Ramon Carles : “Si no baixa prou aigua, tot el marisc queda sota amenaça”

Entrevista a Ramon Carles, productor de marisc i una de les cares habituals de la lluita antitransvasista.

per Sílvia Berbís, La Ràpita, 27 de març de 2014 a les 13:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ramon Carles va ser un dels pioners en la introducció del cultiu de musclos al Delta Foto: Sílvia Berbís

El productor de marisc Ramon Carles va ser un dels habituals. No recorda haver-se perdut gairebé cap de les manifestacions que van treure la gent de l’Ebre al carrer durant la primera meitat de la dècada dels 2000. Ara, com abans, el seu somriure fàcil i amable es transforma en segons en un semblant de profunda preocupació quan parla de l’aigua, del riu, del delta. Sap que li va la vida, la seua i la de desenes de famílies de mariscadors a tota la costa l’Ebre.


Vostès són un dels sectors marginats pel pla de conca?
Sí, no se’ns ha tingut en compte. No s’ha tingut en compte que un cabal suficient d’aigua dolça fins a la desembocadura és molt important, perquè així és com baixen els nutrients que, en barrejar-se amb l’aigua salada, afavorixen l’aliment que fa créixer els peixos i el marisc.

L’any passat el riu va aportar un cabal notable. Què van observar a les batees on cria el musclo i l’ostra?
Als Alfacs vam fer una producció excepcional. No ho havia vist mai. I per contra, fa dos o tres anys, quan el cabal va ser molt baix, vam patir. Tot va lligat. La natura és sàvia, i la destrossarem si no escoltem els científics i els tècnics.


En quins mesos de l’any necessiten una bona aportació del riu?
Tot l’any, perquè els processos són lents, però especialment des de l’octubre i sobre tot, per afavorir el creixement del marisc, els primers tres mesos de l’any.

Vostè quan sent que l’aigua es llença al mar, què pensa?
No, això no és cert, vull deixar molt clar que això no és veritat. No ens poden dir això perquè sabem la gran importància que té que arribe al mar, precisament.

Creu que amb els cabals ecològics que planteja el pla, els mariscadors, entre altres sectors, estan sota amenaça?
Si, és així, si no baixa prou aigua pel riu estem sota amenaça, i els marcats fixats no són suficients. A mi em sembla bé els que ha fixat la Comissió per a la Sostenibilitat.

Hi ha qui pot dir que no sou un sector massa potent…
No és cert. Involucra moltes famílies, perquè estem parlant dels mariscadors dels ports de l’Ampolla, la Ràpita i Deltebre principalment, que recullen 'xirla', tallarina, catxel, cloïssa fina, caragols… a més de mig centenar de famílies de l’Associació de Productors, que criem musclo i ostra, l’Agrupació de mariscadors que tenen concessions… i aquí s’hi vincula també el sector de la restauració, el turisme… és una cadena molt important.

O siga, que el tornarem a veure diumenge de manifestació, com gairebé sempre…
I tant!. Ho tinc molt clar.

Quin és el record més present que li ve de les protestes contra el transvasament de l’Ebre?
El moment que recordo molt, i en el que vaig passar més temor, va ser quan la ministra Elvira Rodríguez va vindre a Vinaròs a posar la primera pedra. Nosaltres ens volíem apropar a la carpa però com els antiavalots no ens deixàvem, vam voler avançar entre mig dels tarongers, i a mesura que corríem cap a avant, més antiavalots sortien de darrera dels tarongers. Ara riem, però hi va haver molta tensió.

Pensava, quan es va derogar el transvasament, que hauria de tornar a sortir al carrer a manifestar-se al cap de pocs anys, de nou en defensa del riu I el delta?
Jo pensava en la conscienciació de la gent que ens governa, però veig que no la té tothom. Almenys ara, però, tenim al costat al govern català, i això és important.

 

Participació