Després de vint anys treballant en uns baixos del barri del Raval de Barcelona, aquesta parella d'artistes, va fugir al Sud. "Era l'única part de Catalunya que no coneixíem, i ens va fascinar", apunta la pintora. I hi van arribar per casualitat buscant un espai més gran on encabir quadres i escultures. "Teníem un estudi de 500 metres quadrats, però allí ja no hi cabíem i els preus anaven pujant", expliquen. "L'encarregat del bar on esmorzàvem ens va dir que per aquí podríem trobar granges i naus abandonades", assenyala FMG. I així van fer-hi cap. Van comprar la granja al 2002 i al 2007 s'hi van establir de forma permanent.
Feia anys que a Masdenverge m'havien dit que a les afores, prop de la gravera del Masdenvergenc, s'havia installat una pintora, però misteris del subconscient vaig pensar en una paisatgista qualsevol. Va ser la pallassa Pepa Plana, que ha fixat pel Cirque du Soleil, qui, l'estiu passat, em va tornar a parlar de la pintora i li va posar nom i cognoms i em va ensenyar la seua plana web. La d'ella i la d'FMG. I allí vaig poder comprovar que allò que pintaven no eren precisament paisatges convencionals.
Els quadres de Sabala són figuratius i destillen un gran sentit de l'humor. L'ésser humà és el seu gran tema i la gran protagonista de la seua obra és la dona, la dona madura i grassoneta. "Arriba un moment a la vida que la carn se'n va avall, però saps el que vols. Les protagonistes dels meus quadres són aquestes dones, lletges, però sàvies, que han après de la vida", argumenta. I també explica que des dels 20 anys pinta aquest model de dona. "Abans no sabia perquè ho feia, però ara que tinc 56 anys sí que ho sé. El que no sé és que passarà al futur quan en tingui 60 o 70. Si continuaré pintant dones de 50 o envelliran amb mi", afegeix. Els seus referents són Picasso (els seus personatges estan a l'hora de cara i de perfil) i Dubuffet per la seua ironia i sentit de l'humor. Amb els anys també ha anat depurant la seua tècnica pictòrica. Pinta primer un fons neutre amb pintura acrílica i d'allí van sorgint les seues dones, a les quals més que pintar els dóna forma amb els dits fent servir pintura a l'oli que ella mateixa crea experimentant amb els pigments.
Fernando és més polifacètic. Tot i que a ell no li agrada parlar de referents, els seus quadres recorden el simplisme de Miró i tenen alguna cosa de Münch. Experimenta amb els formats més inesperats i converteix en escultures objectes quotidians. I aquí no acaba la cosa, perquè també escriu contes i novelles i composa cançons. L'últim any ha composat 210 temes i ha escrit tres novelles. Diu que el sentit de l'humor és part indissociable de l'art i reivindica "el factor sorpresa" de la creació artística. "Quan pinto un quadre no vull saber com quedarà igual com quan escric una novella no vull saber què passarà", exemplifica. "Penso que l'artista s'ha de divertir creant, si no és així la seua creació no fa vibrar ningú", assenyala.
Fascinats per l'espill del Delta, pels troncs torçats de les oliveres i per l'esclat taronja de les plantacions de cítrics, Sabala i FMG, diuen sentir-se feliços a les Terres de l'Ebre i asseguren que el paisatge ha influït també a les seues creacions. "Pinto més animals, més natura, colors més vius", apunta FMG. "Curiosament quan estava a Barcelona pintava un o dos personatges per quadre i ara que estic aquí, que en teoria estem més sols, omplo els meus quadres de gent", assenyala ella, a l'hora que reconeix que també apareix més natura als seus quadres i els colors "són més vius i més nets".
Tot i que a les Terres de l'Ebre no han exposat gairebé mai, la seua trajectòria artística és llarga i prolífica, es remunta als anys 80. I han mostrat la seua obra en museus, galeries, i centres d'art d'arreu del món. Les últimes exposicions les han fet al Museu Würth de Logronyo, a la RoNam Galerie de Seul o al Centre Cultural Clima X de Miami. A Masdenverge, FMG va presentar aquest estiu el seu llibre Dibuixant cançons, un volum on transcriu i illustra un total de 250 temes composats per ell mateix.
El seu univers masdenvergenc és digne de veure's. Hi acumulen i hi exposen 30 anys d'obra mútua. Diuen que no descarten convertir l'espai en una fundació visitable. Ara bé, el seu projecte més a curt termini és fer una exposició retrospectiva i cara a cara de l'obra dels dos. On es vegi la seua evolució artística conjunta i cronològicament. Ara busquen centre o museu per fer-ho. A veure si la crisi els ho permet.