Lo riu és vida 2.0

Han passat gairebé 14 anys des dels inicis de la lluita antitransvasista. Mentre les noves tecnologies i noves generacions d'ebrencs s'incorporen a la mobilització, els testimonis refermen el compromís amb l'Ebre.

S. Cabanes / S. Berbís
31 de març del 2014
Carme Forés aguanta el símbol de la lluita ben alt
Carme Forés aguanta el símbol de la lluita ben alt | Sofia Cabanes
Felicidad Tomàs ara va a les manifestacions amb els seus néts Foto: Sofia Cabanes

Han passat 12 anys des d’aquella gran manifestació al cor del Delta. Un 17 de febrer de 2002 milers de persones prenien el carrers de Sant Jaume d’Enveja al crit de ‘Lo riu és vida’. Havien passat pocs mesos d’aquella històrica i ja mítica mobilització a Brussel·les i amb només 3 setmanes de marge la marea blava havia de prendre els carrers de Barcelona. Ahir, molts dels rostres dels manifestants, marcats pel pas dels anys, tornaven a ser familiars.

Però han passat gairebé 14 anys des dels inicis de la lluita i una revolució tecnològica entremig. La marea blava va retransmetre ahir per primer cop la seua força a través de les xarxes socials. Ara les manifestacions ja es convoquen per Facebook, cada tram del recorregut es pot resseguir a través de les fotos que els usuaris anaven penjant a Instagram i cada crit en contra del nou pla de conca ha tingut la seua reproducció a Twitter.
Però amb les noves tecnologies incorporades a la lluita, la jornada va servir d’ocasió per a molts retrobaments i enfortir relacions socials. “Tornem-hi”, apuntava un dels manifestants. Les salutacions i els somriures entre la gent que es creuava, pancarta en mà, dixaven clar que l’actitud dels ebrencs no cau per molt que hagen d’afrontar una nova agressió que amenaça el medi ambient i el desenvolupament econòmic i social. “Que la dixen córrer l’aigua, que la dixen córrer”, li comentava un deltebrenc al seu company mentre la jota sonava ben alt pels altaveus de la plaça de Deltebre, davant l’Ajuntament. La música de grups d’Amposta, la Ràpita, Deltebre…, el ball de la jota, i els castells –amb un pilar de quatre elevat pels Xiqüelos i xiqueles del delta-, van donar el toc lúdic a la marxa.

Carme Forés aguanta el símbol de la lluita ben alt Foto: Sofia Cabanes

“El nus ha estat algun temps descansant”, explicava Carme Forés, companya de l’escultor Bronson Shaw, aguantant ben alt el símbol de la lluita, la canonada platejada que encapçalava la manifestació, “però sabíem que hauria de tornar al carrer, i li hem tret la pols perquè som conscients que ens ve una etapa dura i ben aviat ens tocarà tornar a sortir”, afegia.

Abrigada i ja envoltada dels néts i amb el paraigüe a prop, Felicidad Tomàs, de Sant Jaume d’Enveja, no pot evitar recordar la manifestació de Brussel·les en este dia de retorn a la lluita. “El mal temps no ens acobardix, ja vam patir l’aigua de Brussel·les. Hem vingut a defensar lo nostre, lo Delta. Avui hi sóc amb les 2 filles, els 4 néts i els tots els gendres. Vaig ser a Brussel·les, Madrid, Saragossa, Barcelona, València,... I ara a tornar-hi, però tinc la mania que al final ho aconseguirem”, explica.

I amb tots estos anys, l’Ebre també ha robat el cor dels de fora. Com el de Bet Cobo i la seua família, que van vindre des de la Garrotxa per manifestar-se al Delta. “Ja vam ser a la manifestació a Barcelona i pensem que no es pot permetre que això passi. No hem trigat gens a dir “anem cap a Deltebre” a manifestar-nos. Els 3 de casa ja vam baixar ahir, perquè ens encanta el Delta, tot i la pluja”.

La Bet Cobo i la seua família van venir des d'Olot (Garrotxa) Foto: Sofia Cabanes