Assumpta Arasa: «Hem après que haurem de viure en la incertesa»

La psicològa i artista d'arrels planeres presenta el llibre «Cases de Paper », un seguit d'eines psicològiques per a judar a superar l'ansietat, la por i el baix estat d'ànim esdevinguts arrel de la crisi pel coronavirus

per Sofia Cabanes , Santa Bàrbara, 9 de juny de 2020 a les 10:19 |
Assumpta Arasa ha escrit 'Cases de Paper', durant el confinament, a Santa Bàrbara | Cedida
La formació d'Assumpta Arasa Altimira (Sabadell, 1970) és pot definir com a polièdrica. Llicenciada en Belles Arts a la Hogeschool voor de Kunsten Utrecht (Països Baixos) i Graduada Psicologia Clínica (Premi Extraordinari pel millor expedient acadèmic) per la  Universitat Oberta de Catalunya, presenta Cases de paper. Eines psicològiques per a l'autogestió de les emocions (Editorial Lo Diable Gros), un llibre sorgit del confinament i que incideix, precisament, en les conseqüències psicològiques que se'n deriven d'estos mesos que hem hagut de conviure amb pors, ansietat i, sovint, tristesa.

Arasa, d'arrels planeres, viu a Santa Bàrbara des del 2002. Des d'aquí ha anat escrivint durant les primeres setmanes de confinament els articles a «psicologia en temps de coronavirus», que podeu llegir a l'aguaita.cat i que, més desenvolupats, també es poden trobar en este llibre. El proper 20 de juny el presentarà a les 19:30 el presentarà a la Plaça 1 d'Octubre de Santa Bàrbara.


D'on surt el títol Cases de Paper?

El títol surt perquè, en la nostra societat occidental, ens hem cregut que vivíem segurs gràcies a la tècnica i la tecnologia. Ens negàvem a acceptar la incertesa que va aparellada a la vida. Crec que després d'esta crisi del coronavirus, hem pogut veure que això no és així.


La fortalesa no resideix en estructures fora de nosaltres, ni en el seu control absolut, sinó en les eines de què disposem nosaltres mateixos i mateixes. Per això, este llibre, que està pensat per aportar eines psicològiques, vol remarcar esta idea i la transmet des del minut zero amb el propi títol.

A part de psicòloga, una altra de les teues fecetes més destacades és la d'artista. Això, com a mínim en la portada, queda reflectit en el llibre, no?

Sí, de fet, jo venia del món de l'art quan vaig posar-me a estudiar psicologia. A Sabadell, on vaig néixer, vaig estudiar disseny gràfic i a Utrecht, Països Baixos, vaig fer la carrera de Belles arts.

Què representa l'escultura de la portada?

La foto de la portada és d'una escultura meua que vaig donar a un cercle de dones d'aquí les Terres de l'Ebre i que representa a les deesses mediterrànies. Crec que d'estes deesses, en tenim molts exemples en la prehistòria, representen la vida i jo, amb esta imatge a la portada, volia aportar esta visió positiva i mostrar que d'alguna manera ens en sortirem i la vida guanyarà!

«Per a mi, l'important, sempre, ha sigut el benestar emocional i psíquic de les persones durant el confinament. Però ara que ja comencem a sortir encara tenim moltes pors»

El llibre va ser escrit en ple confinament i recull i amplia alguns dels articles que has anat publicant a l’aguaita.cat, en la secció «psicologia en temps de coronavirus». Creus que estes eines, seran vàlides almenys fins que no sorgisca una vacuna?


Crec que en este llibre es mostren força eines psicològiques malgrat que no és del tot un llibre d'autoajuda, sinó més aviat un llibre d'autoempoderament. Per a mi, allò important, sempre, ha sigut el benestar emocional i psíquic de les persones durant el confinament. Però ara que ja comencem a sortir, encara tenim moltes pors que no passaran amb la vacuna, ja que, com deia, hem après que haurem de viure en la incertesa i que, amb el canvi climàtic, tindrem, segurament, nous virus.

Per això vull comentar que, després de la crisi sanitària, vindrà la crisi econòmica i això també em preocupava molt. Sé que pagar-se una teràpia no tothom ho pot fer, d'esta manera, volia posar a l'abast de tothom certes eines que poden ajudar, malgrat que també sé que, si hi ha un trastorn de veres, un llibre no es prou i no pot suplir mai la teràpia.

Els pitjors enemics davant d'una situació com la que hem viscut són la por i l'ansietat?

Els pitjors enemics són fer un desplaçament de la capacitat d'entomar els problemes que tenim. M'explico. Quan jo penso que, controlant l'entorn, em puc sentir segura m'apropo a moltes inseguretats que faran possible que apareguen les pors i l'ansietat. Això ho observem d'una manera molt clara en un trastorn TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu).

En la nostra societat, que és una mica obsessiva i compulsiva, també ens hem volgut creure semi déus capaços i capaces de controlar-ho tot amb la tècnica i la tecnologia. I arriba el virus. Doncs bé, ara és el moment d'adonar-se que no podem controlar tots els elements que són fora de nosaltres, sinó que es tracta de tenir eines per poder entomar allò que ens pot passar. Ens hem de començar a sentir més segurs i segures. Per això jo penso que és molt important empoderar-se.
 

Portada del llibre 'Cases de Paper. Eines psicolgiques per a l'autogestió de les emocions' Foto: Cedida



Sovint, la gent d'a peu, quan sentim malestar o angoixa solem definir-ho com a ansietat. Seria correcte? Què és exactament l'ansietat?

Una cosa és sentir-nos ansiosos i ansioses i l'altra patir un trastorn de l'espectre ansiós. Per això, quan parlem de trastorns d'ansietat, s'ha de saber, que n'hi ha de molts tipus. En el llibre n'exposo un quants dels que trobem al Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales DSM-5. Este manual també l'he posat com a bibliografia recomanada.

Voldria dir com a incís, que d'entrada una major activació de l'organisme davant la percepció d'un perill, és una resposta molt adaptativa, encara que la percebem com a negativa, és a dir, com a una experiència ansiosa, ja que ens permet tenir major fortalesa per sortir-nos del perill. El problema és quan esta activació s'allarga en el temps i no hi haja una causa clara que la desencadene. Tant per la durada com per la manca de desencadenants, ens poden portar a pensar que ja estem davant un trastorn i és aquí quan hem de demanar ajuda als especialistes per evitar que este estat es faça crònic.

«Crec que en cadascuna de les diferents fases de desconfinament ens podem trobar en les diverses fases de dol»

Quins símptomes psicològics adversos ens podem trobar ara que som a la fase 3 de desconfinament i s'intueix la tornada a una certa normalitat?


Crec que en cadascuna de les diferents fases de desconfinament ens podem trobar en les diverses fases de dol. La que penso que és més preocupant per la salut física és la de negació, ja que deixem de preveure els possibles problemes reals del contagi i no prenem les mesures que cal. En canvi, la pitjor per a la psique, és la de depressió i este segur que apareixerà. A més, també hi ha alguns experts que ja parlen obertament que, algunes persones, patiran un TEPT (Trastorn per Estrès Post Traumàtic). És a dir, encara queda molt a fer.

En la introducció del llibre expliques que les eines de millora que proposes es basen en les teràpies d'arrel cognitiu-conductuals. En què es basen?

En la psicologia hi ha diverses escoles. Jo, d'entrada, parteixo de l'escola cognitiu-conductual que seria llarga d'explicar, però es mostra molt eficaç i eficient per a problemes i trastorns psicològics. De totes maneres, personalment, i al llibre també ho explico, de vegades faig servir altres escoles, no de manera aleatòria, sinó de manera controlada. De fet penso que, l'escola cognitiu-conductual, ens ajuda a treballar els problemes que tenim, per exemple l'ansietat i la depressió, però escoles d'arrel més humanista, que també treballo i en tinc formació, es centren en les nostres fortaleses. Així tinc clar que, després de millorar els problemes, hem de treballar per enfortir les nostres qualitats, perquè ens empoderaran. Al final el que és important no és l'escola sinó la persona que tenim al davant.
 

L'altra gran faceta d'Assumpta Arasa, reflectida en el llibre, és la d'artista Foto: Cedida



Al llibre també dediques un apartat al dol. Quines pèrdues hem hagut d'afrontar amb l'arribada del coronavirus?

El dol era important treballar-lo perquè hem tingut pèrdues de molts tipus. La primera, la de la llibertat de moviment i la que ens fa més humans, la d'abraçar-nos. Però també molts i moltes hem perdut temporalment, o definitivament, la feina i les nostres rutines. Totes estes coses comportaran partir dols.

A més a més, hi ha els pitjors dols i són els que s'esdevenen en perdre éssers estimats. En estos dies, per una banda, ens trobem pèrdues pel coronavirus. Unes morts a què els familiars no estaven preparats i que, en la majoria de casos, no han pogut estar presents i fer-ne un bon acompanyament. Però també hi ha hagut, per altra banda, altres defuncions on els familiars no han pogut fer bons comiats, o ho han hagut de fer sols i no han pogut estar envoltats de la comunitat per acollir el seu dolor. Tot això dificulta molt l'entrada en un dol saludable. Per això he volgut fer especialment este capítol.

«Som una societat massa addicta a les noves tecnologies i ens perdem la vida real que és veritablement 3D i a tot color»

En últim terme també apuntes els problemes derivats de l'addició a les noves tecnologies. El confinament ens ha fet més addictes al mòbil?

Crec que som una societat massa addicta a les noves tecnologies i ens perdem la vida real que és veritablement 3D i a tot color. Amb tot, estos dies, hem tingut sort d'estes tecnologies per comunicar-nos i no estar tan sols i soles. El problema vindrà després quan hi haurà persones que voldran seguir el ritme accelerat i de la immediatesa que aporten les noves tecnologies. Entre tots i totes ens haurem de plantejar quin espai volem atorgar a estos aparells, perquè darrera d'ells ens podem estar perdent la nostra felicitat.

On podem trobar Cases de Paper? En faràs presentacions públiques?

L'editorial té botigues de distribució, es poden consultar a la seua pàgina. El problema és que amb el coronavirus tot això és més complicat. De totes maneres es pot adquirir a la Viladrich de Tortosa o Amposta.

Per acabar dir que farem una presentació pública al Parc 1 d’octubre a Santa Bàrbara el proper 20 de juny a les 19:30h. Allà se'n podran adquirir. Este esdeveniment l'organitza l'ajuntament i el CEP (Centre d'Estudis Planers). Serà un acte amb música de Sinta Salvadó i on també es farà entrega dels premis literaris Sant Jordi Vila de Santa Bàrbara i Rogelio Farnós.

 

Participació