a no oblidar . La mostra documentava les figures de l'alcalde Josep Rodríguez, el periodista Josep Subirats i el soldat Tomàs Roigé, tots tres represaliats pel franquisme, i en el cas de Rodríguez afusellat el 8 d'agost de 1939.
En el discurs de Cap d'Any, el 31 de desembre de 1939, Franco ja alertava: “ Es preciso liquidar los odios y pasiones de nuestra pasada guerra, pero no al estilo liberal, con sus monstruosas y suicidas amnistías, que encierran más de estafa que de perdón, sino por la redención de la pena por el trabajo, con el arrepentimiento y con la penitencia ”.
Tenim més testimonis de la repressió de la postguerra a les nostres terres. Des de la depuració de mestres, a l'assimilació dels treballadors públics o l'escarni quotidià de les famílies de republicans. Josep Gombau Borràs, mestre nacional a Santa Bàrbara, és apartat de la seua feina i obligat a pagar una multa de 200 pessetes després de passar cinc mesos tancat a la presó de Benicarló arran d'una denúncia.
Cartell de les Festes de les Santes de Mataró de 1936 provinent de la col·lecció del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i exposat a la mostra de l'Arxiu. Francesc Bas Espuny.En el llibre de Teresa Castelló dedicat a la dona pagesa de les Terres de l'Ebre, una dona de Benifallet recorda: “A la meua mare, com que era roja, quan vam arribar al poble, li feien fer jornals de vila. És anar a treballar gratis. Li feien anar a trencar ametlles, a agranar l'església o els carrers del poble, netejar els safarejos o la casa de l'alcalde. Això era el jornal de vila ... Hi havia una dona que era molt fascista i deia: Si l'església està bruta és perquè volem. Per què tenim los rojos del poble? ” (Castelló, Teresa La dona pagesa de la Guerra Civil als anys 60 Terres de l'Ebre , Farell Editors, 2013, pàg. 28)
Volem tancar esta entrada amb una altra exposició i un llibre. Hi ha una repressió encara més subtil. És aquella que s'exerceix a través de la cultura i les manifestacions artístiques oficials. En acabar la Guerra, la Barcelona laica, catalanista i revolucionària havia de ser purificada i reeducada. L'ensenyament, una de les competències més importants de l'Ajuntament, esdevindrà una eina per adoctrinar i espanyolitzar. La Ponencia de Cultura , per la seua banda, serà l'ens encarregat de gestionar la política cultural de l'Ajuntament destinada a construir una nova imatge de la cultura catalana en consonància amb el nou règim.
Exposició Barcelona en postguerra (1939-1945) Foto: CedidaL'exposició Barcelona en postguerra (1939-1945) , al Castell de Montjuïc fins el 30 de juny, mostra a través de documents, fotografies, cartells, plànols i premsa de l'època com era la vida a la ciutat durant els primers anys de la postguerra. La mostra comença abordant la planificació de l'ocupació física de la ciutat per continuar amb l'impacte de la Victoria franquista sobre l'espai urbà i el desplegament d'una nova simbologia i un nou ritual palès en el nou calendari de festes. La darrera part de l'exposició se centra en la política cultural de l'Ajuntament. Hi ha un apartat també per recordar les triomfals visites de Heinrich Himmler i del comte Galeazzo Ciano que mostren sorprenents imatges com la d'un concert del grup artístic i cor de les Joventuts Hitlerianes al Palau de la Música amb esvàstiques incloses.
Setmana Santa a les portes de la Catedral de Barcelona, 6 d'abril de 1939. Foto: Carlos Pérez de Rozas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.Este enorme esforç de documentació està recollit en el llibre-catàleg Barcelona en postguerra 1939-1945 de l'Editorial Efadós. A part dels textos impecables, el llibre permet delectar-nos amb les magnífiques fotografies, procedents de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, de Carlos Pérez de Rozas, el millor fotògraf d'aquella Barcelona en blanc i negre.