24
d'abril
del
2014
Actualitzat
el
05
d'abril
del
2015
a les
8:52h
« Recordo tantes coses. I m'adono
que dins el cos tinc més records que vísceres.
De cop comprenc que l'home és la memòria. »
La veu de Gerard Vergés s'ha apagat en les acaballes d'una diada de Sant Jordi en què el seu nom ha sonat com un dels venuts al territori. Passaven pocs minuts de les 11 de la nit, quan l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha fet pública la notícia a través de twitter.
Nascut a Tortosa el 1931, Vergés va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997. Va ser farmacèutic i professor universitari, a més d'escriptor. El seu primer llibre publicat, el poemari L'ombra rogenca de la Lloba , (1981), va ser guanyador del Premi Carles Riba.
Com a traductor, destaca la seva versió dels sonets de William Shakespeare ( Tots els sonets de Shakespeare , 1993, premi Serra d'Or de traducció poètica 1994). La seua poesia completa ha estat traduïda al castellà de mà de Ramón García Mateos en el volum La raíz de la mandrágora (2005) . També va ser col·laborador habitual del diari Avui i columnista al setmanari l'Ebre . Una part d'aquestes col·laboracions han estat recollides a Alfabet per a adults . És membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 2001.
El 22 de maig del 2009 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa (ja disposava de la Medalla de Plata, atorgada durant l'alcaldia de Vicent Beguer).
A més del Carles Riba, Vergés va ser premiat amb el Premi Josep Pla per Tretze biografies imperfectes l'any 1985. Cinc anys més tard rebia el Premi Josep Vallverdu per Eros i art. Al 1994 va rebre el Premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica per Tots els sonets de Shakespeare.
Precisament este Sant Jordi el seu últim poemari, El jardí de les Delícies, ha estat un dels títols més venuts a les Terres de l'Ebre.
La biblioteca virtual Miguel de Cervantes descriu així la seua obra: " El to elegíac és la constant que, amb més claredat, solca la producció lírica de Gerard Vergés: la construcció i evocació del temps passat que el poeta utilitza com a referent habitual, com a contrapunt per al temps present i, sovint, també per a un futur que s'intueix amarg i destructor".
que dins el cos tinc més records que vísceres.
De cop comprenc que l'home és la memòria. »
La veu de Gerard Vergés s'ha apagat en les acaballes d'una diada de Sant Jordi en què el seu nom ha sonat com un dels venuts al territori. Passaven pocs minuts de les 11 de la nit, quan l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha fet pública la notícia a través de twitter.
Nascut a Tortosa el 1931, Vergés va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997. Va ser farmacèutic i professor universitari, a més d'escriptor. El seu primer llibre publicat, el poemari L'ombra rogenca de la Lloba , (1981), va ser guanyador del Premi Carles Riba.
Com a traductor, destaca la seva versió dels sonets de William Shakespeare ( Tots els sonets de Shakespeare , 1993, premi Serra d'Or de traducció poètica 1994). La seua poesia completa ha estat traduïda al castellà de mà de Ramón García Mateos en el volum La raíz de la mandrágora (2005) . També va ser col·laborador habitual del diari Avui i columnista al setmanari l'Ebre . Una part d'aquestes col·laboracions han estat recollides a Alfabet per a adults . És membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya des del 2001.
El 22 de maig del 2009 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa (ja disposava de la Medalla de Plata, atorgada durant l'alcaldia de Vicent Beguer).
A més del Carles Riba, Vergés va ser premiat amb el Premi Josep Pla per Tretze biografies imperfectes l'any 1985. Cinc anys més tard rebia el Premi Josep Vallverdu per Eros i art. Al 1994 va rebre el Premi de la Crítica Serra d'Or de traducció poètica per Tots els sonets de Shakespeare.
Precisament este Sant Jordi el seu últim poemari, El jardí de les Delícies, ha estat un dels títols més venuts a les Terres de l'Ebre.
La biblioteca virtual Miguel de Cervantes descriu així la seua obra: " El to elegíac és la constant que, amb més claredat, solca la producció lírica de Gerard Vergés: la construcció i evocació del temps passat que el poeta utilitza com a referent habitual, com a contrapunt per al temps present i, sovint, també per a un futur que s'intueix amarg i destructor".