El retorn dels cultius de sosa al Delta

Uns projecte impulsat per estudiants de l'Escola d'Aqüicultura en suport de l'IRTA demostra que seria factible cultivar la salicòrnia amb l'aigua salada sobrant de la cria de peixos | L'objectiu seria produir-ne per a usos alimentaris

per Sofia Cabanes, La Ràpita, 26 de març de 2014 a les 10:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Àlex Ramos és un dels estuiiants que ha impulsat el projecte Foto: Sofia Cabanes

La sosa (salicòrnia) és una planta de la mateixa família que els espinacs i bledes, que creix de forma espontània als marges dels aiguamolls i en zones de litoral d'aigües salades. Abans de la revolució agrícola i la implantació del cultiu de l'arròs, el Delta n'era una zona de cultiu i recol·lecció pels seus múltiples usos. Ara, un grup d'estudiants de l'Escola d'Aqüicultura de la Ràpita ha demostrat, gràcies a la col·laboració de l'IRTA, que cultivar-ne reutilitzant l'aigua de rebuig de la cria de peixos seria factible.


"L'experiment, que ara hem finalitzat en la fase teòrica i que començarà a desenvolupar-se a la pràctica en les properes setmanes, s'ha fet a partir de l'aigua salada de rebuig de la cria de llobarros i sembla que amb els mateixos diners que ens costa criar els peixos podem fer una producció extra de salicòrnia i després aprofitar-la per a diversos usos, en este cas la volem aprofitar per a consum humà, per a cuinar", explica Àlex Ramos, d'Amposta, un dels estudiants impulsors d'este projecte, juntament amb Ramon Wijts (Camarles) i Marc Sanmartí (La Ràpita). Els tres alumnes han rebut el suport de la professora de l'Escola d'Aqüicultura de l'Institut dels Alfacs Marta González i també dels científics Ricard Carbó i Sandra Molas per part de l'IRTA.

De moment, ha estat una experiència exitosa i donades les perspectives de bons resultats no descarten tirar endavant el projecte. "Volíem saber si aquí al Delta funcionaria, però a llocs com Cartagena per exemple, la produeixen de forma comercial, com també s'està fent a altres parts del món, com Sudamèrica. Als països de la Península Aràbiga estan intentant recuperar parts del desert plantant salicòrnia i les reguen amb aigua de mar, que és un dels avantatges que té. Gràcies a això, recuperen zones per a posteriorment regar i plantar altres plantes. Crec que a la nostra zona tindria possibilitats. En principi és un experiment, però si la cosa funciona bé, podríem arribar a fer alguna cosa", comenta Ramos, que cursa el cicle formatiu de grau superior en Aqüicultura.

Propietats culinàries

La salicòrnia posseeix una gran font de proteïnes i minerals, a més de comptar, entre els seus àcids grassos essencials, amb el linoleic (omega -6) i el linolènic (omega -3), substàncies essencials que l'organisme no pot produir per sí mateix i que s'obtenen només a partir de l'alimentació.


En gastronomia és utilitzada com a guarnició de molts plats. De gust lleugerament salat, resulta exquisida com acompanyament de peix o marisc. Els brots joves es comercialitzen com a producte delicatessen, molt apreciats també per amanides o cuita barrejada amb altres verdures. 

Cultiu ancestral

Abans de l'arribada de l'arròs, el cultiu de la sosa i les pastures eren les úniques activitats que permetien les ermes terres deltaiques. En l'etapa compresa entre el s.XVI i el XVIII (l'època prèvia a la colonització i transformació del Delta per al cultiu de l'arròs) pren importància "la recol·lecció de la sosa silvestre i les pastures que, tot i no implicar una transformació del medi, suposen ja l'inici de la progressiva apropiació i de la plena ocupació del territori". "Les terres desitjades ja no seran aquelles susceptibles de convertir-se en salina, sinó que es cercaran terrenys on es pugui recollir sosa en abundància, o bé dedicar-los a les pastures i, en molta menor mesura, al conreu", explica José Mª Franquet Bernis en la seua tesi doctoral, Estructura de la propiedad agraria, en l'apartat centrat en la transformació agrícola del Delta. 

"Les tècniques d'explotació lligades a la seva transformació i comercialització en vidre i sabó, es ressegueixen en els establiments municipals que sobre la sosa abarquen del s. XIV al XVII, i mostren com aquesta és una explotació que, a l'igual que la salinera, va privatitzar-se a mesura que adquiria importància econòmica, i com s'integrava en circuits comercials a través de la Mediterrània (Marsella, etc.)".

Amb la progressiva extensió del cultiu de l'arròs i la posterior revolució econòmica i social que això va comportar, el cultiu de la sosa al Delta va ser abandonat.

Prats de sosa a la Badia dels Alfacs Foto: Wikipedia

 

Participació