L'hostaleria reclama una reducció efectiva d'impostos i rebutja l'ús de mampares contra el coronavirus

L'Associació d'Empresaris de l'Hostaleria admet que moltes empreses hauran de tancar i dubta sobre la viabilitat de les alternatives de negoci

per Aguaita.cat , Terres de l'Ebre, 27 d'abril de 2020 a les 16:58 |
Reducció efectiva o suspensió dels impostos i rebuig unànime al possible ús de mampares en els establiment de restauració. El sector hostaler de la demarcació afronta amb una profunda incertesa els pròxims mesos davant la crisi del coronavirus i intenta buscar fórmules per garantir la seva subsistència. Segons han admès els participants en una taula rodona organitzada per l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT) sobre el futur del sector, moltes empreses hauran de tancar en la línia del que pot passar a la resta del país. De moment, no hi ha consens sobre la viabilitat d'iniciatives com el repartiment de menjar a domicili més enllà de la seua utilitat de parar el cop en el moment actual.
"Demanem a les administracions que siguen valentes", ha proclamat d'entrada el president de l'AEHT, Francesc Pintado, a l'hora de reclamar que es pugui reduir l'IVA a 0 mentre duri l'actual situació o que el pagament d'impostos i taxes municipals se suspengui, no només que s'ajorni. Volen també que les mesures de finançament, com els crèdits ICO, vagin acompanyats "d'ajudes reals" o el seu efecte podria resultar contraproduent.


Una part important dels empresaris assumeix com a necessària la moratòria. "Tal i com hi ha llogaters que no se'ls cobra, si això ho fan els propietaris privats ho fan, perquè no ho pot fer la administració pública?", s'ha preguntat Joan Bosch, membre del consell d'experts de l'AEHT. Altres, com el reusenc Xavier Salvat, proposen que els ajuntaments ho compensin amb mesures com permetre l'ampliació de l'espai de les terrasses exteriors sense aplicar sancions.
Segons recorda Pintado, els empresaris fa setmanes que no tenen ingressos i han d'assumir el pagament de lloguers, consums i complir les obligacions fiscals. Després de mantenir els establiments tancats durant la setmana santa, que tradicionalment es considerava en alguns casos l'inici avançat de la temporada, els empresaris veuen ara com la seva facturació es pot desplomar durant un estiu del tot incert, sinó ja també "perdut". "Hem arribat sense possibilitats de facturar i amb els recursos esgotats", indica.

Més enllà que el 75% dels ERTO presentats fins ara a la demarcació de Tarragona corresponen al sector serveix, l'entitat no fa valoracions concretes sobre quin abast concret pot tenir la crisi en el sector. Recorden que, com a mínim, un 25% del PIB provincial i que, en conseqüència, es pot veure afectat en la mateixa mesura per tancaments de negocis com es preveu a la resta del país.

Facturació mínima
En este context, apunten els membres de l'AEHT que han participat en esta taula que amb un mínim de facturació per sota del 50% de la seva capacitat seria mantenir els seus negocis. La possibilitat que s'introdueixin mesures per establir espais mínims, que a la pràctica vindria a reduir l'aforament dels establiments a la meitat deixen entreveure aquest escenari. "Estem a expenses de la demanda. No sabem com reaccionarà la societat", apunta Eduard Álvarez.
Retreuen al govern espanyol que encara no hagi definit les condicions, les mesures i la data per poder preparar la reobertura dels establiments. "El govern no sap el que fa: estan donant pals de cec", apunta Ángel Pérez, tot reclamant eines i recursos més enllà de les limitacions. Alguns, com Eduard Álvarez, creuen que les mesures que s'acabaran implantant seran una còpia del que ja avancen altres països. La prioritat, apunten, és que cal evitar en tots els casos contagis de clients o treballadors. Són mesures, com reconeix Magí Mallorquí, que tindran un cost considerable.
Així i tot, si bé alguns creuen, per exemple, que l'ús de guants, mascaretes o gorres pot tranquil·litzar els clients, avisa que "hi ha mesures inviables com les mampares". La possible inclusió d'aquest element com a possible mesura de protecció sanitària en entorns socials ha generat un profund debat entre tots els ponents, que s'han posicionat en contra de forma unànime.
Ho veuen, en certa mesura, com un atac a una forma de socialització en la qual els restaurants, per exemple, han estat tradicionalment espais de trobada –sigui familiar, d'amistats o de treball- que transcendeix estrictament la dimensió únicament gastronòmica. "No m'entra al cap menjar amb mampares pel mig", apunta Pérez. "Vivim en una cultura mediterrània de viure al carrer. La gent ho viu això i s'intenta coartar", alerta, per la seua banda, Raffa Olivier. "És com posar portes al camp", sentencia Josep Ramon Guiu.
Més enllà d'això, però, la possibilitat de reduir l'aforament planteja, conseqüentment, la necessitat de compensar la facturació per un volum inferior de clients amb altres mesures o activitats. La preparació i distribució de menjar a domicili, l'anomenat 'delivery', o el 'take away' popularitat fins aquests moments per establiments de menjar ràpid apareixen en l'horitzó com alternatives.

'Delivery' i 'take away'
Mentre alguns dels associats ja ha posat en pràctica aquestes pràctiques durant les últimes setmanes , com és el cas de Xavier Martín, altres com Marta Domènech, de Falset, dubten obertament d'aquestes pràctiques com a alternatives viables. "Ni permet parar el cop ni és suficient. Manté la flama de que el negoci existeix", argumenta, tot recordant que en entorns rurals, com el del Priorat, aquesta opció resulta virtualment inviables.
En canvi, Juani Piñana considera que aquestes són opcions que caldrà considerar davant la incertesa que planteja el moment actual i, especialment, la perspectiva d'un estiu molt complex davant les limitacions que pugui establir el govern i la previsible caiguda de la demanda. Els representants de l'entitat admeten que la recuperació pot anar també per subsectors d'activitat concrets i, així, creuen que en el cas dels banquets i les bodes aquesta pot arribar més tard.
Davant la dimensió de la crisi, alguns, com Guiu, creuen que cal fer una aposta decidida per la qualitat i els valors d'allò que és natural, acceptar, per exemple, que els guanys puguin acabar resultant inferiors. "Qui no entengui la lliçó d'aquesta crisi mundial no ha entès res", ha manifestat Guiu. Creu que els factors geogràfics i els diferents tipus de negocis condicionaran l'escenari de la recuperació. "Si la bicicleta para, cau. No la podem parar, posarem les mesures necessàries però pot anar més lenta sense aturar-la. Ha d'haver data d'obertura i amb restriccions d'aforament determinades per la lògica", ha assenyalat.
 

 

Participació