07
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
11:42h
El Consell de Ministres autoritza el transvasament temporal de l'Ebre a Santander. La mesura per traspassar 4,99 hectòmetres cúbics de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre a la del Cantàbric Occidental servirà, segons detallaven des del Consell de Ministres, "per cobrir les necessitats de proveïment de Santander i les zones limítrofes, un cop esgotats els recursos dels sistemes de proveïment propis".
L'aprovació, però, no ha estat ben rebuda per cap de les parts implicades, ja que l'aigua prové de l'embassament de l'Ebre que es troba a Cantàbria, comunitat autònoma on neix el riu, però la ciutat de Santander no pertany a la conca de l'Ebre, sinó a la del Cantàbric. Tot i això, l'executiu cantàbric considera que l'acord és "insuficient", ja que la seva aspiració era que fos "indefinit". D'altra banda, les Terres de l'Ebre i l'Aragó ja fa temps que s'oposen al transvasament, tant des de moviments ciutadans com el de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) com des dels mateixos organismes públics.
En l'autorització de la transferència, el Consell de Ministres atribueix a la Direcció General de l'Aigua l'encàrrec de concretar les condicions del transvasament, el volum de la qual no podrà ser superior a 4,99 hectòmetres cúbics, i que es realitzarà durant el present any hidrològic, fins al 30 de setembre de 2020. A més, l'executiu ha definit les infraestructures hidràuliques associades al transvasament de l'Ebre cap a Santander, que es realitzarà a través d'una captació en l'embassament de l'Ebre i una canonada de transport en forma de "Y", amb dos ramals de connexió cap a Santander i Torrelavega.
Reaccions oposades
L'executiu de Cantàbria considerava que l'acord a què s'ha arribat "dona molta tranquil·litat pel que queda d'estiu", ja que podrà agafar l'aigua que es necessiti del pantà de l'Ebre, "fins a la quantitat determinada i sense la necessitat de tornar-la". Tot i això, ha sol·licitat una reunió urgent amb la Secretaria de Medi Ambient del Ministeri per a la Transició Ecològica per a conèixer les motivacions del text aprovat. D'altra banda, l'ajuntament de Santander ha exigit una solució "definitiva" per a l'abastiment d'aigua a la ciutat. La consellera de Medi Ambient, Margarita Rojo, tot i que ha valorat positivament la mesura, l'ha valorat com a "clarament insuficient".
Per la seva part, el govern de l'Aragó, que va emetre un informe en contra, estudia recórrer la situació. Mentre que a les Terres de l'Ebre s'havien aprovat, durant les últimes setmanes, una sèrie de mocions contra el transvasament.
Des de les Terres de l'Ebre es reclama que qualsevol extracció d'aigua del riu és una afectació per al tram final de l'Ebre, que a hores d'ara necessita més cabals i sediments per fer front al problema, cada cop més evident, de regressió del Delta de l'Ebre. El passat 13 de juliol es va reunir a Amposta el front institucional d'alcaldes, que es comprometien "a seguir minuciosament i oposar-nos a l'aprovació de qualsevol detracció d'aigua que es realitzi a la Conca hidrogràfica de l'Ebre mentre no tinguem assegurada la pervivència física del Delta i el bon estat ecològic de l'aigua del tram final del riu".
L'aprovació, però, no ha estat ben rebuda per cap de les parts implicades, ja que l'aigua prové de l'embassament de l'Ebre que es troba a Cantàbria, comunitat autònoma on neix el riu, però la ciutat de Santander no pertany a la conca de l'Ebre, sinó a la del Cantàbric. Tot i això, l'executiu cantàbric considera que l'acord és "insuficient", ja que la seva aspiració era que fos "indefinit". D'altra banda, les Terres de l'Ebre i l'Aragó ja fa temps que s'oposen al transvasament, tant des de moviments ciutadans com el de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) com des dels mateixos organismes públics.
En l'autorització de la transferència, el Consell de Ministres atribueix a la Direcció General de l'Aigua l'encàrrec de concretar les condicions del transvasament, el volum de la qual no podrà ser superior a 4,99 hectòmetres cúbics, i que es realitzarà durant el present any hidrològic, fins al 30 de setembre de 2020. A més, l'executiu ha definit les infraestructures hidràuliques associades al transvasament de l'Ebre cap a Santander, que es realitzarà a través d'una captació en l'embassament de l'Ebre i una canonada de transport en forma de "Y", amb dos ramals de connexió cap a Santander i Torrelavega.
Reaccions oposades
L'executiu de Cantàbria considerava que l'acord a què s'ha arribat "dona molta tranquil·litat pel que queda d'estiu", ja que podrà agafar l'aigua que es necessiti del pantà de l'Ebre, "fins a la quantitat determinada i sense la necessitat de tornar-la". Tot i això, ha sol·licitat una reunió urgent amb la Secretaria de Medi Ambient del Ministeri per a la Transició Ecològica per a conèixer les motivacions del text aprovat. D'altra banda, l'ajuntament de Santander ha exigit una solució "definitiva" per a l'abastiment d'aigua a la ciutat. La consellera de Medi Ambient, Margarita Rojo, tot i que ha valorat positivament la mesura, l'ha valorat com a "clarament insuficient".
Per la seva part, el govern de l'Aragó, que va emetre un informe en contra, estudia recórrer la situació. Mentre que a les Terres de l'Ebre s'havien aprovat, durant les últimes setmanes, una sèrie de mocions contra el transvasament.
Des de les Terres de l'Ebre es reclama que qualsevol extracció d'aigua del riu és una afectació per al tram final de l'Ebre, que a hores d'ara necessita més cabals i sediments per fer front al problema, cada cop més evident, de regressió del Delta de l'Ebre. El passat 13 de juliol es va reunir a Amposta el front institucional d'alcaldes, que es comprometien "a seguir minuciosament i oposar-nos a l'aprovació de qualsevol detracció d'aigua que es realitzi a la Conca hidrogràfica de l'Ebre mentre no tinguem assegurada la pervivència física del Delta i el bon estat ecològic de l'aigua del tram final del riu".