Cap a una nova revolta de l'Ebre

Lo Passador ple de manifestants, ahir. Foto: Sergi Aznar

Lo dia després de la gran mobilització entre Sant Jaume i Deltebre amb la meravellosa estampa del Pont del Passador ple d’ànimes ebrenques de cor, hem de parar-nos a reflexionar sobre la importància del moment viscut i plantejar cap on volem anar.

Avui el transvasament de l’Ebre com a tal, encara no està damunt la taula , tanmateix, com ja fan tan temps que anem denunciant, en els plans de conca es fixen les demandes i necessitats d’aigua dels diferents rius ibèrics. L’esquema sempre és el mateix, des d’abans de Franco, la España húmeda  front la España seca . Encara que semble mentida, a la conca de l’Ebre li ha tocat ser España húmeda  i per tan una conca a qui li sobra aigua per transvasar cap al Sud o cap al Nord.

Lo Delta de l’Ebre i la mar de l’Ebre però sobre tot la societat ebrenca en lo seu compromís amb el riu, som un 'accident' en mig d’aquest esquema tan anacrònic. Tot i que ara s’omplin la boca amb el reconeixement ambiental del Delta, les administracions no estan fent absolutament res per revertir la situació. És mes, la CHE fins i tot s’estan atrevint a qüestionar un dels problemes mes grans del delta com és l’enfonsament de la plana deltaica o subsidència. La subsidència no existeix, és un problema de “ redistribución del edificio deltaico ”. Si no hi ha problema de subsidència, no cal plantejar cap solució, així de senzill, per aquí van els trets en el model de planificació de la CHE encara que sigue una barbaritat tècnica.

I la mar de l’Ebre, des de la CHE és el gran enigma . Es veu que a part de ser aigua salada i sorra per prendre el bany als estius, no li veuen cap utilitat mes. S’obliden de la gran importància que te l’aigua de l’Ebre quan arriba a la mar i el fertilitza.
El paper de l’Ebre en les pesqueries des de Castelló fins quasi Tarragona es fonamental en aquest tram del Mediterrani. No podem permetre que les pesqueries es veiguen reduïdes com ha passat en les zones on desemboquen o desembocaven rius com el Túria, Xúquer o Segura. La pesca també forma part del nostre sistema productiu, el ministre Arias Cañete també és ministre de pesca i per tan responsable del sector pesquer.

Tenim moltes raons per tornar a iniciar una nova revolta de l’Ebre . Ahir va ser un dia important per tota la bona gent que estimem aquest territori. A partir d’ara haurem de continuar la lluita, tant al carrer com als despatxos i als jutjats.
Però que ningú oblide mai que la lluita sempre la guanyarem al carrer, al cap i a la fi, natros som ben poca cosa, som un territori petit dins de Catalunya i molt més petit encara si aixequem el zoom i ens situem dins Espanya o Europa.

La nostra força i capacitat de incidència dependrà de tots vosaltres. Os encoratgem a acompanyar-nos en aquesta nova revolta de l’Ebre.