Els observadors del canvi climàtic

Núria, Constanta, Alba, Peter, Joan Ramon i Aziz, els investigadors del C3.

Són els observadors i vigilants del canvi climàtic. Mentre part de la gent s’estora amb els efectes d’este esdeveniment que trastoca paisatges, modifica ecosistemes, rebat economies agrícoles i impulsa migracions, o mentre altres discutixen amb escepticisme alguns auguris de la situació que ja vivim, sis científics, tres d’ells catalans (dels quals una ebrenca i un del Priorat) i tres vinguts d’Hongria, Guinea Conacri i Rumania, són els ulls que des de les Terres de l’Ebre aporten al món la seua recerca sobre l’observació del clima a la Mediterrània. Amb ells, la peça del trencaclosques mundial en esta part del planeta s’està reconstruint, rescatant dades, homogeneïtzant-les i validant-les, per encaixar amb la resta i disposar finalment d’un mapa sòlid que certifique el que està passant, i fonamente noves projeccions meteorològiques. És el C3 (Centre de Canvi Climàtic), un reducte silenciós de ciència, en estat pur, al campus de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili.

Estan ubicats a la tercera planta de l’edifici principal del Campus. Allí, els sis investigadors es concentren durant hores davant l’ordinador, cada dia, per analitzar bases de dades, digitalitzar-les si cal, passar controls de qualitat i generar finalment anàlisis i documents d’alta qualitat . Són les peces d’un projecte científic que, amb una segona ala, la directiva, formada per Manola Brunet –directora del C3-, Enric Aguilar i Javier Sigró, a la facultat de Turisme i Geografia de la URV a Vila-seca, i amb el suport d’Eloisa Also i Olga Alegria en la vessant administrativa, fa del C3 un punt de referència internacional.

“Des de finals del segle passat un petit grup d’investigadors geògrafs de l’URV vam voler analitzar l’evolució del clima espanyol des de que existeixen observacions meteorològiques (més de dos-cents anys de dades pels observatoris més antics), adonant-nos que les dades existents eren registres molt curts i que presentaven múltiples problemes de qualitat i homogeneïtat”, explica Manola Brunet. Aquest fet els va dur a la necessitat de “reconstruir rigorosament el nostre clima i endinsar-nos en camps de recerca que actualment són punters arreu del mon, com el rescat de dades històriques del clima i la creació de registres climàtics de llarg recorregut i alta qualitat que representessen fidelment les variacions reals del temps i del clima i no fossen el resultat d’errors artificials introduïts en els registres deguts als canvis en les condicions i pràctiques d’observació de l’atmosfera al llarg del temps”, apunta.

En pocs anys, la seva activitat va començar a ser coneguda, primer a l’escala espanyola i europea, en desenvolupar la primera reconstrucció de com i quant s’havia escalfat el clima de l’Espanya peninsular, -abastament utilitzada pel govern espanyol en els seus informes nacionals sobre el canvi climàtic a Espanya-, i després a l’escala internacional, gràcies a la seva activa participació en activitats destinades a identificar les mancances dels sistemes d’observació del clima i posar remei mitjançant el desenvolupament de capacitats en els àmbits de recerca que els són propis arreu del món. Esta alta visibilitat del petit grup de recerca va ser molt ben acollida pel rectorat de l’URV, el qual va decidir crear el C3 a les Terres de l’Ebre per impulsar la societat del coneixement i la innovació al territori, una tasca que porten amb entusiasme des del 2009.

Un petit grup d'investigadors

Núria Pérez, de l’Hospitalet de Llobregat, és la darrera que ha arribat al grup, el passat mes de febrer, després d’optar una convocatòria de beques que li portarà a fer el doctorat en l’àmbit Paleoclimàtic. “Jo no em fixo en mes mesures directes de temperatures, sinó en les senyals que han quedat a la natura, per exemple a partir del polen que ha quedat als sediments i tot un seguit llarg de senyals, a partir de les que podem extrapolar-ho al comportament del clima en temps passats”, explica. Qui està en una fase més avançada del seu doctorat, de fet a les acaballes, és Aziz Barry, guineà, que s’ha centrat en analitzar el canvi que s’està produint a cada regió en un país el 90% de la població del qual viu de l’agricultura. “La gent al meu país diu que cada cop la pluja, que és bàsica, arriba més tard i s’acaba abans… el meu treball consistix en posar la ciència darrera d’estes creences i després de la meua recerca puc aportar dades i certificar que, realment, disposem de la base per determinar que la gent té raó”.

Joan Ramon Coll, de Falset, va enllestir la tesi a l’octubre i ara treballa en el projecte europeu UERRA (Uncertainties in Ensembles of Regional Reanalyses), juntament amb el científic hongarès Peter Domonkos i la romanesa Constanta Boroneant. Este projecte compila totes les dades meteorològiques existents per Europa, les digitalitza si cal, i detecta possibles errors i minimitza les incerteses per tal de millorar la qualitat de les bases de dades disponibles.

Alba Gilabert és de Jesús i també, com els seus companys, destaca la importància de millorar les dades: “Potser no té un efecte tangible però és bàsic per donar fiabilitat a les investigacions i millorar els models per fer projeccions fiables d’allò que està passant”, afirma.

El canvi climàtic, a l’Ebre

“Sobre les Terres de l’Ebre citaria dos fenòmens preocupants, un és combinat i afecta el delta: l’augment del nivell del mar i la subducció de la placa deltaica són dos factors contraris que sumen efectes negatius de cara a la salinització i la regressió”, apunta Joan Ramon. Especialista en sequeres com és, també destaca els efectes que estes poden tindre sobre el cabal del riu: “Si cada cop baixa menys aigua hi queda afectada l’economia, perquè toca l’agricultura i el turisme”. També Alba advertix de les conseqüències de projectar-nos cap a un clima amb més sequeres, amb cultius com l’olivera i el cítric que ja ho estan notant. Núria apunta al respecte que “canviarà el règim publiomètric i per això crec que el pla de conca ha de tenir en compte tots els mecanismes per afrontar les conseqüències amb el mínim impacte”.

“Estic preocupat pel que passarà en aquesta zona perquè el clima natural de la regió és de precipitacions molt variables i a això li hem de sumar que el promig de precipitacions baixa i la temperatura puja, de manera que també puja la necessitat d’aigua de les plantes”, assegura Peter. Davant de situacions així, reclama que els polítics, que prenen en darrera instancia les decisions, tinguen més en compte l’opinió dels científics. Constanta, en este sentit, reivindica també la importància que “les persones que prenen decisions tinguen en compte les polítiques a llarg termini i no tant els interessos econòmics més immediats”.