Carrer de Cervantes, número 22

per Antoni Royo, Tortosa, 6 de maig de 2014 a les 10:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dissabte 26 d'abril el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera van organitzar una jornada per commemorar el 75è aniversari de l'exili , en què centenars de milers de persones van haver de deixar les seves llars fugint de l'avanç de les tropes franquistes, fet que va precipitar la fi de la guerra civil, l'any 1939.

La jornada va començar amb unes ponències d'historiadors i la presentació de testimonis de l’exili del Banc Audiovisual del Memorial Democràtic, a continuació, les prop de 300 persones que veníem de Barcelona i Girona vam visitar el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera . Ja per la tarda, els autocars van portar-nos fins al Mémorial du Camp de Rivesaltes , prop de Ribesaltes, a la Catalunya Nord. Els barracons d'aquest camp militar d'internament -o de concentració, si escullo no ser políticament correcte-, han estat testimoni, en la seva dilatada vida (1939-2007), de les desventures dels indesitjats del segle XX: des dels republicans espanyols, els jueus i gitanos, els presoners feixistes de la Segona Guerra Mundial, els nacionalistes algerians, les restes dels exèrcits colonials fins arribar als immigrants clandestins.


En primer terme Jordi Rosell, seguit d'Antoine de la Fuente i Agnès Sajaloli, directora del Musée Mémorial du camp de Rivesaltes. Foto: Cedida

En una intervenció molt emotiva, Antoine de la Fuente i Jordi Rosell, dos persones que van conèixer els camps de concentració francesos, van recordar la set, la fam, el fred, les humiliacions i la promiscuïtat. De la Fuente venia acompanyat pel seu nét; després d'un llarg i forçat nomadisme per França, es va radicar a Perpinyà. Rosell, en acabar l'acte tornaria a Barcelona, el seu periple vital el va portar dels camps a la Resistència, i de França a Veneçuela, els Estats Units i de retorn a Espanya.

Restes de barracó, Camp de Rivesaltes. Foto: Cedida

Uns pocs barracons encara s'aguanten dempeus, la majoria estan en runes enmig d'un paratge feréstec i assotat per la tramuntana. Un mur reprodueix un text de Jorge Semprún, mort el 2011, ell mateix internat al camp de concentració alemany de Buchenwald. El fonoll i la farigola omplen l'ambient d'aquesta tarda primaveral, però no arriben a alleugerir aquest paratge sinistre, lluny de tot, envoltat per naus industrials, aerogeneradors i les tanques dels recinte militar abandonat. El Musée Mémorial du camp de Rivesaltes està en construcció i la seva inauguració està prevista per al mes de juny de 2015. Ben segur que un cop el Museu obert i rehabilitades les barraques, es difuminarà l'energia que desprèn l'indret.


En un altre temps i en un altre lloc, quan allò que se celebrava era la fi de la guerra, el 13 de gener de 1954, el Diario Español de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Tarragona , la capçalera (1939-1968) de l'actual Diari de Tarragona , va publicar una entrevista a José Monllaó Panisello Llaonet  feta pel seu corresponsal a Tortosa: “ Hace quince años fue liberada Tortosa ”.

El diari reprodueix el bàndol de l'alcalde de Tortosa, Esteban Albacar Ferrando, que convida a la ciutadania a guarnir les seves cases i assistir als actes commemoratius. Albacar recorda la data com “ una de las efemérides más destacadas de la Historia local por su significación y por los saludables frutos que produjo en todos los aspectos de la vida ciudadana ya que con el triunfo de las armas nacionales brilló nuevamente el sol de la libertad, de la justicia y del bienestar ”.

Llaonet , el primer en trepitjar el sòl de la riba esquerra de Tortosa, és preguntat sobre l'hora de l'ocupació de la riba -l' alliberament , en la terminologia de l'època-. Les tropes franquistes travessen el riu entre les 6 i les 7 del matí però segueixen cap al Perelló sense deixar cap soldat a la ciutat. En paraules de Monllaó, no calia, “ pues todo era tranquilidad y orden. Todos estaban atemorizados ”.

Foto cedida pels companys del bloc Tortosa Antiga. Fotografia atribuïda a Josep Mª Sagarra i Plana, un dels pioners del fotoperiodisme català. Treballava per La Vanguardia i un cop acabada la Guerra Civil va decidir quedar-se a Barcelona. Va ser depurat, li van retirar el carnet de premsa i no el van readmetre al diari. Va haver de guanyar-se la vida treballant d'incògnit per l'Agència EFE i per la revista Hola.


El Regimiento de Pontoneros de Saragossa va organitzar el trànsit de barcasses. Cap a les 9,30 hores del matí arriba un primer camió d' Auxilio Social per la carretera de Bítem. Auxilio Social -una organització de socors humanitari inspirada en la Winterhilfe nazi-, juntament amb una delegació de l'entitat Frentes de Guerra y Hospitales , vinculada als carlistes, s'instal·len per fer el repartiment de queviures en el local del Cercle carlista -el 1954 ocupat pel Club de Tennis- al número 22 del carrer de Cervantes.

Un document del NO-DO (4:24 – 5:15) mostra un atapeït carrer de Cervantes amb persones -la càmera es recrea sobretot amb les imatges dels xiquets- que reben l'avituallament. La veu en off emfasitza en la generositat dels vencedors: “ durante muchos días, mujeres, ancianos y niños han recibido de la institución de la Falange que ha subvenido generosamente a todas las necesidades de las poblaciones liberadas ”. Unes accions destinades a guanyar-se l'adhesió d'una població afamada i atemorida.

Com a “fet curiós” d'aquell dia, Monllaó recorda la presentació espontània de Francesc Cabanes -ex fiscal del Front Popular- davant de les noves autoritats per renegar dels seus antics companys: “ para hacer patente su protesta por los hechos cometidos por los que él tenía como camaradas ”.

Aquest penediment no li servirà de res. Josep Subirats Piñana ens desvetlla el que Monllaó calla: “Quan les noves autoritats franquistes s'establiren a Tortosa, Cabanes es traslladà des de Camarles a l'horta de Bítem, on vivia part de la seva família. Tot seguit anà a Tortosa i es passejà amb naturalitat pel carrer de Cervantes, ben convençut que, acabada la guerra, tothom podria viure en pau. Anava errat, però. Si bé ningú no el denuncià, pel sol fet d'haver tingut càrrecs durant la República, la guàrdia civil el detingué i l'empresonà (...) Cabanes fou afusellat el 15 de juliol de 1939, a Tarragona, després de ser condemnat a mort pel consell de guerra sumaríssim i d'urgència tarragoní”. (Subirats Piñana, Josep Tortosa, front de guerra  Columna edicions, 1996, pàg. 237-238)

El número 22 del carrer de Cervantes està igual, la façana, el número a la porta d'entrada, una imatge congelada de color sèpia. No cal buscar fotos antigues per imaginar-nos-ho. És un dels llocs de memòria de la Guerra Civil a Tortosa. Passant pel davant, i amb les imatges del NO-DO al cap, podem evocar amb facilitat aquells primers dies en què per menjar s'havia d'anar a buscar el pa dels vencedors al carrer de Cervantes. La guerra s'havia acabat.
 

 

Participació