Investigadors de la URV desenvolupen nous equips per mesurar la radioactivitat

Les unitats de mesura estan instal·lades a riu Ebre i a la central nuclear d’Ascó

Redacció
09 d'abril del 2014
Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili desenvolupen nous equips per mesurar la radioactivitat ambiental de forma automàtica i en temps real. Els resultats de l’estudi, que ha contribuït al disseny i calibratge de nous tipus d’instruments de mesura dels isòtops radioactius presents a l’aire i a l’aigua, s’han presentat en la tesi que ha defensat Ramon Casanovas, de la Unitat de Física Mèdica de la URV. Les unitats de mesura estan instal·lades a riu Ebre i a la central nuclear d’Ascó.

Segons ha informat la URV, en el marc d’esta tesi s’han desenvolupat i calibrat tres tipus diferents d’equips de mesura de la radioactivitat ambiental, que formen part del projecte de renovació de la xarxa de vigilància radiològica ambiental de la Generalitat de Catalunya, promogut des del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR), i en el qual participen també investigadors de la UPC i l’empresa Raditel Serveis. El primer tipus d’equip realitza la mesura dels nivells de radioactivitat a l’aigua. Actualment, dues unitats d’este equip es troben en funcionament al riu Ebre, abans i després del seu pas per la central nuclear d’Ascó. Els altres dos tipus de monitors permeten mesurar els nivells de radioactivitat a l’aire i es troben en funcionament dins de la central nuclear d’Ascó. Des de la seva implementació entre 2010 i 2011, no s’han detectat nivells anòmals de radioactivitat en cap d’ells. Els dissenys dels equips s’han protegit mitjançant dues sol·licituds de patent.

L’avantatge principal dels nous equips desenvolupats és que fan ús de l’espectrometria gamma, un dels mètodes més fiables per identificar i analitzar les mostres radioactives. Este sistema permet la mesura i l’anàlisi de l’energia de la radiació tipus gamma detectada, de forma automàtica i en temps real. És a dir, la tècnica permet la identificació i quantificació dels isòtops radioactius presents a l’aigua o a l’aire, un aspecte que no era possible amb els equips antics. Així, mentre que la identificació dels isòtops involucrats en possibles increments radiològics permet distingir si aquests són d'origen natural o artificial, la seva quantificació fa possible una comparació de les dades obtingudes amb els límits legals establerts per a cadascun d’ells, cosa que alhora facilita l'establiment de nivells d'alarma que permetran una actuació molt més ràpida en cas d'increment radiològic.