Comencen les cremes controlades al Parc Natural del Delta de l'Ebre

Els treballs permeten eliminar restes vegetals mortes, per regenerar els ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits dins d’aquest àmbit

Cremes controlades de senill al Parc Natural del Delta de l'Ebre
Cremes controlades de senill al Parc Natural del Delta de l'Ebre | Cedida
Aguaita.cat
18 de febrer del 2020
Actualitzat a les 12:57h
El Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i el Cos d’Agents Rurals,  sota la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre, han iniciat este dilluns les cremes controlades de senill en este espai natural protegit.

Es tracta d’una actuació que es repeteix cada any cap al febrer, alternativament en diferents sectors, com a eina de gestió de la biodiversitat per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits. L’objectiu és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits, la qual cosa pot afectar la mobilitat de la fauna que hi habita.

Enguany s’actuarà a una extensió que suma 50 hectàrees a la zona dels Ullals de Baltasar, al zona XII, ubicada a un extrem de la llacuna de l’Encanyissada i a la llacuna de la Platjola. Si les condicions meteorològiques es mantenen, els treballs es desenvoluparan durant aquests dies.
 

Cremes controlades de senill al Parc Natural del Delta de l'Ebre Foto: Cedida



Evitar la proliferació de senill

Els treballs inclouen principalment l’eliminació de senill (Phragmites australis), una planta que acostuma a ocupar grans extensions i desplaça les altres espècies. La seua reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes (arrels) per expandir-se, de manera que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.

El Delta acull senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus, com les de la família dels ardeids (martinets i agrons), els ràl·lids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen i hi nidifiquen, com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). Degut a la seua elevada productivitat, any darrere any, es genera una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, la qual cosa provoca una manca d’oxigen i un envelliment progressiu de la població.

Per tant, el foc té un efecte positiu, perquè elimina restes vegetals mortes i afavoreix un millor creixement del nou senill que sortirà a la primavera amb més vigor. Tanmateix, esta eina de gestió s’empra tenint especialment en compte les segures de seguretat necessàries per evitar afectacions a altres espècies vegetals, animals i a tercers.

En esta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per executar esta operació amb seguretat, i, a més, no afecta el període reproductiu de les aus. Per tal que l’impacte siga mínim, la planificació preveu la crema anual per sectors, alternativament cada quatre o cinc anys.