14
de març
del
2020
Actualitzat
el
16
de març
a les
11:45h
Un veí de la Ràpita ha explicat la seua experiència després d’haver donat positiu per coronavirus, de manera que seria el setè ebrenc amb esta malaltia, per bé que Salut no donarà més dades fins dilluns sobre nous casos que han pogut aparèixer des que divendres al matí en va confirmar sis. Tot i la situació per la qual està passant, este rapitenc, Juanjo Juan, de 47 anys, propietari d'un cèntric establiment de restauració a la plaça Carles III, soci del Motoclub la Ràpita i treballador en una sucursal bancària d'Alcanar, es troba bé físicament i no ha perdut ni una gota el sentit de l’humor a l’hora de narrar la seua surrealista vivència, que va començar quan dimarts a la tarda va decidir trucar al 061 en notar alguns símptomes que l’estaven inquietant.
Tal com ha reconegut Juanjo a l'aguaita.cat, confirmant tot el que ha escrit en un post de whatsapp que ràpidament s'ha fet viral, aquell dia al matí havia tingut una lleu tos seca i a la tarda notava una mena de cop d’aire. No l’hagués preocupat més si no fos perquè aquell cap de setmana havia estat a Madrid, com cada quinze dies, per visitar el seu fill, així que per quedar-se tranquil i per respecte als seus familiars i persones amb qui està en contacte va voler un punt de vista mèdic sobre els lleus símptomes que patia. No ho va aconseguir trucant al 061, perquè en tota la tarda no li van respondre –i no és el primer que es queixa de la inoperància d’esta línia telefònica per a emergències.
Llavors va trucar al CAP de la Ràpita, on li van dir que hi anés si volia estar més tranquil. I això és el que va fer l’endemà, dimecres, quan de fet ja es va notar com si estigués en ple procés gripal. Va avisar a la sucursal del banc on treballa, a Alcanar, que no hi aniria, i es va plantar al Centre d’Atenció Primària de la Ràpita per rebre visita. Allà, segons explica, hi va viure situacions que, malgrat la gravetat de la crisi, provoquen com a mínim hilaritat: “Quina se'n va armar... el recepcionista, com que havia trucat i em coneix, en veure’m va fer un bot cap enrere com si hagués vist el dimoni”, comença.
I continua: “Em va preguntar si tenia febre i en dir-li que una miqueta, em va donar una mascareta i em va fer entrar a la sala d’aïllament, on no es va atrevir ni a entrar la doctora”. Llavors va viure una situació del tot surrealista, comenta, perquè ja dins la sala sonava el telèfon, que naturalment no agafava perquè no sabia que en realitat la trucada era per a ell: “Me la veig –a la doctora- que colpejava la finestra per la part de fora del centre mèdic, des del jardí, però com li reflectia el vidre no em veia, així que finament va entrar, em va fer allunyar d’ella fins a la finestra i em va demanar que quan em truqués agafés el telèfon!”. La metgessa va trucar a epidemiologia per comunicar els símptomes i li va demanar que marxés a casa a aïllar-se fins que el truquessen, sense haver estat explorat.
Així ho va fer. A la tarda va rebre la trucada del servei d’Epidemiologia: “Sense fer-me cap pregunta em van dir que no tenia res i que no em vindrien a fer les proves, que jo estava incubant la grip i que el fet d’haver estat a Madrid no era motiu suficient perquè no es considerava un factor de risc”. “O siga, que estic bé i puc anar pel carrer tranquil·lament no?, li vaig preguntar, i la resposta va ser que sí, però com que sóc més tossut que una mula i no m’havien preguntat ni què em passava, no vaig fer cas, i li vaig dir que me n’aniria per urgències a l’Hospital de Tortosa i que em posaria a tossir allí al mig i veure si em feien les proves o no...”, explica el rapitenc.
Este va ser el pas següent: “Els vaig dir que em fessen les proves sí o sí, que jo interactuo amb molta gent al llarg del dia i que si volien que per una d’aquelles estava infectat anés escampant-ho a tothom?”. Llavors, seguix, es va esperar de cara a la paret “provocant-me de tant en tant una miqueta de tos (de veritat us dic que provocada...) . Al mateix temps des de darrere del vidre li van apuntar que no s’aproximés al personal i va entrar una doctora “que era la primera inspecció d’este tipus que feia... va entrar molt protegida, però jo trobo que no prou, i em va dir que anaven a aprendre tots dos, i em va fer l’exploració”. Li va apuntar que el veia bé, que no tenia insuficiència respiratòria, li va prendre mostres i el van enviar a casa explicant-li que en cas de donar positiu li farien atenció domiciliària.
Divendres, a la tarda, li van comunicar el resultat positiu des del CAP. Juanjo explica que es troba perfectament, sense febre, de fet gairebé no en va tindre, sense tos ni cap altre símptoma de refredat. Està agraït per l’atenció rebuda al CAP i la decisió de la metgessa de consultar a Epidemiologia, també de l’atenció rebuda a l’hospital, però advertix que “si no arriba a ser perquè sóc molt cap quadrat, ho reconec, avui estaria a casa dormint al costat de la meua dona i de mon fill i anant infectant gent per la Ràpita i Alcanar... i si arribo a fer el que em van dir d’Epidemiologia, no sé com hauria acabat la cosa”, lamenta.
Per tot el que ha passat, demana tothom que es cuide i actue amb responsabilitat: “Intentem aïllar-mos tant com puguem i no exposar-mos estúpidament, que la vida val molt més que haver de fer en este moment una cosa que podem fer sempre... més val previndre tots”. És la conclusió que trau de la seua experiència mèdica amb el coronavirus.
Tal com ha reconegut Juanjo a l'aguaita.cat, confirmant tot el que ha escrit en un post de whatsapp que ràpidament s'ha fet viral, aquell dia al matí havia tingut una lleu tos seca i a la tarda notava una mena de cop d’aire. No l’hagués preocupat més si no fos perquè aquell cap de setmana havia estat a Madrid, com cada quinze dies, per visitar el seu fill, així que per quedar-se tranquil i per respecte als seus familiars i persones amb qui està en contacte va voler un punt de vista mèdic sobre els lleus símptomes que patia. No ho va aconseguir trucant al 061, perquè en tota la tarda no li van respondre –i no és el primer que es queixa de la inoperància d’esta línia telefònica per a emergències.
Llavors va trucar al CAP de la Ràpita, on li van dir que hi anés si volia estar més tranquil. I això és el que va fer l’endemà, dimecres, quan de fet ja es va notar com si estigués en ple procés gripal. Va avisar a la sucursal del banc on treballa, a Alcanar, que no hi aniria, i es va plantar al Centre d’Atenció Primària de la Ràpita per rebre visita. Allà, segons explica, hi va viure situacions que, malgrat la gravetat de la crisi, provoquen com a mínim hilaritat: “Quina se'n va armar... el recepcionista, com que havia trucat i em coneix, en veure’m va fer un bot cap enrere com si hagués vist el dimoni”, comença.
I continua: “Em va preguntar si tenia febre i en dir-li que una miqueta, em va donar una mascareta i em va fer entrar a la sala d’aïllament, on no es va atrevir ni a entrar la doctora”. Llavors va viure una situació del tot surrealista, comenta, perquè ja dins la sala sonava el telèfon, que naturalment no agafava perquè no sabia que en realitat la trucada era per a ell: “Me la veig –a la doctora- que colpejava la finestra per la part de fora del centre mèdic, des del jardí, però com li reflectia el vidre no em veia, així que finament va entrar, em va fer allunyar d’ella fins a la finestra i em va demanar que quan em truqués agafés el telèfon!”. La metgessa va trucar a epidemiologia per comunicar els símptomes i li va demanar que marxés a casa a aïllar-se fins que el truquessen, sense haver estat explorat.
Així ho va fer. A la tarda va rebre la trucada del servei d’Epidemiologia: “Sense fer-me cap pregunta em van dir que no tenia res i que no em vindrien a fer les proves, que jo estava incubant la grip i que el fet d’haver estat a Madrid no era motiu suficient perquè no es considerava un factor de risc”. “O siga, que estic bé i puc anar pel carrer tranquil·lament no?, li vaig preguntar, i la resposta va ser que sí, però com que sóc més tossut que una mula i no m’havien preguntat ni què em passava, no vaig fer cas, i li vaig dir que me n’aniria per urgències a l’Hospital de Tortosa i que em posaria a tossir allí al mig i veure si em feien les proves o no...”, explica el rapitenc.
Este va ser el pas següent: “Els vaig dir que em fessen les proves sí o sí, que jo interactuo amb molta gent al llarg del dia i que si volien que per una d’aquelles estava infectat anés escampant-ho a tothom?”. Llavors, seguix, es va esperar de cara a la paret “provocant-me de tant en tant una miqueta de tos (de veritat us dic que provocada...) . Al mateix temps des de darrere del vidre li van apuntar que no s’aproximés al personal i va entrar una doctora “que era la primera inspecció d’este tipus que feia... va entrar molt protegida, però jo trobo que no prou, i em va dir que anaven a aprendre tots dos, i em va fer l’exploració”. Li va apuntar que el veia bé, que no tenia insuficiència respiratòria, li va prendre mostres i el van enviar a casa explicant-li que en cas de donar positiu li farien atenció domiciliària.
Divendres, a la tarda, li van comunicar el resultat positiu des del CAP. Juanjo explica que es troba perfectament, sense febre, de fet gairebé no en va tindre, sense tos ni cap altre símptoma de refredat. Està agraït per l’atenció rebuda al CAP i la decisió de la metgessa de consultar a Epidemiologia, també de l’atenció rebuda a l’hospital, però advertix que “si no arriba a ser perquè sóc molt cap quadrat, ho reconec, avui estaria a casa dormint al costat de la meua dona i de mon fill i anant infectant gent per la Ràpita i Alcanar... i si arribo a fer el que em van dir d’Epidemiologia, no sé com hauria acabat la cosa”, lamenta.
Per tot el que ha passat, demana tothom que es cuide i actue amb responsabilitat: “Intentem aïllar-mos tant com puguem i no exposar-mos estúpidament, que la vida val molt més que haver de fer en este moment una cosa que podem fer sempre... més val previndre tots”. És la conclusió que trau de la seua experiència mèdica amb el coronavirus.