ENTREVISTA

Mar Lleixà: «Portem cinc dies sense ingressar ningú a la UCI però segur que hi haurà repunts»

La directora dels serveis territorials de Salut valora el comportament de la pandèmia a l'Ebre i les tensions viscudes en mes i mig de confinament, i alerta: "La partida no s'ha acabat"

per Sílvia Berbís , Tortosa, 21 d'abril de 2020 a les 09:00 |
Mar Lleixà, directora territorial de Salut a les Terres de l'Ebre. | Cedida
Per molta precaució que vulguem posar a la conversa, quan restem encara confinats al mig de la partida, les dades que mostren l’evolució de la pandèmia a l’Ebre comencen a fer inevitable que, a estones, aferrats a les sensacions, parlem en passat. Però no, tot és present, també el dolor dels que ho viuen de ben prop i les tensions dels que gestionen una crisi inesperada i històrica. Ho parlem amb la directora territorial de Salut a l’Ebre, Mar Lleixà.

Quina lectura en fa de les dades d’afectació del coronavirus a les Terres de l’Ebre i de l’evolució que està tenint?.

Encara és aviat per fer una lectura però és claríssim que fins ara ens ha afectat menys. Potser tots aquells aspectes dels quals ens queixem a nivell de territori, com és l’aïllament, el despoblament, les mancances en transport públic... ens han acabat afavorint ara. També que quan vam aturar l’activitat encara no hi havia casos detectats... es poden haver donat un conjunt d’elements i veurem al final, perquè una cosa hem de tenir clara, cal ser cautelosos perquè la partida no ha acabat.

En tot cas, fins ara, veiem que el nombre de contagis reflectits en els recomptes oficials és menor que en altres territoris. Ens afecta menys també en termes percentuals sobre el total de proves efectuades o és que senzillament aquí s’han fet menys proves?

S’ha anat aplicant el mateix procediment d’actuació emès per l’Agència de Salut Pública, que s‘ha anat actualitzant i que marcava fer les proves quan la simptomatologia arribava a certs nivells de gravetat. D’entrada davant els símptomes s’ha fet aïllament i seguiment per part de l’equip d’atenció primària i si va en augment o es complica es fan proves. I també a tots els professionals de la salut, també se’n fan a les residències, professionals i usuaris, i a altres professionals essencials. El mateix protocol que arreu, quan s’han necessitat. A l’Ebre també tenim una diferència més exagerada entre els casos confirmats i els sospitosos, la qual cosa pot indicar que hi ha gent que té símptomes però no s’han complicat tant com en altres llocs.

Quan preveuen que es puguen fer testos de forma massiva?
Anem augmentant la capacitat de fer-ne més i també la participació de laboratoris, també els privats i dels centres de recerca. Els testos ràpids, que havien general molta expectativa, hem comprovat que tenen una sensibilitat baixa i si el que pretenem és fer-ho a persones sense símptomes, el vàlid és el PCR. Ho anirem ampliant i potser finalment es faran mostrejos, allò que s’acabe determinant. Estem fent-ne també a professionals sanitaris i usuaris de residències sense simptomatologia. Vam començar amb la residència Natzaret de Mora d’Ebre i la residència de les monges de la Consolació a Amposta, on s’havia detectat algun cas positiu. També el cap de setmana se n’ha fet a la residència de la Consolació de Jesús i a l’Onada d’Alcanar, i continuem amb l’objectiu que en un mes o abans s’haja testat als professionals i usuaris de totes les residències.

Ara mateix, a quines residències de les Terres de l’Ebre i de quins pobles hi ha casos positius confirmats?
S’ha detectat un nou positiu a la residència de les monges a Jesús, d’on falten encara alguns resultats, i també falten resultats de l’Onada d’Alcanar, però de la resta no consta cap positiu més a hores d’ara.

Quants professionals sanitaris s'han contagiat des de l'inici de la pandèmia a l'Ebre?
Trenta-vuit casos positius per PCR i 6 treballadors de residències.

"Des de l'inici de la crisi a l'Ebre hi ha hagut 38 casos positius entre professionals de la salut i 6 en treballadors de residències"


Perquè no es va decidir informar a l’acte de l’evolució dels casos poble a poble i després han anat sortint alguns ajuntaments a dir-ho i altres no? Això ha creat certa confusió i també el decalatge que hi ha entre els casos que surten a la web de Salut i els que es van anunciant cada dia...
Precisament per ser un territori petit hem tingut la capacitat d’informar diàriament als alcaldes. Primer creava cert neguit donar les dades per municipis perquè en el cas de territoris petits, tothom pot saber qui del poble hi ha a l’hospital i tenim una llei de protecció de dades. També hi ha municipis amb gent en aïllament que té simptomatologia però no se’ls han fet proves. Les proves de fet són només la punta de l’iceberg i quan es fan proves a gent assimptomàtica també en surten de positius. Pel que fa al mapa, primer es va informar dels casos per Àrees Bàsiques de Salut, i després s’ha fet també a municipis però penseu que en determinats moments hi ha hagut molta pressió i s’ha anat millorant. De vegades el decalatge també és perquè hi pot haver gent del territori diagnosticada en altres centres hospitalaris de fora...
 

Lleixà, en una roda de premsa a l'inici de la crisi amb el delegat del Govern, Xavier Pallarés. Foto: Sofia Cabanes


Com ens contagiem des que estem majoritàriament confinats?
Igual, al carrer. La setmana passada es va reactivar part de l’activitat i veurem si hi ha una repuntada d’aquí a uns dies. Ens hem d’acostumar a viure en esta situació, el virus no desapareixerà. Encara no tenim evidències de com es comportarà, sembla que baixarà d’activitat amb la calor... hi ha molts interrogants.

S’ha superat el pic de la pandèmia a l’Ebre?
Bé, cal ser molt curosos encara. Portem cinc dies sense ingressar ningú a la Unitat de Cures Intensives però segur que hi haurà repunts. La partida no s’ha acabat, això és evident. I veurem quin efecte té el desconfinament.  És tot un interrogant encara. És una pandèmia nova, potser donem uns quants passos endavant i en fem un enrere, no passa res. Probablement el degoteig de casos es quedarà molt temps.

Des de fora existeix la sensació que s'ha donat una "tibantor" política amb l'Ajuntament de Tortosa per la batalla del relat, fins al punt que Salut va haver d'aclarir que és la única font oficial sobre contagis de coronavirus. Quina és la relació amb el consistori?
Intentem que siga com sempre i donar tota la informació. En una situació com aquesta la gent necessita tranquil·litat, seguretat, coordinació, organització i capacitat de donar resposta. No és fàcil estar confinat i si a sobre estàs malalt, o algú de l’entorn, o has perdut algú, cal que seguim molt seriosos. No és el moment d’entrar en segons quines guerres i hem sigut molt conscients des de Salut perquè cal ser molt respectuosos i curosos perquè darrera d’una dada hi ha una persona. Qui tenim la informació som el departament de Salut i això alguns ajuntaments ho entenen, a altres els ha costat i altres no, però sobretot com a dades oficials surten des de Salut. Des del primer moment hem primat al màxim la transparència i entenem les situacions i els dies tensos, ningú estava preparat i la partida no s’ha acabat. La responsabilitat d’informar és de tots, també del món local, però hem de ser responsables i interioritzar que hi ha estratègies, que la situació no gens fàcil, que s’han fet coses que mai s’han fet i que ningú estava preparat.

"Qui tenim la informació som el departament de Salut i això alguns ajuntaments ho entenen, a altres els ha costat i altres no"


La CGT de Tarragona i les Terres de l’Ebre va denunciar falta d’equips de protecció per als professionals sanitaris. Esta mancança, si la va haver, va ser generalitzada a tot el país o realment a les plantes amb malalts Covid-19 han estat tots ben coberts?
S’ha intentat donar cobertura, evidentment per protegir els professionals també, i hem anat donant resposta. Hi va haver des del primer moment la decisió molt encertada de fer les compres de manera centralitzada, això no és fàcil perquè el nostre no és l’únic sistema que hi optava, hi ha competència entre països i en el moment de la distribució s’han produït moments de tensió. A les Terres de l’Ebre sempre hem tingut estocatge, ha col·laborat moltíssima gent voluntària i empreses, i si es provocaven tensions hi hem pogut donar resposta perquè s’ha actuat coordinadament, també en l’àmbit residencial. Si som honestos, no ens podíem imaginar que ens tocaria viure una situació d’estes característiques i durant tants dies. També transforma el sistema sanitari, el residencial i la pròpia societat. I vindrà la segona part, quan ens toque entre tots reconstruir els valors, que han canviat, i refer-nos de l’impacte social i econòmic. Les dades poden ser poques però per a la gent que ho ha patit o ho pateix al seu l’entorn l’impacte és molt. I la gent que ha perdut algú i no s’ha pogut acomiadar. I el suport emocional dels professionals, que han estat a peu de llit i potser marxant a casa amb la temor de contagiar l’entorn...

Està orgullosa de la resposta del personal sanitari? I fins a quin punt creu que les retallades en el sector han dificultat el combat?
No m’he cansat des del minut zero de donar paraules d’agraïment pel seu comportament, la forma d’actuar, com a equip, des del personal de neteja, als informàtics, als metges, infermeres, cuidadors, fisioterapeutes, zeladors, administratius... Fan un treball immens i com tothom, ens hem reinventat. M’emociono perquè parlo amb amigues i han viscut situacions tenses, amb molta emotivitat i els professionals ho vivim i ho sentim, Crec que tothom hem entès que la salut mai és una despesa, és una inversió, i quan arriben situacions així és important donar resposta, en personal i en infraestructures. Ha quedat en evidència la importància d’un sistema públic de salut potent.

 

Participació