23
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
18:54h
La recollida selectiva va augmentar un 9% el 2019 respecte a l'any anterior i va arribar al 44,8% del total dels residus municipals -1,8 milions de tones-, la xifra més alta fins ara a Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s'ha mostrat optimista sobre l'objectiu d'arribar al 50% de la recollida selectiva aquest any i ha reivindicat el paper d'ajuntaments i altres ens.
Per comarques, el Berguedà pren el relleu a Osona com la comarca que més recicla. L’escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. I que al 2018 va passar al lloc 20.
La quantitat de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13. De millors a pitjors resultats el rànquing incorpora el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l’Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l’objectiu europeu. El Montsià i la Terra Alta per tant són les comarques de l'Ebre que més reciclen, amb un 53,12% i un 50,62% respectivament. La tercera, pel que fa a les Terres de l'Ebre, és la Ribera d'Ebre, amb un 48,21%, i la quarta el Baix Ebre, amb un 44,17%.
Per tipus de residu, la recollida selectiva que ha crescut més en comparació amb l'any anterior al conjunt de Catalunya ha estat el paper i el cartró, amb un 29% més. La de vidre ha crescut un 6,6% i també han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte el 2018, i els envasos lleugers, amb un increment del 4,5%.
El servei de recollida de l’orgànica s’ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge. La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte l’any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones.
El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha apuntat, sobre l'impacte de la pandèmia -molt clar en la generació de residus-, que no han notat un relaxament dels hàbits de la població.
Per comarques, el Berguedà pren el relleu a Osona com la comarca que més recicla. L’escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. I que al 2018 va passar al lloc 20.
La quantitat de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13. De millors a pitjors resultats el rànquing incorpora el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l’Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l’objectiu europeu. El Montsià i la Terra Alta per tant són les comarques de l'Ebre que més reciclen, amb un 53,12% i un 50,62% respectivament. La tercera, pel que fa a les Terres de l'Ebre, és la Ribera d'Ebre, amb un 48,21%, i la quarta el Baix Ebre, amb un 44,17%.
Per tipus de residu, la recollida selectiva que ha crescut més en comparació amb l'any anterior al conjunt de Catalunya ha estat el paper i el cartró, amb un 29% més. La de vidre ha crescut un 6,6% i també han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte el 2018, i els envasos lleugers, amb un increment del 4,5%.
El servei de recollida de l’orgànica s’ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge. La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte l’any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones.
El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha apuntat, sobre l'impacte de la pandèmia -molt clar en la generació de residus-, que no han notat un relaxament dels hàbits de la població.
Les dades de la recollida selectiva, per comarques by naciodigital on Scribd