Els consumidors segueixen assumint el cost del gas coixí del projecte Castor tot i la paralització dels pagaments

El govern espanyol reconeix a Enagás 3,3 MEUR en l'ordre de retribucions del sistema gasista d'aquest 2020

per Aguaita.cat , Alcanar, 10 de març de 2020 a les 12:10 |
Estructura de la plataforma Castor en alta mar | Cedida
Malgrat la paralització dels pagaments pel fracassat projecte Castor ordenada pels tribunals, els consumidors de l'estat espanyol continuen encara abonant a les seues factures el gas coixí que l'empresa Escal UGS, controlada per ACS, va injectar al magatzem submarí causant més d'un miler de terratrèmols.

El govern espanyol ha reconegut a Enagás Transporte 3,36 milions d'euros per este concepte en l'ordre de retribucions del sistema gasista d'enguany. Es tracta de l'únic pagament que es manté vigent després de les diferents sentències del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, que van portar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a reclamar el retorn de 368,3 milions d'euros que havien percebut bancs i empreses.


A preguntes del senador de Compromís, Carles Mulet, el govern espanyol ha reconegut que manté els pagaments anuals a Enagás per a este concepte a càrrec de les factures dels consumidors, tot i que les xifres anuals concretes no són explícitament visibles dins de l'ordre de retribucions esmentada. El passat 2019 van ser 3,49 milions i, segons ja va avançar l'ACN, 3,58 el passat 2018. Els pagaments acumulats durant els últims vuit anys arriben als 28 milions d'euros i no s'han aturat amb les ordres de paralització judicials així com tampoc el retorn dels diners avançats que va exigir el passat estiu la CNMC.

L'any 2013 la companyia gestora tècnica del sistema va assumir el finançament dels 39,22 milions d'euros que costava comprar el gas coixí per començar les injeccions al projecte Castor. L'exoncessionària Escal UGS no havia acreditat la solvència financera per concórrer a la subhasta gasista i el govern espanyol del PP va acordar que subrogués tots els drets i obligacions a Enagás perquè s'encarregués de l'adquisició. Ara, damunt de l'import invertit en la compra, la factura del retorn hi afegeix també una retribució financera anual del 5,09%.


Tot i esta operació, només una part del gas adquirit per al projecte Castor va acabar essent finalment injectat. Enagás va comprar 207 milions de metres cúbics de gas, poc més de la meitat dels quals, 114,5 van ser destinats al magatzem de gas submarí per iniciar les operacions. Abans de finalitzar el primer cicle previst d'injecció, que havia d'acabar a l'octubre, les operacions van desencadenar l'onada sísmica –finalment, amb més de 1.000 terratrèmols- i el govern espanyol va decidir aturar els treballs i tancar les instal·lacions a finals de setembre d'aquell mateix any.

Així les coses, l'empresa controlada per Florentino Pérez, però, només en va poder injectar 103 milions de metres cúbics entre juny i setembre de 2013 –d'una capacitat total del magatzem de 1.900 milions de metres cúbics-, quan les instal·lacions encara estaven en període de proves. Una xifra que representa el 17% del total del gas coixí previst i únicament un 5,42% sobre la capacitat total teòrica del magatzem. Enagás va acabar injectant la resta al magatzem subterrani de Yela, a Guadalajara, que gestiona ella mateixa.

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha manifestat la seua sorpresa a l'hora de veure plasmat en una resposta parlamentària del govern espanyol "com tot i estar paralitzats tots els pagaments vinculats al Castor per inconstitucionals, l'empresa Enagás segueix cobrant anualment retribucions d'uns tres milions i mig per un gas que no va servir per res d'una planta hibernada que no val per a res i que paguen els consumidors de gas".

La companyia gestora tècnica del sistema va ser l'encarregada de pignorar els drets de pagament dels peatges gasistes perquè els bancs fessin efectiu un crèdit de 1.351 milions d'euros per pagar l'empresa de Florentino Pérez just després de renunciar a la concessió. També se li va encarregar la hibernació i manteniment de les instal·lacions, tasques per les quals tenia assignats més de 50 milions d'euros fins a estos moments, amb l'obligació de retornar-ne 32,4 percebuts i, de moment, sense cobrar la resta.

"És molt lamentable que el Govern done cobertura a estos pagaments que posen més càrrega fiscal als consumidors i ciutadans, que no són per a res els culpables de la seua mala gestió. Si hi ha algú que ha de pagar aquests diners són l'empresa promotora i l'Administració espanyola, però mai els ciutadans", ha afegit Mulet, que ha reclamat mesures contra l'empresa promotora i el desmantellament de les instal·lacions.

 

Participació